Cada matí Shelly Shem Tov entrava a l’habitació buida del seu fill i recitava el salm 20 del Llibre dels salms, una antiga súplica de salvació. Tot aquest temps, no sabia que el seu fill, Omer Shem Tov, justament recitava els mateixos versicles del salm 20 –“Que el Senyor et respongui en un dia d’angoixa”–. Havia adoptat aquest mateix ritual diari a uns 40 metres sota terra, sol, en un túnel de Hamàs a Gaza.

El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha confirmat que Israel ha estat armant grups opositors a Hamàs dins de Gaza. La informació s'havia publicat en mitjans israelians de fonts de Defensa i havia aixecat les crítiques de l'oposició, que acusava Netanyahu de posar en perill la seguretat dels israelians, però el primer ministre ha sortit a les xarxes no només a confirmar-ho sinó a defensar la mesura. "Què hi ha de dolent, en això? Només salva la vida dels soldats israelians", ha dit en una piulada a la xarxa X, on ha denunciat que fer-ho públic, com havien fet aquells mitjans, "només ajuda Hamàs".

Tots els adolescents del meu voltant han vist el documental del festival de música Supernova, que el set d’octubre del 2023 va ser atacat per terroristes de Hamàs, en una acció coordinada a la Franja de Gaza. El documental és el relat dels supervivents (joves i guapos, amb ganes de gresca, com ells) que s’il·lustra amb les imatges dels telèfons mòbils de víctimes i botxins. Un botxí que riu mentre dispara a un noi que suplica. Una noia amagada en un contenidor que demana perdó a la seva mare per fer-la patir així. Tots semblen “laics”.

Els palestins han protestat aquest dimarts i dimecres a Gaza en una mostra inusual de dissidència contra Hamàs, on hi havia alguns lemes crítics cap al control del grup armat del territori després de més d'un any de guerra devastadora amb Israel. Vídeos verificats pel New York Times mostren grups de persones als carrers mig en ruïnes de la ciutat de Beit Lahia, al nord de la Franja de Gaza. Alguns portaven eslògans més neutrals que s'oposaven a la continuació de la guerra, mentre que d'altres corejaven lemes demanant que Hamàs marxés de Gaza.

El ministre d'Energia israelià, Eli Cohen, ha ordenat aquest diumenge tallar "immediatament" qualsevol subministrament d'electricitat facilitat per la Corporació Elèctrica d'Israel a la Franja de Gaza, segons ha informat en un videomissatge. Una setmana després de suspendre tota l'entrada d'ajuda humanitària a la Franja, ara Israel fa un pas més i també talla el subministrament elèctric.

Hamàs ha entregat aquest dissabte els darrers sis ostatges israelians vius que s’havia compromès a alliberar durant la primera fase de l’acord d’alto el foc signat amb Israel al gener, i a canvi, les autoritats israelianes han de deixar en llibertat a més de 600 presos palestins. De moment, però, Israel ha posposat aquesta entrega fins que no tingui garanties del proper intercanvi. L’atenció es torna a centrar ara en la segona fase de la treva, que hauria de començar a principis de març malgrat que encara hi ha desavinences profundes pendents de negociar entre Tel-Aviv i el moviment palestí.

Hamàs ha anunciat que ja ha lliurat a la Creu Roja les restes de Shiri Bibas, l'ostatge israeliana que se suposava havia d'haver retornat dijous. Israel va denunciar que les restes d'un dels cossos que Hamàs va entregar aquest dijous no es corresponien a cap ostatge, després de les anàlisis d'ADN. Tel-Aviv havia acusat el grup palestí de "violació flagrant de l'acord" i el primer ministre, Benjamin Netanyahu, havia promès que Israel ho faria pagar a Hamàs. La milícia palestina ha respost que hi podia haver hagut un error i que les restes de la dona s'haguessin confós amb altres víctimes del bombardeig israelià en què asseguren que ella i els seus dos fills, de 9 mesos i 4 anys, van morir el novembre de l'any passat.

