Dos gegants mundials de l'alimentació, la suïssa Nestlé i la nord-americana Coca-Cola, han ampliat aquesta setmana a Espanya el divorci que van iniciar el 2018 en relació amb la marca de refresc Nestea. Les dues multinacionals han anunciat que el contracte que compartien per a la comercialització de la marca de te fred expirarà sense renovar-se el pròxim 31 de desembre, de manera que Nestlé retindrà la marca i Coca-Cola, la recepta.

Unes quantes culleradetes de sucre, unes gotes d'extracte de nous de cola, un toc de nou moscada, un rajolí d'oli de llimona i un grapat d'additius secrets. És el 1893 i, protegit per una bata blanca, el farmacèutic Caleb Bradham sembla haver topat amb la dosi perfecta per al seu nou xarop. Des de la rebotiga de la seva farmàcia, crida l'ajudant i n'hi atansa un vas. És en aquest moment quan el jove James Henry King es converteix en la primera persona del món a fer un glop de Pepsi. Ara bé, cap dels dos és conscient d'aquesta fita. Primer, perquè la beguda encara no es diu Pepsi i, segon, perquè ni Bradham ni King s'imaginen la repercussió que acabarà tenint l'invent. El que, per a ells, és tan sols un remei per ajudar la clientela a digerir millor serà la llavor del refresc insígnia de PepsiCo, el colós empresarial que avui ven la beguda arreu del món i que el 2022 va facturar 86.392 milions d'euros. 

Qui més qui menys ha sentit algun cop la frase “triomfar més que la Coca-Cola”. A banda del seu significat explícit -tenir èxit en alguna activitat-, té una lectura implícita que ens recorda que aquesta beguda marronosa i amb gas forma part de ple dret de la cultura popular. La van inventar els nord-americans a finals del segle XIX, però la seva presència és del tot universal i arreu del planeta els consumidors la senten seva. A Catalunya ja es podia comprar Coca-Cola als anys vint, però després de la Guerra Civil la distribució va quedar estroncada i no va ser fins a l’atorgament d’una nova concessió a un emprenedor català, durant la dècada dels cinquanta, que no se’n va normalitzar la venda. En aquella primera etapa d’abans de la guerra, l’home clau va ser Francesc Duffo Foix, que distribuïa la beguda a través de la firma Espumosos El Rayo, al carrer Balmes de Barcelona.

Als anys 70, una superheroïna vestida amb malles arrapades, minifaldilla i una petita capa de color carabassa va conquerir els televisors de tot Espanya. Era coneguda com la Chica Mirinda. Davant d’una gran ampolla de refresc, la protagonista cantava i dansava al ritme d’una melodia extremadament enganxosa. La lletra elogiava les virtuts de Mirinda, el refresc de taronja del moment. L’espot televisiu va fer furor i va consolidar encara més una beguda que ja s’havia convertit en una imprescindible a les festes d’aniversari d’arreu de l’Estat. D’origen espanyol i distribuïda per la totpoderosa PepsiCo, va ser el refresc de tota una generació. Avui dia, però, ja és cosa de nostàlgics: mentre productes com Fanta dominen, Mirinda fa vint anys que va desaparèixer dels supermercats del país. “Era un producte de bona qualitat, ben acceptat pel mercat i que estava alineat amb la tendència de les begudes de fruita”, diu Carolina Luis-Bassa, directora del departament d’empresa de la UPF-Barcelona School of Management. 

Els refrescos light o zero -que són els que tenen menys de quatre calories per cada 100 ml- esgarrapen cada cop més mercat a les begudes ensucrades. El 2005 només el 18% dels refrescos que es consumien a Espanya eren sense sucre, una xifra que l’any passat ja va arribar al 33%, la qual cosa suposa un augment del 83%. Entre les principals companyies del sector aquest increment encara és més accentuat. Coca-Cola Light i Zero ja sumen el 39% de les vendes de refrescos de cola de l’empresa de Sol Daurella, Pepsi Light i Zero suposen el 37%, i la Casera sense sucre arriba al 35% de les vendes de Schweppes Suntory a Espanya.

Des de fa temps se sap que les cèl·lules cancerígenes són addictes a un tipus de sucre, la glucosa, que utilitzen com a font d’energia i consumeixen igual que ho faria un gran cotxe cremant benzina per anar a tot drap. La glucosa ajuda les cèl·lules cancerígenes a créixer i multiplicar-se molt ràpidament. Un estudi de Manel Esteller, director del Programa d’Epigenètica del Càncer de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Bellvitge (Idibell), publicat l'any passat, va trobar la relació exacta entre el sucre i el càncer en descobrir el mecanisme amb el qual els tumors abusen de la glucosa per poder créixer.