El 30 de novembre es va suspendre pràcticament tota l'activitat al Congrés dels Diputats per les afectacions de la DANA a València. Només es va mantenir un punt de l'ordre del dia: el de la renovació del consell d'administració de RTVE que, entre altres coses, hi incorporava Miquel Calçada i Sergi Sol, a proposta de Junts i ERC, que acceptaven votar la proposta socialista. Llavors no es va explicar si hi havia cap contrapartida, però aquest dimecres Junts i també la Generalitat han anunciat que La 2 de TVE emetrà íntegrament en català. Quan? La portaveu de Junts a Madrid, Míriam Nogueras, ha calculat que trigarà dos anys a materialitzar-se i el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, ha estat fins i tot més optimista sense acabar de posar-hi un termini: a l'estiu s'haurien de signar els primers acords amb RTVE perquè la presència del català sigui progressivament més alta fins a arribar a cobrir tota la programació del canal a Catalunya.

Pedro Sánchez espera que no hagin de passar molts dies fins a aprovar la millora de les pensions i la bonificació al transport públic que van decaure dimecres al Congrés, però no està disposat a cedir a les normes que li volen imposar Junts i el PP: trossejar les mesures en diversos decrets perquè, aquesta vegada sí, la dreta pugui aprovar-los. El president espanyol ha subratllat aquest divendres des de Fitur, a Madrid, que vol recuperar totes les mesures que incloïa el decret òmnibus, "que és un escut social que necessita el nostre país", i prepara una nova negociació amb Junts per intentar tirar-lo endavant. Mentrestant, el PP explota al màxim la derrota parlamentària del PSOE i ha engegat una recollida de firmes per exigir al govern espanyol nous decrets específics per apujar les pensions i bonificar el transport públic.

La crítica que han fet Alberto Núñez Feijóo i el seu portaveu Miguel Tellado al viatge oficial de Pedro Sánchez a Mauritània deixa malauradament clar què es pot esperar del PP en el debat sobre immigració: un populisme barroer i descordat, que no té cap inconvenient a contribuir a la confusió de l'opinió pública sobre una qüestió tan delicada si a canvi en pot treure benefici polític. En efecte, el que continua sent el partit més important d'Espanya segueix mirant cap a Vox a l'hora de fixar els seus posicionaments, i és per això que Feijóo acusa Sánchez d'anar “en direcció contrària a la resta de la Unió Europea”. Es refereix a la Unió Europea tal com l'entenen Meloni, Orbán o Le Pen, que no deixen de ser, certament, polítics que actuen dins la Unió Europea, però ho fan a manera de paràsits. Feijóo acusa Sánchez (com podeu llegir a l'article d'Aleix Moldes en aquest diari) d'impulsar un “efecte crida” a la immigració irregular, en comptes “d'anar a l'Àfrica a lluitar contra les màfies”, com hem de suposar que faria un bon patriota. Llàstima que les referències a la màfia no acabin de ser massa afavoridores per a l'expresident de la Xunta, que navegava en el iot de Marcial Dorado pensant, segons ell mateix, “que només era un contrabandista”, en comptes d'un narcotraficant. El potent entorn mediàtic de la dreta ultranacionalista espanyola ha fet córrer també que Sánchez va prometre, a Mauritània, dos-cents cinquanta mil llocs de treballs cada any als immigrants africans que arribessin a l'estat espanyol des d'ara fins al 2050. Es tracta evidentment d'una altra falsedat, però és una d'aquestes falsedats que calen amb gran facilitat dins una opinió pública ben conduïda i predisposada per creure-se-la.

Si algú esperava algun canvi al Congrés després dels cinc dies de reflexió que Pedro Sánchez es va prendre per decidir si continuava a la Moncloa davant l'admissió a tràmit d'una causa contra la seva esposa, anava ben errat. El Sánchez de sempre ha reaparegut avui al Congrés. I davant ha tingut un Alberto Núñez Feijóo que, per no perdre el costum, ha tornat a tenir un lapsus. El líder socialista ha anat a totes contra PP i Vox en una compareixença on ha barrejat el reconeixement de Palestina i el cas de la seva dona, l'economia amb la "màquina del fang" que, segons ell, està embrutant el debat públic a Espanya. A la rèplica ha avançat que el debat sobre la regeneració democràtica i les fake news s'abordarà després de les europees del 9 de juny. Però anem a pams.

El fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, es mou entre dues aigües al ministeri públic. En la reunió d'aquest dimecres del Consell Fiscal sota la seva presidència, s'ha aprovat per unanimitat concedir "empara" a tots els fiscals que estiguin implicats en alguna causa relacionada amb el Procés. Però també s'ha demanat un pronunciament de García Ortiz amb relació a la petició d'una vintena de fiscals d'actuar contra la portaveu de Junts, Míriam Nogueras, per les acusacions que va llançar la setmana passada contra alguns jutges. I s'hi ha negat: el fiscal general ha subratllat que els diputats i senadors gaudeixen d'inviolabilitat parlamentària en les seves manifestacions.

Fa dies que entre els passadissos judicials s'alerta que el malestar al Tribunal Suprem és molt alt amb la llei d'amnistia i els pactes de Pedro Sánchez amb l'independentisme. S'ha arribat al punt que un grup de 21 fiscals de l'alt tribunal han demanat al fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, que actuï contra la portaveu de Junts, Míriam Nogueras, pels "insults, amenaces i falses acusacions" que la setmana passada va dedicar a jutges. De fons, el moviment forma part de la guerra política que la dreta judicial manté amb la Moncloa.

Pedro Sánchez ja s’ha fet a la idea que la investidura ràpida que pretenia no serà possible i que l’única data de la qual es pot parlar amb seguretat és la del 27 de novembre, l’última per evitar la repetició electoral. Les negociacions entren ara en la fase decisiva, després d’una setmana en què la ronda de contactes del candidat del PSOE ha servit per escenificar públicament que encara és d’hora. No hi ha acord amb cap aliat, ni tan sols amb els eventuals socis de coalició –Sumar–, i només EH Bildu ha confirmat el sí a Sánchez perquè no li demana res a canvi. Aquest divendres, l’última a marcar distàncies ha estat la portaveu de Junts, Míriam Nogueras, que ha advertit després de reunir-se amb el líder socialista que l’acord queda “lluny”. Això sí, des de les dues bandes asseguren que les negociacions avancen.

“Quan penso en vostès i en Convergència i Unió no entenc res. ¿De veritat han canviat tant en tan poc temps?”, es preguntava Alberto Núñez Feijóo després d’escoltar Míriam Nogueras. La frase resumeix en bona part el conflicte que el líder del PP a Catalunya, Alejandro Fernández, ha mantingut amb la cúpula de Génova durant els dies previs a la investidura, quan Feijóo pretenia temptejar un possible suport de la formació de Carles Puigdemont i a Fernández li semblava una hipòtesi forassenyada. Per a lamentació del candidat, Junts ha reconfirmat la seva aposta independentista i el viratge cap a un partit que no s’assimila a CDC, sinó a Puigdemont.

La líder de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, ha tornat a posar la responsabilitat en el candidat socialista, Pedro Sánchez, si vol tornar a ser investit president espanyol, i ha sentenciat que les condicions perquè tiri endavant són el referèndum d'autodeterminació i una amnistia general pel Procés que també inclogui Laura Borràs. Així, en entrevistes a l'ACN i Catalunya Ràdio, la juntaire ha assegurat que és el PSOE qui "s'ha de moure", perquè depèn dels diputats independentistes el seu futur a l'executiu estatal. Ara bé, ha destacat que el diàleg encetat amb l'acord per l'oficialitat del català a Europa "canvia molt el panorama" dels darrers anys, però que només és un punt de partida i dependrà dels moviments que s'acabin fent per resoldre el conflicte polític. També ha recordat que ells mantenen les mateixes demandes. "O el PSOE té clar que ha de fer el que no ha fet mai fins ara, o no hi haurà investidura", ha reblat.

