Els municipis de la serra de Tramuntana concentren les rendes més altes de les Illes Balears. Segons les darreres dades de l'Agència Tributària, Esporles és el municipi amb més de 1.000 habitants amb la renda bruta mitjana més elevada de l'Arxipèlag: 47.908 euros anuals per declaració. El segueix de prop Valldemossa, amb 46.046 euros, municipi que els darrers anys havia liderat aquest rànquing i que enguany ocupa la segona posició.

Valldemossa és un dels deu municipis de més de mil habitants amb una major renda bruta per habitant d'Espanya. Segons es detalla a l'eina web Fitxes socioeconòmiques del Consell General d'Economistes (CGE), el llistat el completen quatre municipis que pertanyen a la província de Barcelona (Sant Just Desvern, Cabrils, Matadepera i Sant Cugat del Vallès), altres quatre a Madrid (Pozuelo, Boadilla, Venturada i les Fregues) i un a València (Rocafort).

Amb la campanya de la Renda 2025 en marxa, molts contribuents es pregunten quant de temps triga Hisenda a pagar si la declaració surt a tornar. Tot i que el termini legal pot arribar fins a sis mesos, la realitat és que la majoria de ciutadans reben l'ingrés en molt menys temps. A continuació, analitzem els terminis oficials, els factors que poden afectar la devolució i quins contribuents tenen més probabilitats de cobrar aviat.

En plena campanya de la renda i amb la pressió fiscal creixent, qualsevol estalvi és una alegria per a les famílies. Si teniu una hipoteca que s’hagi demanat fins al 31 de desembre del 2012, teniu dret a una deducció a la renda de 2.000 euros. Qualsevol hipoteca posterior no dona dret a aquest estalvi fiscal.

Comença la campanya de la renda i sempre recordaré un professor que em deia: “pago els mínims impostos possibles durant l’any perquè no vull finançar l’Estat”. La gran majoria dels contribuents que tenen una estabilitat d’ingressos no tindran cap sorpresa quan comprovin l’esborrany de la renda. Tot i això, els que tinguin més d’un pagador, hagin canviat de feina o tinguin accions o rendes del lloguer, el més probable és que els toqui pagar.

Sembla que les administracions, i en particular la Generalitat, a partir de les seves pròpies competències, estudien reduir la fiscalitat de les rendes baixes a l’IRPF. La polèmica l’ha obert la pujada recent del salari mínim interprofessional, que es va dur a terme sense tocar el mínim exempt. Això fa que, marginalment, més gent del grup de rendes baixes hagi de presentar la declaració de la renda pel fet de no estar coberta per aquella exempció. Aquesta qüestió és a la teulada del Parlament espanyol. En canvi, el català emprèn la reforma abaixant el tipus a les rendes baixes (sembla ser que un puntet, del 10,5% al 9,5%, subjecte a l’aprovació final). Així, si aquesta és la voluntat, la millor manera de reduir la fiscalitat dels qui guanyen poc, donades les competències actuals de la Generalitat, efectivament és disminuir el tipus impositiu per a aquestes rendes, i no pas eximint-los de l’obligatorietat de declarar, com alguns partits pretenen. M’explico. Una cosa és fer la declaració de renda, i una altra tributar per IRPF. Eximir era una manera de reduir càrregues administratives, a partir del supòsit que fer la declaració és complex. Avui, però, amb retencions i un mínim d’informàtica, aquesta càrrega ja és minsa. I eximir de fer declaracions té més contrapartides que beneficis. Tothom qui tingui una renda percebuda durant l’any hauria de notificar-ho a Hisenda; i, si és el cas, no tan sols no tributar, sinó més aviat rebre "crèdit fiscal". La declaració de les circumstàncies personals i familiars no deixa de ser una fotografia de la realitat dels contribuents que ha de permetre afinar tant els impostos a pagar com el dret a rebre prestacions. A partir de les deduccions, bonificacions i tipus diferenciats és possible ajustar impostos i subsidis, i prestacions universals, però ajustades a la situació de cadascú. No es tracta de recaptar més, sinó de, a pressupost neutral, ser més curosos amb qui paga i qui rep.

La campanya de la declaració de la renda del 2025 ja és a tocar. Per aquest motiu, si bé no viu el seu tret de sortida fins al 2 d'abril, a partir d'aquest 19 de març tots els contribuents podran començar a sol·licitar la seva informació fiscal a l'Agència Tributària. L'avançament de la informació permet als treballadors revisar totes les dades recollides per l'agència pública i, en cas que hi hagi algun error, hi hagi més marge de rectificació. També és important conèixer fins a quin dia es pot presentar la declaració de la renda per evitar sancions o problemes amb l'Agència Tributària.

La campanya de la declaració de la renda de l'any 2024 presenta un any més diverses novetats. Les diverses deduccions als propietaris de pisos de lloguer, els canvis a la tributació de les rendes de l'estalvi o la possibilitat de pagar amb Bizum són alguns dels elements més destacats.

En aquesta campanya de la renda, els ciutadans de les Illes tenen accés a 23 deduccions autonòmiques, algunes de les quals són de nova creació. Entre elles hi ha una deducció a l'IRPF per als propietaris d'habitatges amb lloguers de llarga durada, una mesura que el govern espanyol ara qüestiona per considerar que l'Executiu s'extralimita en les seves competències.

