Eivissa iniciarà una nova temporada turística amb un desallotjament de treballadors que viuen en caravanes, tendes de campanya i barraques per la impossibilitat d'accedir a un habitatge. Des del juliol passat resideixen de manera precària en un assentament il·legal situat entre l'estadi Palladium Can Misses i el segon cinturó de ronda, l'E-20.

L'emergència habitacional a les Balears encara es pot aprofundir més amb la revisió dels contractes de lloguer que acaben a finals d'any. Segons les xifres del Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, els llogaters illencs el contracte dels quals acabi en aquest moment hauran d'afrontar una pujada del lloguer de 4.615 euros anuals. Aquest increment se suma a una situació que ja és insostenible per a moltes famílies: el preu mitjà del lloguer a les Illes supera els 1.500 euros, el segon més car d'Espanya per darrere de Barcelona.

Aquest divendres migdia la plataforma Stop Desnonaments de Mallorca ha intentat impedir que una dona i els seus dos fills discapacitats fossin forçats a sortir d’una planta baixa del carrer d'en Sureda, a Portocristo. Segons expliquen fonts del col·lectiu, la casa on residien havia estat denunciada per un veí que defensava que es tractava d’un local i no d’un habitatge.

Una comissió judicial ha executat aquest dijous el desnonament d'una mare i el seu fill menor d'edat que vivien en un dels infrahabitatges del carrer de Joan Miró de Palma que són propietat d'un agent de la Policia Local que va ser sancionat pel Govern per llogar-los.

Stop Desnonaments Mallorca ha informat que aquest dimarts s'han executat dos desnonaments a dos habitatges situats a Son Roca i a Son Anglada, en els quals s'han desallotjat dues dones i tres menors.

La comitiva judicial ha paralitzat dos desnonaments previstos per a aquest dijous que afectaven una dona i una família que viuen en els trasters de l'avinguda de Joan Miró, propietat del policia local de Palma sancionat pel Govern per llogar aquests infrahabitatges.

Stop Desnonaments Mallorca ha aconseguit aturar els desnonaments de dues persones que viuen en els trasters del carrer Joan Miró, propietat del policia local de Palma sancionat pel Govern per llogar aquests infrahabitatges.

Els problemes d’accés a l’habitatge que afecten tots els àmbits de la societat, també repercuteixen en l’escola. “Els desnonaments de famílies han augmentat moltíssim en els darrers anys, però no sol ser gent que es queda al carrer, sinó que van botant de casa en casa perquè els van desnonant de per tot”, assegura Asun Gallardo, directora del CEPIESO Gabriel Vallseca, ubicat a Son Gotleu, una de les barriades amb més vulnerabilitat de les Balears. Coincideixen amb ella la directora del CEIP Jafudà Cresques, Aina Pico, i la del CEIP Joan Capó, Xisca Chacopino, centres ubicats a Pere Garau i també a Son Gotleu, respectivament. “Tenim moltíssims alumnes que viuen a pisos pastera, en habitacions on es fica tota la família i creim que un infant viu a una xabola, però no ho tenim confirmat perquè la família no ens en vol dir res”, exposa Gallardo.

El regidor d'Habitatge, Óscar Fidalgo (PP), i el regidor de Vox a Palma, Fulgencio Coll, han presentat aquest divendres l'Oficina Integral de l'Habitatge i Antiocupació entre crits de “vergonya” i “xiringuito” de membres del Sindicat de l'Habitatge de Palma que s'han concentrat davant de la nova oficina. Una desena de persones han interromput la roda de premsa, que se celebrava a les portes de l'oficina.

Sara, els seus cinc fills menors d'edat —dos d'ells malalts— i la seva mare sabien que anit seria la darrera que passarien a casa seva. La família ha estat desnonada aquest divendres de l'habitatge situat al passatge de Pic Almanzor devers les 11 hores, sense cap alternativa ni lloc on anar.

L'Ajuntament de Palma ha iniciat els tràmits per integrar les funcions de l'Oficina Antidesnonaments en l'Oficina Integral d'Habitatge i Antiocupació que, a partir de l'1 de juliol, prestarà tots els serveis. Així ho ha anunciat la portaveu del Consistori i regidora d’Hisenda, Funció Pública i Govern, Mercedes Celeste, que ha destacat que “hi ha més problemes en matèria d'habitatge que no són desnonaments" i que "potser hi va haver un moment en què varen augmentar, però ara hi ha també altres preocupacions".

“Plou sobre banyat”, afirmen els autors de l’estudi Gentrificaciones financiarizadas quan parlen de l’altre extrem social de la ciutat de Palma, Son Gotleu. Tot i que la gentrificació va començar al centre i va ser allà on es va començar a expulsar gent per poder llogar els pisos a turistes o a propietaris amb més doblers, el procés a aquesta barriada empobrida no ha estat tan diferent. “Primer varen ser els bancs, amb les execucions hipotecàries, i posteriorment han estat els propietaris que han vist com també podien treure més rendiment als seus lloguers i no ho han dubtat”, explica la geògrafa de la UIB i especialista en matèria d’habitatge Sònia Vives.

