Asun Gallardo és mestra, directora d'escola i creu en allò que fa i en allò que diu. Així ho expressen les persones que la coneixen. El seu centre, el CEIPIESO Gabriel Vallseca (Son Gotleu), treballa les emocions i lluita per la inclusió de tots els infants. La seva dedicació a transformar la realitat educativa de la barriada li ha valgut el premi Ramon Llull 2025, concedit pel Govern. Ara bé, els que més la coneixen i poden valorar la seva feina són aquells que hi han fet feina al llarg dels 17 anys que du al capdavant de l’escola.

La Conselleria d'Educació i Universitats incrementarà el nombre d'Auxiliars Tècnics Educatius (ATE) i els equips d'orientació en els centres educatius de les Illes Balears el curs que ve. En total, es disposarà de 397 places d'ATE a jornada completa. Pel que fa als centres concertats, Vera ha explicat que s'augmentarà el concert per tal que també disposin, com a mínim, d'un ATE a jornada completa. En el cas de l'escola pública, es passarà de 321 professionals el setembre de 2023 als 397 actuals. En el cas de la concertada, de 74 a 119.

"Què volen, que el meu fill visqui tancat a casa?" Aquesta setmana Salut ha comunicat a Alba Jardiel, la mare de l'Aleix, que el curs que ve no podrà seguir escolaritzat a l'escola on actualment està fent P3 perquè no poden garantir la seva seguretat. L'Aleix té una malaltia minoritària que només afecta una desena de criatures a Espanya, la miopatia miotubular, que provoca que hagi de viure connectat a un respirador, feblesa generalitzada dels músculs i estancament motriu. "Dimarts em van convocar a una reunió amb una representant de Salut, un metge de Sant Joan de Déu i una representant del Consorci d'Educació de Barcelona i em van dir que l'any que ve no posaran les dues infermeres que l'Aleix tenia fins ara a l'aula i que feien torns per atendre'l quan calia", explica la mare.

El primer dia de curs s’asseia en un tamboret i, mentre entraven els alumnes, els preguntava si sabien qui era "el tal Alaña". Tots li deien que no i, quan tothom era a lloc, ell feia un bot i deia: "L’Alaña soc jo i soc el vostre professor". D’entrada, els alumnes es quedaven sorpresos: el seu professor feia 1 metre i 27 centímetres i només podia escriure a la meitat baixa de la pissarra. Al cap d’uns minuts, que ell anomena "espai d’acomodació", l’impacte s’havia esvaït i ja parlaven de biologia i dels exàmens. "Els meus alumnes no es reien de mi. És fàcil d’entendre: els adolescents es consideren marginats, i jo era un marginat. S’identificaven amb mi, jo era un d’ells". Josep Maria Alaña és el primer docent nan d’Espanya.

La primera macroenquesta a tot el personal docent i a les direccions dels centres educatius de Catalunya evidencia el marge de millora que hi ha en educació inclusiva. Gairebé el 80% dels docents admeten que sempre, sovint o de vegades tenen dificultats per adaptar les classes als alumnes amb necessitats educatives específiques, perquè tenen alguna discapacitat, trastorns de conducta, dificultats d'aprenentatge o provenen d'entorns molt vulnerables. A més, per a gairebé la meitat dels equips directius -un 44,5%-, la gestió de l'atenció a la diversitat és l'àrea més important per al seu desenvolupament professional. Així ho han constatat els resultats dels qüestionaris que la conselleria va enviar al juny, just quan Josep Gonzàlez-Cambray va accedir al càrrec de conseller, i que han acabat responent 41.435 docents -quasi el 40% de la plantilla- i 5.052 membres dels equips directius -el 53% del total-. A Catalunya, hi ha 73.598 alumnes de primària i 60.329 de secundària que necessiten algun suport educatiu específic (el que es coneix com a alumnes NESE). Això vol dir que el 15,3% dels alumnes catalans de primària i el 18% d’ESO requereixen alguna atenció educativa diferent de l’ordinària.

El Govern ha inaugurat aquest dilluns la Jornada d'Educació Inclusiva, organitzada pel Servei d'Atenció a la Diversitat. El conseller d'Educació, Martí March, ha exposat que dels 168.000 alumnes que hi ha a les Illes, 6.481 estan registrats com a alumnes amb necessitats educatives especials, i que, d'aquests, només 508 (8%) estan escolaritzats en centres d'educació especial.

Que el pes de la inclusió no pot ser mogut, únicament, pel professorat és una evidència que sostenen des d’investigadors fins a la mateixa Administració. Però que el seu paper és fonamental també ho és. La decisió depèn d’ells: com fer classes, quina metodologia se seguirà i quins aspectes de convivència, integració i cooperacions es treballaran a l’aula. Joan Jordi Muntaner, del departament de Pedagogia Aplicada de la Universitat de les Illes Balears (UIB), recull que ensenyar amb èxit a tots els alumnes en una aula diversa i heterogènia implica tres actuacions: eliminar barreres, provisió de facilitadors i una aplicació de principis del model universal.

La Conselleria d'Educació i Universitat vol fer una aposta cap a l'escola inclusiva. No només amb l'alumnat, sinó que també preveu traslladar-la cap al personal docent. La Conselleria ha proposat la reserva d'un nombre de places a la convocatòria actual per a aspirants amb discapacitat. Es tracta d'un nombre de places igual a les que no es cobriren per torn de reserva per a aspirants amb discapacitat en la darrera convocatòria d'oposicions.