Llegeixo un article a l'ARA que es pregunta: “Què menjarem quan no hi hagi prou carn per a tothom?” Perquè, explica, “les hamburgueses vegetals, el tofu o el seitan són les alternatives més consolidades, però empreses i laboratoris també treballen en opcions de futur com la fermentació o la carn de laboratori”.

Parlo amb pagesos (viticultors, agricultors...). La majoria es queixen dels senglars. I en alguna columna els n’he parlat. Els senglars busquen aigua i menjar, entren als camps i acaben amb les collites en un instant. Raïm, cigrons, tomàquets, el que sigui. No serveix de res el vailet elèctric: el pare senglar empeny, trenca el filat, i la família nombrosa entra al darrere. Sap greu haver de bunqueritzar els camps, però si no, es pot perdre tot.

No és només una impressió ni una mera coincidència veure cada cop més senglars passejant pel centre de les ciutats o agricultors que denuncien destrosses als seus cultius per les visites d’aquests animals. L'espècie viu un boom demogràfic descontrolat i sense precedents que ha fet enfilar la xifra a més de 200.000 exemplars només a Catalunya. Eren la meitat fa dues dècades, i la tendència, assenyalen els experts amb les poques dades disponibles, apunta a un augment any rere any. El maldecap per controlar la població d'un mamífer cada cop més urbanita no és local sinó que "posa contra les cordes" gestors de fauna de molts països que viuen, com aquí, un increment "alarmant", segons resumeix la doctora en biologia i experta en gestió de conflictes amb fauna Carme Rosell. De fet, amb més preguntes que no pas respostes s'apleguen aquesta setmana al Montseny més 200 experts al Simposi Internacional sobre el Senglar i Altres Suids. Tots ells, investigadors, gestors de fauna, responsables de centres governamentals o privats, buscant inspiració en les experiències dels altres per frenar un fenomen que cada cop comporta més riscos.

Ensurt aquest dilluns al vespre a la Platja Gran de Cadaqués: els serveis d’emergències van rebre l’avís que un senglar havia atacat una nena de 10 anys. Segons ha explicat a l’ACN un amic de la família de la menor, Benjamí Martínez, la petita estava jugant amb tres nens quan l’animal es va acostar fins on estaven, a un extrem de la platja. Els altres infants van començar a córrer i el senglar va ferir la nena a la cama esquerra. Després de rebre atenció mèdica, passada la mitjanit, la menor va poder tornar a casa. 

Les darreres novetats sobre el covid-19 i els viatges a l’espai d’empresaris americans han fet ombra a una altra notícia destacada: l’impacte que tenen els porcs senglars en l’emissió de gasos d’efecte hivernacle.

“Llarga vida als porcs senglars” o “Aturem la massacre”, eren alguns dels lemes de les protestes dels ambientalistes a Polònia, que aquesta setmana s’han mobilitzat contra els plans del govern per exterminar la població de senglars del país, amb l’objectiu de prevenir el contagi de la pesta porcina africana. El govern polonès del partit ultraconservador Llei i Justícia ha ordenat una sèrie massiva de caceres a partir d’aquest cap de setmana per sacrificar la majoria dels 200.000 senglars salvatges del país. L’associació de caçadors PZL ha confirmat que des de l’abril han mort 168.000 exemplars. La grip ha afectat almenys 3.200 senglars a l’est del país: el primer contagi es va produir el 2014 a través de la veïna Bielorrússia.

Amb més porcs que habitants i una de les indústries càrnies més potents del món, a Dinamarca preocupa que el brot de pesta porcina africana recentment detectat a Europa entri al seu territori. Per evitar-ho, el govern ja ha iniciat els preparatius per construir una tanca d’1,5 metres que recorrerà gairebé tota la seva frontera amb Alemanya, l’únic país amb què delimita per via terrestre.

Un dels mamífers més conflictius a Catalunya és el porc senglar, un animal que no ha parat de créixer en els últims anys a Catalunya i que últimament ha començat a passejar-se amb certa freqüència per pobles o urbanitzacions pròxims a la muntanya.