La campanya que Junts està fent de cara a les eleccions del 23 de juliol no pot estar més alineada amb els postulats de l'expresident Carles Puigdemont: no hi haurà investidura de Pedro Sánchez ni d'Alberto Núñez Feijóo amb els vots del partit, reiteren, com ha deixat clar aquest diumenge l'excap de l'executiu català en una entrevista a l'ARA. "No donarem els vots a cambio de nada", deixen clar. Amb aquesta consigna, la cap de llista a les eleccions espanyoles, Míriam Nogueras, ha arribat a l'equador de la cursa electoral i ho ha fet en un lloc simbòlic, Amer, i amb la participació de Puigdemont des de Bèlgica per primer cop en aquesta campanya. Des de l'exili, l'excap de l'executiu català ha fet una crida a la mobilització i ha erigit Junts en l'únic partit que "defensa" Catalunya: "Hi ha gent que es desviu per les aliances amb els partits espanyols quan les aliances haurien de ser amb els partits catalans".

Tot i que el cara a cara amb Alberto Núñez Feijóo va deixar tocat Pedro Sánchez, la demoscòpia encara li detecta possibilitats de repetir com a president. Per seguir a la Moncloa, però, haurà de teixir nombroses aliances al Congrés com ja ha hagut de fer (i patir) en els darrers quatre anys. En aquest escenari, l'independentisme català emergeix de nou com un actor a tenir en compte perquè els seus vots podrien tornar a ser decisius per fer Sánchez president. ¿Quin preu posen ERC, Junts i la CUP per participar en la investidura? Per ara només ERC està disposada a jugar aquesta carta, però un escenari en què siguin decisius pot obrir un debat intens a Junts i a la CUP. Si el 23-J dona uns resultats ajustats, la investidura podria anar d'uns pocs escons i acabar involucrant tothom. Una altra incògnita és saber si l'independentisme sabrà construir una posició comuna arribada l'hora de prendre una decisió: ERC i Junts han mantingut contactes, però han constatat que ara per ara estan molt lluny.

#Nogueras. La diputada ha aconseguit ser tendència a Twitter, però segurament no pels motius que voldria. Nació Digital està fent uns tests ràpids en vídeo als candidats de Catalunya. És el clàssic format breu, que mira de fer sortir els polítics del discurs après i buit. Aina Vidal, de Sumar, va obrir la sèrie i va colonitzar els timelines del personal amb la seva successió de respostes errònies: no sabia la capital de la Cerdanya, ni esmentar un sol programa o sèrie de TV3, ni el preu de les pomes –coi, que una pregunta de preus quotidians sempre entra a examen!– ni la taxa d’atur juvenil. El linxament a les xarxes va ser important i, des de la bancada independentista, se l’acusava de ser una pijaprogre allunyada de les classes populars i amb una idea migrada del país. Però resulta que la següent ha estat Míriam Nogueras, de Junts, i també ha estat incapaç de dir a quant va el quilo en aquest cas de taronges, quin és el lloguer mitjà a Barcelona o quina és la capital del Priorat. Com era previsible, els activistes dels comuns s’han posat les botes a l’hora de criticar-la. L’aire de revenja era palpable. I els abstencionistes també hi han sucat pa. S’ha de dir que el test és una mica injust, perquè no s’han pogut fer totes les entrevistes abans de començar a publicar-ne les primeres. I, esclar, la resta de candidats, amb tot aquest soroll xarxívol, s’han afanyat a memoritzar el preu de préssecs, tomàquets, kiwis i xirimoies, capitals de comarca o línies de tren que passen per Catalunya. Era el cas d’Albert Botran de la CUP que, al seu Twitter, escrivia: “Test de la mort superat. Fruites al final no ha entrat. Catxis”. Ho acompanyava d’una foto seva en una fruiteria, sostenint un rètol on figurava el preu dels xampinyons. A 3,90 el quilo, per si és d’interès per a algun dels candidats restants.