Hamàs ha lliurat aquest dijous a la Creu Roja els cossos de quatre ostatges israelians segrestats el 7 d'octubre del 2023, mentre es negocia la segona fase del fràgil alto el foc a Gaza. Els cossos són de Shiri Bibas i dels seus dos fills, Kifr i Ariel, que quan van ser segrestats tenien 9 mesos i 4 anys. El quart és Oded Lifshitz, un home de 83 anys, pacifista i marit de Yocheved Lifshitz, que des que va ser alliberada l'any passat ha estat una de les veus més prominents per demanar un alto el foc. Hamàs va dir el novembre de l'any passat que la dona i els nens havien mort en un bombardeig israelià, tot i que Tel-Aviv no ho havia confirmat. La família és un símbol del trauma israelià en l'atac palestí i també del preu que té per als ostatges la política del govern Netanyahu de rebutjar un alto el foc per possibilitar el seu alliberament.

Asmaa Alghoul (Rafah, Franja de Gaza, 1982) és una activista feminista i periodista nascuda a Gaza. Sempre ha estat crítica amb els principals partits palestins, tant Hamàs com Al-Fatah. Ferma defensora dels drets civils, ha denunciat l'ocupació d'Israel, la persecució per les autoritats islamistes de la Franja i la corrupció i la repressió dels laics que governen l'Autoritat Palestina a Ramal·lah. La seva autobiografia, La insubmisa de Gaza, es publica ara en català per Èter Edicions. El llibre ha rebut més atenció ara, amb l'operació genocida d'Israel a Gaza. A través de la seva vida, el llibre reconstrueix trenta anys d'història de Gaza, des de la perspectiva d'algú que coneix íntimament la Franja i la seva gent.

Poques vegades un anunci desencadena una onada de rebuig internacional unànime, des de les potències europees, fins a Rússia o la Xina, passant pels països àrabs i els partits palestins. El "pla" de Donald Trump de convertir Gaza en un centre de vacances al Mediterrani sense palestins ho ha aconseguit. "Il·legal", "absurd" o "inacceptable" han respost l'ONU, Londres, Berlín, Riad, Moscou o Pequín, i també Hamàs i l'Autoritat Palestina. Dins dels Estats Units, veus demòcrates s'han despatxat titllant la idea de Trump de "broma de mal gust".

Hamàs ha alliberat aquest dijous una soldada israeliana en el marc del tercer intercanvi d'ostatges per presoners palestins de l'alto el foc a Gaza. Sorprenentment, la militar ha estat lliurada a la Creu Roja entre les runes del camp de refugiats de Jabalia, al nord de la Franja, que fins dimarts havia estat sotmesa a un implacable setge. El nord de Gaza és la zona més devastada pels 15 mesos de l'ofensiva que ha portat els tribunals internacionals a processar Israel per un crim de genocidi. Més tard, Jihad Islàmica ha alliberat dos civils israelians i cinc tailandesos a l'extrem sud de la Franja, a Khan Yunis, enmig d'una multitud que s'ha reunit davant la casa de l'exlíder de Hamàs a Gaza, Yahya Sinwar, mort per un dron israelià el novembre passat. A canvi, Israel ha alliberat 110 presoners palestins.

Aquest dijous entra en vigor la prohibició per Israel de l'agència de l'ONU per als refugiats palestins (UNRWA), que és el primer actor humanitari de Gaza. La mesura acordada pel parlament israelià l'octubre arriba en ple alto el foc a Gaza, que contempla una acceleració de l'ajuda internacional per pal·liar la catastròfica situació en què ha quedat la Franja després de 15 mesos de bombardejos i de setge.

L'exèrcit israelià ha disparat avui a la matinada contra un cotxe estirat per cavalls al camp de refugiats de Nuseirat, al centre de Gaza: ha matat una nena de 5 anys, Nadia Mohamed al-Amoudi, i ha ferit tres persones més. També ha matat un home en bombardejar una excavadora que estava retirant un vehicle en una altra zona del mateix camp de refugiats. Israel ha justificat les dues accions dient que els seus avions "han disparat contra vehicles sospitosos" en una zona "no autoritzada al pas, segons l'acord". També ha dit que ha matat un altre palestí al nord de Gaza perquè "suposava una amenaça".

