El festival Circaire arriba a la desena edició amb una programació que inclou 23 companyies participants i 37 funcions programades. L'esdeveniment es durà a terme a Alcúdia el 30 d'abril, el 2, 3 i 4 de maig a Alcúdia amb una aposta pel circ contemporani i la participació del públic. A més, enguany coincideix el desè aniversari del festival amb els 20 anys del Circ Bover i els 25 anys de l'Auditori d'Alcúdia.

El 1993 un somriure enmig d’un sotrac important canvià la filosofia de vida de Miquel Borrás, pilot de marina mercant. “A la meva filla Laura, de set anys, li havien detectat un tumor cerebral. L’havien operada a Palma, però, per seguir el tractament, el metge ens recomanà traslladar-nos a l’Institut Gustave Roussy de París, que disposava d’unes tècniques més avançades. La meva dona és francesa, de manera que era una bona opció”. Durant la segona estada a l’hospital, Borrás quedà descol·locat en veure entrar un pallasso a l’habitació de la seva filla. “No m’esperava trobar-lo en un espai tan solemne com aquell. Considerava que no era el lloc adequat per fer bromes. Amb tot, de seguida em vaig adonar que estava ben equivocat davant l’esclat d’alegria de la meva filla i de la resta de nins internats. Quan ella es despertava de molt mal humor, deia que només volia veure els pallassos”.

En l’edició del Festival de Sitges que homenatja el clàssic de Tod Browning Freaks (1932) i que té com a leitmotiv el terror ambientat en els circs i les fires no podia faltar l’última entrega de Terrifier, la saga protagonitzada pel silenciós pallasso assassí Art the Clown, que s’ha convertit en una icona del cinema de terror actual amb una peculiar barreja de comèdia gestual i crueltat extrema. L’artífex de la saga, el director Damien Leone, va crear el personatge en els seus primers curts i va construir al seu voltant la primera entrega de Terrifier (2016), una producció low cost de poc més de 30.000 euros que gràcies al micromecenatge va créixer en la segona part fins a 225.000. Terrifier 3, en canvi, multiplica per deu el pressupost anterior gràcies a l’èxit inesperat de la segona entrega, que va recaptar més de 15 milions arreu del món i va constatar l’interès del públic per les grotesques exhibicions de violència gratuïta de l’Art.

¿Pallassos catalans fent un clàssic? ¿Pallassos catalans fent un clàssic espanyol? Doncs sí. El repte que va afrontar Lluís Homar com a director de la Compañía Nacional de Teatro Clásico era tan gran com gran ha estat la rebuda d’aquest magnífic Diablo cojuelo que ara s’instal·la al Teatre Condal.

De tots els tàndems que surten del món escènic, el de la Compañía Nacional de Teatro Clásico (CNTC) amb Rhum&Cia és dels més inesperats. Què pot portar una companyia de clowns catalana a sumar esforços amb la CNTC? Un dels principals responsables d'aquesta fusió és el dramaturg Juan Mayorga, que va buscar els pallassos per portar a escena un text clàssic. L'equip encapçalat per Jordi Martínez i Joan Arqué –codirector també de l'espectacle Canto jo i la muntanya balla, que va triomfar als Premis Max i torna a arrasar a la Biblioteca de Catalunya– volia fer un pas endavant amb el seu cinquè espectacle, i endinsar-se en una obra de teatre del segle XVII els semblava una bona manera. A ells els convencia més El coloquio de los perros de Cervantes, però Mayorga encara els ho va posar més difícil i va decantar-se per El diablo cojuelo de Luis Vélez de Guevara. El muntatge "ha superat les expectatives a tots els llocs on s'ha representat", diu Martínez. El van estrenar a València, han estat vuit setmanes a Madrid i ara arriba al Teatre Condal, on es podrà veure fins al 7 d'agost, en una iniciativa que forma part del Festival Grec.

Una piscina plena de peluixos en comptes d’aigua, pilotes que boten amunt i avall, una tenda de campanya amb un televisor a dins. Una paret al fons de tot plena de dibuixos i missatges solidaris, i 250 llits plegables que esperen ser omplerts de nou, preparats amb mantes, llençols, coixins i alguna tovallola. Una vintena d’adults volten i una altra vintena de nens i nenes juguen esperant la seva pròxima destinació. Tot s’atura quan entren els pallassos. Cares de desconcert i certa il·lusió. Sona una música de fons i Boris Ribas, Lucia Pennini, Antoine Durdilly i Nacho Camarero comencen a ocupar l’espai per fer-se veure i convidar tothom a participar de l’espectacle.

Al parc del Turó de la Peira, allà on Barcelona no ensenya el seu skyline de revista d’arquitectura, sinó un mar d’edificis que envaeix turons i humils casetes adossades, una troupe de més de cent pallassos tenen la missió de fer viatjar les famílies que hi arriben a llocs tan exòtics (i conflictius) com el Congo, Burkina Faso i Etiòpia. Pallassos Sense Fronteres s’ocupa de la programació d’aquest parc que –innecessàriament– s’ha tancat del tot al públic per instal·lar-hi sis escenaris escampats que puguin funcionar alhora. Només s’hi pot accedir amb entrada, però aquí sí que admeten que facin cua els que no han sigut previsors i hi entrin si hi ha aforament lliure. “Quinze cap al Congo sense entrada”, sento que organitzen. I tot i aquesta cintura, veurem maleïdes cadires buides.

Dansa, circ, teatre, música, pallassos. De tot això i més s'omplirà Santa Eugènia durant la nova edició de la Mostra d'Arts Escèniques. Enguany es farà entre el 15 i el 18 de juliol. L'any passat, en plena pandèmia, també es va fer; per tant, no podia faltar en el calendari del poble d'aquest estiu. De fet, el batle, Joan Riutort, ha destacat aquest dilluns, durant la presentació de la programació, l'esforç del Consistori per "continuar programant esdeveniments culturals" i ha agraït la implicació dels directors de la mostra, Mateu Canyelles i Maria Gràcia Moragues. La responsable de Cultura del Consell de Mallorca, Bel Busquets, i la directora de l'àrea de Cultura, Maria Pastor, han acompanyat el batle durant la presentació. La mostra es farà a tres espais del poble: el poliesportiu, la plaça Bartomeu Coll i el pati de l'escola.

Jordi Pesarrodona, regidor de Cultura de l'Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada (Bages), i pallasso de professió, es va fer viral quan, en els escorcolls de les conselleries catalanes el 20 de setembre del 2017, es va fer una foto amb un nas de pallasso al costat d'un guàrdia civil com a gest de protesta. El seguiment mediàtic es va allargar quan Pesarrodona va ser citat a declarar per un presumpte delicte de desobediència pels fets de l'1-O al jutjat d'instrucció número 2 de Manresa, del qual finalment va ser absolt.