La Fiscalia sol·licita 15 anys de presó per a un home acusat de violar, l’any 2021, una dona amb discapacitat intel·lectual límit en una edificació abandonada de Manacor. Segons l’escrit d’acusació, la víctima —que aleshores estava embarassada del mateix processat després d’haver-hi mantingut una relació sentimental— va ser enganada perquè l’acompanyàs fins al lloc dels fets.

El ministeri de Drets Socials ha denunciat davant de la Fiscalia les paraules del bisbe emèrit d'Alcalá de Henares Antonio Reig Pla, que en una homilia va afirmar que la discapacitat és "herència del pecat i del desordre de la naturalesa". El govern espanyol assenyala que podria haver incorregut en un delicte per fomentar o incitar a la discriminació, i haver contradit així la llei d'igualtat de tracte.

L'Institut Balear de la Dona ha programat 17 activitats amb motiu del 8-M, Dia internacional de la dona. Enguany, l’IBDona ha volgut donar una visibilitat especial a les dones amb discapacitat, per la qual cosa el lema és del programa d'activitats és 'Per una mirada inclusiva cap a la igualtat'.

A la filla d'Eduard Ges li van diagnosticar epilèpsia quan tenia vuit mesos. A partir de llavors va començar un autèntic laberint burocràtic pel qual passen totes les famílies per accedir a una prestació per la dependència i que es resumeix en dues paraules: valoracions i informes. La porta d'accés a serveis reconeguts per la llei de dependència —que no només està pensada per a gent gran– són un autèntic maldecap per les llargues llistes d'espera que obliguen a pagar per avançat. La nena té avui dos anys i quatre mesos i requereix nombroses sessions de fisioteràpia i de psicòlegs a centres privats mentre no arriben les ajudes públiques. "Cada dia és una batalla amb la paperassa", es queixa Ges.

El consell de ministres d'aquest dimarts ha donat llum verda a la reforma de la llei de dependència i de la llei general de drets de les persones amb discapacitat. Els canvis normatius que ha pilotat el ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, sota la batuta de Pablo Bustinduy, s'aproven en segona volta, de manera que ja fa el salt al Congrés dels Diputats. Entre les mesures destacades hi ha l'eliminació de la incompatibilitat entre prestacions i serveis per a la dependència.

A poc a poc, els ajuntaments catalans ideen activitats festives pensades per a totes les criatures. Amb aquesta visió cada cop més inclusiva, les cavalcades dels tres reis d'Orient que el dia 5 de gener recorreran els carrers de tot el país, es dissenyen tenint en compte les necessitats dels menors amb problemes de mobilitat reduïda o que tenen autisme i hi distribueixen punts específics per garantir la visibilitat del seguici reial a aquests col·lectius.

Antònia Torrens, llubinera de 76 anys, coneix bé la incomprensió que durant el franquisme patiren les persones amb discapacitat. El seu germà Tomeu, de 63, arrossega un problema cognitiu sever a causa d’un part complicat a casa per manca d’oxigen. “Ell –assegura– és el petit de quatre germans i nosaltres de seguida notàrem que es comportava de manera estranya. El 1968, quan feu els set anys i ja vivíem a Palma, una mestra del col·legi Sant Josep Obrer confirmà les nostres sospites. Jo aleshores tenia 20 anys i havia acabat d’estudiar Magisteri. Tot d’una vaig concertar una visita amb el psiquiatre felanitxer Nicolau Llaneras. El coneixia de ponències que havia fet durant els meus anys de carrera”.

Les bateries, un micròfon, fundes per a la piscina, una assegurança... Ana Rodríguez ha fet l'exercici d'apuntar en un document d'Excel tot el que el seu fill Aran necessita per dur una vida normalitzada. L'Aran va néixer amb sordesa profunda, i porta dos implants coclears per poder-hi sentir que tenen uns complements que queden al marge del finançament públic. En total calcula que en un any es gasta 615 euros fixos només per a la cura d'aquests dispositius electrònics auditius.

El virus de la pòlio va deixar les cames de Carme Garrido tan afectades que ara, als 64 anys, es mou en una cadira de rodes motoritzada. La mobilitat reduïda no la va aturar i, malgrat que no va ser escolaritzada fins als nou anys, es va diplomar en psicologia i teràpia humanista, i ha estat regidora de Vilafranca del Penedès. La seva ha estat una vida farcida de discriminacions i de sentir-se qüestionada per tot. Quan va conèixer el seu futur marit, poca gent va creure en aquella relació perquè, al cap i a la fi, ¿quin home sense cap discapacitat voldria estar amb una dona amb dificultats per caminar? “Fins i tot la família deia «que facin el que vulguin, mentre no tinguin fills»”, explica per il·lustrar fins a quin punt la sexualitat d’una dona amb discapacitat deixa de ser un aspecte íntim i particular per convertir-se en opinió de qualsevol. Els fills van arribar i Garrido torna a recórrer als records per relatar que quan va quedar-se embarassada, anant amb les crosses la miraven pel carrer i va haver d’aguantar comentaris ofensius en forma de pregunta: “«Per on ha sortit la criatura?», em deien. En aquell moment o et talles les venes o te les deixes llargues”, recorda davant d’un auditori que entén a la perfecció els atacs, les mirades inquisidores, la mirada paternalista i el sentiment de ser tractada com una nena.

Un pare ha estat detingut per presumptament agredir el seu fill que pateix una discapacitat amb un pal a Palma. Segons han explicat fonts policials en una nota de premsa, els fets van tenir lloc a finals de la setmana passada quan un veí va avisar el 091 perquè va veure que un pare estava pegant el seu fill amb un pal.