Hamàs ha preparat amb detall la posada en escena de l’alliberament del segon grup d’ostatges israelians segrestats a Gaza des del 7 d’octubre. El moviment islamista palestí sempre ha cuidat la seva imatge pública i envia missatges polítics quan sap que té l’atenció dels mitjans de comunicació. Un missatge per als palestins i per al món. El missatge d’aquest dissabte ha estat doble. El primer, una exhibició de força per demostrar que continuen sent una força organitzada de la qual no es pot prescindir en el futur, després de 15 mesos d’atacs israelians indiscriminats sobre la Franja. El segon, que ha cuidat els ostatges israelians molt millor que els palestins empresonats a Israel. Hamàs pretén demostrar que malgrat la massacre i la destrucció de Gaza, l’alto el foc és una victòria.

Malgrat les maniobres dilatòries del govern israelià i l’endarreriment inicial de l’entrada en vigor de l’alto el foc entre Hamàs i Israel, les crítiques dues primeres jornades de treva s’han succeït sense grans incidents a Gaza. Després del primer intercanvi d'ostatges israelians per presoners palestins, aquest dilluns transcorre amb una relativa calma a la Franja. L'ajuda humanitària també ha començat a augmentar, un pas vital per poder pal·liar la catastròfica crisi humanitària després de quinze mesos de guerra.

Dimecres al vespre, quan es va anunciar l'acord entre Israel i Hamàs, als carrers de les localitats arrasades de la Franja de Gaza es van congregar palestins de totes les edats per celebrar-ho, com si no hi hagués hagut desenes de milers de morts, la majoria nens i dones. Cal dir, perquè és notable, que enlloc no hi va haver protestes, crits o consignes contra Hamàs.

Després de 24 hores d'incertesa, l'oficina del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha confirmat aquest divendres que l'intercanvi d'ostatges israelians per presos palestins començarà "segons el pla previst", diumenge. El primer dia s'alliberaran tres ostatges d'un total de 33 que han de ser posats en llibertat en una primera fase de l'acord, que dura sis setmanes. Aquest divendres s'ha fet pública la llista d'aquests 33 segrestats, que inclouen dues criatures, deu dones i tres octogenaris.

L'oficina del primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, ha publicat aquest divendres al matí un comunicat per confirmar que el seu gabinet de govern es reunirà per aprovar formalment l'alto el foc pactat amb Hamàs. Fins que no es produeixi aquest pas, el cessament d'hostilitats no podrà entrar en vigor. Es preveu que la reunió del Consell de Ministres, que tindrà lloc aquest mateix divendres a les 15:30h serveixi per ratificar definitivament l'acord. I tot sembla indicar que així serà. El gabinet de seguretat israelià ha recomanat aquest migdia aprovar l'alto el foc i l'acord de retorn d'ostatges a Gaza, hores abans de la reunió, segons recull un comunicat emès per l'oficina del primer ministre.

Durant els darrers mesos, Israel ha eliminat els líders de Hamàs i ha acabat quasi completament amb la seva estructura militar, però això no significa que hagi acabat amb l’organització fundada a la ciutat de Gaza el 1987. No s’està parlant de la "victòria total" que va prometre Benjamin Netanyahu quan va començar la guerra, i que implicava la destrucció dels islamistes, i no podem saber si l’embrió de Hamàs germinarà un altre cop, potser amb un nom diferent.

Els equips que negocien un acord d'alto el foc entre Hamàs i Israel a la Franja de Gaza s'han reunit aquest dimarts a Doha per tancar-ne els últims detalls pendents, i es preveu que hi pugui haver un anunci d'entesa en les pròximes hores. "Crec que tindrem un alto el foc", ha afirmat aquesta tarda el representant de la diplomàcia nord-americana, Antony Blinken, en una roda de premsa en què ha assegurat que l'acord està a l'espera del vistiplau de Hamàs. "Tant si ho aconseguim els dies que queden de la nostra administració com després del 20 de gener, crec que l'acord seguirà els termes de l'acord que el president Biden va presentar el maig passat", ha afegit Blinken.