Imagina tenir el poder de volar. Levitar en l'aire i sentir que tot és possible. Trencar la llei de la gravetat i tenir el privilegi de ser una au que sent la brisa al clatell mentre contempla els paisatges que li regala aquest món. Aquesta sensació és la que va experimentar el caiaquista gironí Aniol Serrasolses (Bescanó, 1991) quan va descendir una cascada glacial de 20 metres. "Estar a l’aire és una sensació increïble. Estàs suspès sobre l'aigua", s'emociona el gironí, que ha atès l'ARA, al recordar el moment.

És una ànima lliure com n’he conegudes poques. Tan valenta que escala, en solitari, les parets naturals més verticals del planeta. I tan discreta que els mitjans parlen ben poc d’una esportista que assoleix fites que, en les seves condicions, no fa ningú més. Aquest curs l’Ajuntament de Barcelona li va donar el Premi Dona i Esport i va ser llavors, en un acte al Saló de Cent, que vaig tenir notícia que la Sílvia Vidal (Barcelona, 1970) era una llicenciada en INEF que, des de fa 30 anys, desafia la força de la gravetat d’una manera tan preparada com conseqüent. M’adverteix que mai parla de temes íntims. Amb ella al davant, tampoc no m’interessa el safareig terrenal. 

A bord del Titan, el submarí que porta turistes a les restes del Titanic que va desaparèixer diumenge, hi van cinc persones. La tripulació va perdre contacte amb el vaixell mare de l'empresa OceanGate, que organitza aquestes excursions, una hora i 45 minuts després d'haver-se submergit per arribar als gairebé 4.000 metres de profunditat on hi ha les restes del transatlàntic sinistrat el 1912. Després de quatre dies de cerca, els equips de rescat vaan trobar les restes de l'aparell al fons del mar, a menys de 500 metres de les del Titanic, i tots cinc es van donar per morts.

Les pròximes vacances de Nadal seran ben diferents per a Martí Ramírez, Sergi Franch, Joaquim Planells i Juan Bautista Romero. El 12 de desembre tots quatre seran a l'illa de La Gomera, a les Canàries, per iniciar la gran aventura de la seva vida: travessar l’Atlàntic remant. És el gran repte de l’Ocean Cats, equip format expressament per participar en la Talisker Whisky Atlantic Challenge. “És la travessia a rem més dura, et porta de La Gomera a l'illa caribenya d’Antigua. De mitjana sol durar entre 40 i 45 dies per creuar més de 5.000 km”, explica Quim Planells. “De seguida et quedes sol. Poques hores després de la sortida, cada embarcació fa el seu camí en solitari”, afegeix. Quan ho explica, els ulls li brillen. Res de por, tot al contrari. 

El 1923 a Anglaterra tothom es preguntava qui seria el primer humà que posaria els peus el cim de l’Everest. Diversos alpinistes havien intentat escalar els seus 8.848 metres, però cap no ho havia aconseguit. Els britànics havien creat una comissió de seguiment per a les diferents expedicions, el Mount Everest Committee, que va coordinar els tres primers intents de conquesta de la muntanya nepalesa. El govern hi tenia un interès purament propagandístic, en una època de conquestes i colonialisme. Ja s’havien complert les gestes d’arribar primer al pol Nord (ho va aconseguir el nord-americà Robert E. Peary, tot i que després s’anul·laria el seu rècord), i al pol Sud, que els anglesos van perdre contra dels noruecs per només un mes de diferència. Hi havia una persona predestinada a ser el primer a coronar el cim del món, un escollit: el professor George Mallory, militar de professió i obsessionat amb l’objectiu. L’anglès ja havia estat dues vegades a la muntanya i ara participaria en la quarta expedició, de la qual era la gran estrella. Hi havia dedicat la vida i, de fet, també l’hi deixaria un any després. Quan la premsa li preguntava per què volia arribar al cim de l’Everest, el seu argument era tan simple que als periodistes els quedava cara de pòquer: “Perquè és allà”.

La marina britànica ha apartat del seu lloc de feina la primera dona que ha comandat un navili de guerra al Regne Unit, després de publicar-se que va tenir una aventura a bord amb un dels seus oficials. Sarah West, de 42 anys i amb una carrera militar de gairebé dues dècades, era des de maig de 2012 la comandant de la fragata 'HMS Portland', que amb 4.900 tones de desplaçament és una de les més importants de la força naval del Regne Unit.

"Multicòmic i minimèdia". Així és com el pallasso manresà Marcel Gros defineix el seu nou espectacle, La gran A...ventura. Una visita guiada pel seu univers particular que descobreix les dèries que el pallasso ha anat acumulant al llarg dels seus trenta anys d'experiència damunt dels escenaris. Marcel Gros ha creat aquest espectacle per celebrar el seu trentè "universari", en lloc d'aniversari. "És el meu univers, una autobiografia que miro de compartir amb tot el públic, indicat únicament i exclusivament per a tothom", ha apuntat. El pallasso ha assegurat que quan es posa el nas vermell és "més Marcel Gros que mai".