A casa de Marie Pierre Caire, anar a passejar és tota una aventura perquè no pot improvisar. Ho ha de planificar tot. “L’últim que faig és canviar el bolquer del meu fill per estar tranquil·la”. El seu fill es diu Bruno i té 13 anys i una pluridiscapacitat que l’immobilitza. Amb els seus 40 quilos fa que sigui francament complicat moure’l. Sortir de l’espai domèstic és poc menys que la selva per a les persones dependents i les seves famílies perquè, sovint, el transport públic, els parcs o els cinemes i restaurants no estan adaptats a les seves necessitats. El pitjor és quan s’ha de canviar el bolquer i netejar el nen fora de casa, perquè no hi ha cap espai adaptat; així que, en cas de necessitat, es veu obligada a netejar-lo “en un banc o a terra”. O directament sortir corrents cap a casa. “No volem això, volem uns canviadors dignes”, proclama aquesta mare barcelonina.

No he anat a pescar mai amb canya. Però moltes vegades hi he pensat mentre dedicava l’estona a la lectura. Em sembla que són dues activitats que tenen algun punt en comú: són relaxants, requereixen paciència i, de tant en tant, ofereixen l’alegria de la recompensa.

La periodista Maria Bonillo Vidal (València, 1988) ha publicat el llibre Ventres sota custòdia. Històries de l’esterilització forçosa a dones amb discapacitat. L’obra és el resultat de la beca de periodisme d’investigació Josep Torrent, que la institució Alfons el Magnànim atorga amb la Unió de Periodistes Valencians. El treball recull que a Espanya, des del 1989 fins al 2020, es va esterilitzar més de mil dones. I es tracta d’una xifra aproximada, perquè Bonillo denuncia que els registres són escassos. La situació tampoc no ha estat millor en països del nostre entorn: a Noruega, fins al 2016, les persones trans eren obligades a esterilitzar-se si desitjaven sotmetre’s a una operació de canvi de sexe. El mateix passava a Dinamarca, fins al 2014, i a Suècia fins al 2013. 

Ha estat batlessa de Palma, delegada del govern espanyol a les Balears i consellera insular de Benestar Social. Catalina Cirer ha ocupat alguns dels càrrecs de més importància a les institucions de les Illes i ara afronta una nova etapa al Govern, aquesta vegada com a consellera de Famílies i Afers Socials. Tot i que destaca el bon estat en què ha rebut el llegat de Fina Santiago, reconeix que hi ha certes qüestions que li preocupen, com els prop de 17 mesos de llista d'espera a Discapacitat i la Unitat Terapèutica d'Abús Sexual Infantil. Ara bé, un dels pesos pesants de la seva Conselleria és, precisament, una novetat: Cirer incorpora l'Institut Balear de la Dona a la seva cartera, una entitat que defensarà davant el seu soci de govern, Vox, "per convèncer-lo que és necessària".

Soc col·leccionista de peces de Tente. Des de ben petit ja tenia interès pels blocs de construcció, que són una molt bona metàfora del que fan les cèl·lules. També soc fan de Franco Battiato i del Betis. Afortunadament, gràcies a la meva ment quadriculada, alguns aspectes familiars es tornen previsibles.

Per escriure la seva primera novel·la, Jarred McGinnis va decidir utilitzar la pròpia vida sense amagar-se'n. El covard (Periscopi), traduïda per Anna Llisterri, segueix un jove que porta el seu nom i que perd la mobilitat de les cames després d'un accident de cotxe. Lluny de ser una tragèdia, la novel·la explica com en Jarred es recupera a casa el seu pare, en Jack, a qui feia deu anys que no veia. Esquitxada del mateix humor negre que esbomba l'escriptor nord-americà a les seves respostes, El covard és una història sobre acceptar la discapacitat i reconciliar-se amb el passat.

Cada etapa té les seves coses, però la que va ser molt feliç va ser tota la infantil, mentre estava en edat escolar, fins als catorze o quinze anys. Llavors jo tenia tota la seguretat del món en el que havíem de fer i com la podia ajudar en qualsevol tema.

El Quim i la Caterina, germans bessons, i també la seva mare, Francina Martí, van ser els protagonistes de la portada del Criatures, “Maternitat a l’edat d’or”, el 19 de gener del 2013. Un temps després de la publicació del reportatge, al Quim li van diagnosticar una discapacitat, anomenada tècnicament “retard cognitiu sever”. Si el 2013 la conversa va girar al voltant de l'edat i la maternitat (la Francina va ser mare als 50 anys), ara la discapacitat del Quim i l'adolescència dels dos fills són el focus d'atenció. “Explicar el retard cognitiu del Quim és explicar la vida; no l’hem d’amagar, perquè seria no afrontar-ho, i nosaltres l’hem encarada des del primer dia del diagnòstic”, explica la Francina.

La Policia Nacional ha arrestat un home i la seva parella a Palma com a presumptes autors d'un delicte d'abandonament de família i maltractament, suposadament contra la filla de l'home –major d'edat–, que pateix una discapacitat per la qual no es pot valdre per ella mateixa. Segons ha informat el cos policial, varen ser els familiars de la víctima els qui varen comunicar les sospites als agents.

L'Associació Espanyola de Diferència d'Extremitats i la Federació d'Esports Adaptats de les Illes Balears (FESAIB) ha creat la campanya #mangasdisparejas #pantalonesdisparejos amb l'objectiu de donar visibilitat i normalitzar aquelles persones amb alguna extremitat diferent. La finalitat de la campanya no és altra que remarcar que la diferència no ens fa tenir drets o capacitats diferents i que tots han de ser tractats igual.