Una classe econòmica formada majoritàriament per estrangers europeus d’alt poder adquisitiu ja ocupa pràcticament tot el litoral de Palma. El procés de compra d’immobles va començar fa dècades, però el treball de tres especialistes del departament de Geografia de la UIB (Sònia Vives, Onofre Rullan i Antoni Artigues) i de l’investigador independent Víctor Navarro constata una de les majors transformacions a la capital de les Balears. Des de Cas Català, Sant Agustí i Cala Major, passant pel Terreno i, per descomptat, el passeig Marítim, Santa Catalina, fins a l’entorn de la Seu i el Baluard del Príncep, “la migració del Nord”, com la defineixen els autors, s’ha apoderat de la primera línia, sempre combinada amb classe alta d’origen espanyol.

La Policia Local ha detingut dos activistes del Sindicat de l'Habitatge de Palma (SHP) aquest dilluns a Palma. Segons ha informat l'entitat, la detenció s'ha duit a terme en el marc del "desnonament il·legal" d'un local comercial de Pere Garau, concretament al carrer del Patronat Obrer 1A.

El Sindicat d'Habitatge i el col·lectiu Aurora denuncien coaccions, amenaces i agressions dels membres de l’empresa de ‘desocupació’ a les 150 persones –entre elles, famílies amb menors– que vivien a l'edifici del complex hoteler Bellevue del Port d’Alcúdia, el qual està sense activitat des de fa cinc anys. 

La Policia Local de Palma ha començat el matí d'aquest dimarts el desnonament d'una família amb dos fills menors d'edat que residien a un immoble de titularitat municipal a la barriada de Son Malferit.

L’últim consell de ministres de l’any ha arribat carregat, un cop més, de qüestions econòmiques. Entre les quals, la pròrroga dels pressupostos generals de l'Estat del 2023, encara que el govern espanyol aspira a aprovar-ne uns de nous aquest 2025. Tot i que amb la normalització dels preus ja han quedat enrere els grans “escuts socials” (van desaparèixer la rebaixa de l'IVA dels aliments, que ja s'havia recuperat progressivament, i la de l'IVA de la factura de la llum), és cert que algunes de les mesures que l’executiu espanyol mantindrà es van impulsar durant la pandèmia de la covid-19 o l'última crisi energètica i de preus. Altres, en canvi, formen part de normes estructurals, com el paquet fiscal aprovat recentment. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, n'ha explicat alguns pocs detalls en una roda de premsa des de la Moncloa aquest dilluns al migdia, en què també ha fet balanç de l'últim any. De moment, aquests són els elements clau.

El nombre de desnonaments duits a terme a les Balears durant el tercer trimestre de l'any ha ascendit a 227, la qual cosa suposa un increment interanual del 20,7%, segons dades de l'informe d'efecte de la crisi en els òrgans judicials del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). D'aquests llançaments, 183 han estat a conseqüència de procediments derivats de la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU) i 31, d'execucions hipotecàries, mentre que els 13 restants han estat per altres causes.

L'Ajuntament de Palma ha presentat aquest dimecres la nova oficina antiocupació que va acordar amb Vox, que durà el nom d'Oficina d'Atenció Integral a l'Habitatge i Antiocupació. Segons ha assenyalat el Consistori, també s'oferirà assessorament en casos de desnonaments i de lloguers il·legals. El regidor d'Urbanisme i Habitatge ha comparegut en roda de premsa juntament amb la regidora d'extrema dreta Gari Durán, i ha explicat que, a més del personal propi de l'Ajuntament, també hi haurà representació del Consell de Mallorca, el Col·legi d'Advocats i el Col·legi Oficial d'Administradors de Finques.

Dijous que ve a les 11.30 del matí, si ningú hi ha fet res, la dona i el jove de la foto hauran hagut d’abandonar el pis on surten retratats, que és ca seva, perquè n’hauran estat desnonats. Fa uns dies l’ARA Balears va informar –amb una excel·lent crònica de Laura López Rigo– del seu cas. Ella és Catalina Pomar Ballesta, de 67 anys, i ell és el seu fill Raúl. El pis és a un edifici del carrer de Vicenç de Paül, al barri del Camp Redó de Palma. Els en fan fora perquè el reclama un usurer, com a pagament d’un deute que va contreure amb ell l’home de Catalina, que ja és mort. L’usurer ja s’havia quedat una altra propietat de la família –un garatge amb dotze places de cotxe, valorat a la baixa– com a pagament de la meitat del deute. L’altra meitat ha generat interessos, que el prestador en qüestió es cobra ara amb l’habitatge. L’usurer –un vulgar escanyapobres– ja ha subhastat el pis i l’ha venut, segons informa la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), a un gran tenidor per 14.000 euros, sense donar a Catalina Pomar dret de tanteig ni retracte. El marit de Catalina va recórrer a un usurer perquè es trobava estret de doblers i, en plena crisi financera del 2008, els bancs havien tancat l’aixeta del crèdit. Dir que Catalina i Raúl són, encara, víctimes d’aquella crisi no és exagerat.