Si Catalunya hagués de triar entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo, la balança es decantaria clarament cap a la banda socialista. El president espanyol i candidat del PSOE al 23-J guanya de llarg el candidat del PP en l'enquesta de l'ARA: Sánchez obté un 4,68 mentre que Feijóo es queda amb un 2,84. Però és que, a més, el president del govern espanyol és el líder més ben valorat pels catalans, per davant dels polítics del país. No només dels candidats a les generals. Per exemple, també supera el president d'ERC, Oriol Junqueras, (4,34); l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont (4,02); l'actual cap de l'executiu, Pere Aragonès (4,03), o el cap de l'oposició, Salvador Illa (3,96).

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, és esmunyedís com una anguila i a les sessions de control al Congrés ho demostra cada setmana. Just quan el seu executiu està vivint l'enèsima crisi interna per la reforma de la llei del només sí és sí, la dreta no aconsegueix posar-li el peu al coll. I això que la portaveu popular, Cuca Gamarra, ho ha intentat de valent traient a col·lació l'excarceració del "violador del portal de Lugo" i barrejant-ho amb Catalunya. "Tanta pressa per reformar la llei per als seus socis independentistes i tanta parsimònia per mitigar els efectes perniciosos de la llei del només sí és sí", li ha etzibat.

El PSOE té pressa per resoldre la crisi institucional oberta entre la majoria conservadora del Tribunal Constitucional i el PP no. Els socialistes i Unides Podem ja tenen a punt el text amb la proposició de llei que recull les dues esmenes paralitzades pel TC i ja l'han començat a negociar amb la resta de grups per intentar poder-la presentar aquest mateix dijous. L'únic dubte que hi ha és que el PSOE vol esperar a tenir a les seves mans la interlocutòria del TC amb la justificació de la paralització del tràmit parlamentari i, sobretot, els vots particulars en contra dels cinc magistrats progressistes. D'aquesta manera consideren que podrien afinar encara més el text, sobretot en l'exposició de motius.

Des que va començar la legislatura espanyola, fa gairebé dos anys, els partits independentistes no han aconseguit definir un full de ruta compartit a Madrid. El debat sobre si donar estabilitat o no al govern de Pedro Sánchez, o si entrar a negociar qüestions que afecten el dia a dia de la Catalunya autonòmica, continua sense resoldre’s. Perquè tampoc s’ha solucionat la discussió de fons sobre quina estratègia hauria de seguir l’independentisme a Madrid. Per això la divisió del moviment que s’evidencia des de fa mesos a Catalunya té la seva rèplica a la capital espanyola. I a l’equador de la legislatura, de moment ERC, JxCat, el PDECat i la CUP mantenen posicions discrepants.

La vicepresidenta del PDECat, Míriam Nogueras, ha insistit en el 'no' als comptes del govern espanyol. En una entrevista al programa 'Preguntes freqüents' aquest dissabte a la nit, Nogueras ha deixat clar que la seva formació votarà "no als pressupostos i no a la tramitació mentre no hi hagi una resposta política".

Discrepàncies al PDECat sobre la posició del partit en relació als pressupostos generals de l'Estat. El secretari d'organització de la formació i diputat al Congrés, Ferran Bel, ha obert al porta aquest diumenge a la possibilitat de no bloquejar l'inici de la tramitació dels comptes de Pedro Sánchez per "donar més temps" a una negociació cap a una "solució política" per a Catalunya. Així ho ha explicat en una entrevista a l'agència Efe, poc abans que la també diputada i vicepresidenta del PDECat, Míriam Nogueras, el desmentís de manera rotunda.

El PDECat ha anunciat aquest vespre que retira la moció pactada amb el PSOE en què instava el govern espanyol a un diàleg "dins la legislació vigent". Ho ha fet després que els republicans anunciessin a través de Twitter que s'abstindrien perquè no estaven d'acord amb el text. Amb tot, en declaracions als mitjans de comunicació, Míriam Nogueras ha assegurat que han decidit retirar la moció perquè els socialistes, aquest matí, han votat al Senat una altra moció que negava explícitament la possibilitat de fer un referèndum d'autodeterminació, i ha desmentit, així, que el canvi de criteri del PDECat hagi tingut res a veure amb els republicans.