Tret de sortida de la campanya de la declaració de la renda d'aquest 2024 i corresponent als ingressos i despeses del 2023. La maquinària de l'Agència Tributària s'ha posat en marxa aquest 3 d'abril i s'allargarà fins a l'1 de juliol. De moment, està disponible la possibilitat de presentar la declaració per internet. De fet, a les 10 del matí d'aquest dimecres ja s'havien presentat 523.000 declaracions, segons ha anticipat la directora general de l'Agència Tributària, Soledad Fernández, en roda de premsa aquest dimecres. "A tothom li agrada cobrar aviat", ha dit Fernández. Les declaracions telefòniques no estaran disponibles fins al 7 de maig i les presencials, fins al 3 de juny. Segons l'Institut Joan de Mariana, el contribuent espanyol pagarà de mitjana 3.860 euros d'IRPF.

Si s’observa amb detall el mapa de la renda de les llars que ha publicat aquests dies l’Institut Nacional d’Estadística, les Balears presenten un ‘color’ moderat amb caràcter general. A les Illes no s’hi troben ni el verd dels que més renda tenen, que són especialment els bascos i navarresos, com tampoc grans extensions de Madrid i Barcelona, ni el vermell intens d’Andalusia i Extremadura, on els ingressos familiars es mantenen especialment baixos.Però un zoom que s’acosta a diferents barriades posa de manifest una gran desigualtat social que ve d’enrere i que la postpandèmia no només no ha resolt sinó que l’ha cronificada. A Palma, mentre que a la barriada de Corea els ingressos que va tenir una persona de mitjana per passar tot un any varen ser 6.728 euros, a Son Vida o la Taulera la renda mitjana per individu supera els 30.000 euros, és a dir, cinc vegades més.

La situació d’emergència d’habitatge que viu tota l’illa d’Eivissa ha provocat que el Govern posi en marxa una línia d’actuació que ha quadriplicat el parc públic, que ha passat de 75 habitatges protegits a 296. Només a Vila, en poc més de mig any, l’Ibavi ha lliurat les claus de 86 cases de protecció pública. “És una empenta a l’habitatge públic molt necessària en aquesta illa i que ha estat possible gràcies a la cessió de solars per part de l’Ajuntament. Però no ens podem aturar, perquè les necessitats d’habitatge a Eivissa són moltes, ens preocupen i per això continuam endavant amb nous projectes”, explica Josep Marí, conseller de Mobilitat i Habitatge.

Era dia 6 de febrer d’enguany. La presidenta del Govern, Francina Armengol, lliurava 43 habitatges de protecció pública al carrer Maria Teresa de León d’Eivissa; un edifici fet amb la màxima cura, amb materials de proximitat. Tot plegat era una festa plena de missatges d’esperança respecte del difícil accés a l’habitatge a l’illa i de com els poders públics intenten contenir el drama eivissenc. En acabar, un tècnic que havia gestionat tota l’obra va mostrar a la comitiva política un edifici just al costat de la promoció inaugurada: 27 pisos de mida estàndard que no superen en absolut la qualitat de la promoció pública. Això sí, el preu del lliure mercat esgarrifa: 800.000 euros cada un. La mateixa persona va explicar que pràcticament tots els ha comprat un fons d’inversió, que els explotarà en règim de lloguer a preus inassumibles o els revendrà arribat el moment.

El Govern ha anunciat que l'Agència Tributària de les Balears (ATIB) reprèn enguany la campanya Renda Àgil per ajudar a fer la declaració de l'IRPF. El servei de cita prèvia, que comença aquest dimecres, es prolongarà fins al 29 de juny i es pot concertar per dues vies: per telèfon (971 76 76 76) i per internet (www.atib.es). Les entrevistes presencials per l'emplenament de les declaracions es podran fer des del 3 de juny i fins al 30 de juny.

L'Agència Tributària preveu ingressar 448 milions d'euros de les declaracions de la renda a les Balears, un 13,4% menys que el 2019. Per altra banda, espera retornar als contribuents 241 milions, un 4,5% menys, segons ha informat l'agència Efe.

Catalunya i Madrid són de les comunitats més riques d’Espanya. Són les dues que generen més producte interior brut (PIB). I les estadístiques indiquen que els seus habitants també són dels més rics. Així ho mostra l’indicador més habitual, la renda familiar disponible, que posa Catalunya en el tercer lloc del rànquing i Madrid en el quart, només superades pel País Basc i Navarra. Però només és una estadística. Un estudi mostra ara que les famílies d’aquestes dues comunitats no són tan riques com sembla.

L’Ignasi Aragay, director adjunt d’aquest diari, publicava fa uns dies un article on mostrava la seva preocupació davant la proposta d’eliminar l’impost de patrimoni, feta pública per un líder empresarial i aviat polític. I com si hagués obert la caixa dels trons, el seu article va posar en ebullició les xarxes socials amb crítiques furibundes sustentades en dos arguments falsos o, si més no, parcials. D’una banda, que ja es paguen impostos quan es generen els ingressos origen del patrimoni; i de l’altra, que enlloc de la UE hi ha aquest impost.