La dieta mediterrània redueix el nivell d'inflamació i fins i tot pot revertir el fetge gras, una malaltia per a la qual encara no hi ha medicació. Així ho evidencia la tesi de la doctora en Nutrició i Ciències dels Aliments Maria Magdalena Quetglas. Gràcies a aquesta feina, alguns pacients que patien han pogut revertir aquesta patologia gràcies a aquesta dieta, combinada amb l'exercici físic. "T'has de moure", remarca Quetglas.

La dieta mediterrània es posarà al dia per adaptar-se als canvis socials i assolir una alimentació adequada per a la salut humana i la del planeta. El saló d'Alimentaria & Hostelco ha acollit el XIV Congrés Internacional Dieta Mediterrània, en el qual s'ha apuntat cap a on anirà la pròxima revisió de la piràmide alimentària que proposa la Fundació Dieta Mediterrània, que no l'actualitzava des del 2010. "Els temps han canviat molt des d'aleshores, sobretot respecte a la freqüència del consum d'alguns aliments, i ara totes les recomanacions dietètiques han d'incloure aspectes relacionats amb la sostenibilitat", explica el metge Ramon Estruch, que ha presidit el congrés i que vol tenir la nova piràmide d'aquí un any.

La peixateria és aquell indret desconegut, especialment per als joves, quan ens disposem a visitar el mercat del barri per comprar aliments frescos i de proximitat. De vegades sembla que faci por enfrontar-se a la casa del peix i, atemorits, passem de llarg quan veiem la parada. És habitual i sovint passa pel desconeixement: tenim molt clar com funciona i es cuina la carn, però no sempre es té la mateixa seguretat amb el peix, concebut com un aliment més complicat de manipular i fins i tot incòmode de menjar a causa de les espines. Cras error: el peix és facilíssim de cuinar, extraordinari en el gust i representa una de les grans potes de la dieta mediterrània. Així que el millor que podeu fer és llegir aquesta guia d'introducció a la peixateria, on podeu anar setmanalment, sobretot si es tracta d'una parada de confiança al barri que us aconselli sobre quin peix triar, com cuinar-lo i quina és la millor època de l'any per a cada espècie.

Seguir una dieta mediterrània pot ajudar les persones d’edat avançada amb sobrepès o obesitat a aconseguir pèrdues de pes d'un 8% o més, així com millores en el rendiment cognitiu almenys durant tres anys després del canvi d'alimentació. Amb els nous hàbits alimentaris, milloren la cognició global i la memòria en persones que tenen unes característiques que les aboquen justament al contrari, a la pèrdua d'aquestes capacitats.

Que es mantengui un estil de vida saludable i que la dieta mediterrània estigui present en totes les escoles, aquest és un dels objectius que té el nou projecte de decret de Salut Pública, a més d'afavorir una alimentació saludable en tots els centres educatius, en els centres sanitaris públics i privats-concertats i en les dependències administratives sanitàries de titularitat pública de les Illes Balears.

Disminuir el consum de carn vermella i augmentar el de fruita seca i llegums forma part del manual bàsic de la dieta mediterrània, considerada la més saludable del món. Canviar els entrepans de pa blanc per farines integrals i el xoriço per formatge fresc i tomàquet són petites modificacions que, a llarg termini, redueixen el risc de mortalitat per malalties cardiovasculars. Ara un estudi a gran escala impulsat des de Catalunya es proposa demostrar que les millores nutricionals i uns hàbits saludables tenen un efecte positiu en la salut i la longevitat. Els voluntaris que se sotmetran a aquesta projecte seran treballadors de Seat, que rebran pautes per canviar els hàbits de vida durant sis mesos.

La investigadora d'Epidemiologia Nutricional i Fisiopatologia Cardiovascular de l'IdIsBa (Institut d'Investigació de les Illes Balears), a l'hospital de Son Espases, Dora Romaguera, és una de les guanyadores dels III Premis Joves Investigadors, una iniciativa que la Fundació AstraZeneca du a terme en col·laboració amb l'Instituto de Salud Carlos III per impulsar el talent científic d'investigadors menors de 40 anys a l'Estat.

Els 'superaliments' són aquells aliments que ens aporten un benefici extra en la nostra salut. Es caracteritzen per tenir nutrients especialment saludables per al nostre organisme que ens aporten antioxidants, greixos saludables i vitamines. “Són aliments que és convenient que no faltin dins la nostra alimentació”, assevera Fanny Pons, farmacèutica experta en nutrició, si bé puntualitza que la quantitat dependrà de cada persona i del propi funcionament de l'organisme.

Promoure la dieta mediterrània disminueix el sobrepès en nens d’entre 3 i 7 anys. Segons un estudi realitzat per professionals de l’Institut Català de la Salut (ICS) en 4 escoles de Vilafranca del Penedès, dins del programa Infadimed, difondre aquest tipus de dieta ha permès reduir 6,3 punts la prevalença de sobrepès en els infants d’aquesta franja d’edat.

Els llegums són un grup d'aliments molt saludables, econòmics i amb molts nutrients, però tot i això hi ha gairebé una generació sencera –els que no arriben als 40 anys– que pràcticament se n'ha oblidat. Aquesta és una de les conclusions presentades a la fira Alimentaria per l'Associació de Llegumistes d'Espanya (ALE), que alerten de la caiguda preocupant del consum de llegums.

Com mengem els catalans? ¿Mengem massa carn? Com hauria de ser una dieta sana? ¿Hem de deixar de menjar fuet? L’alimentació és aquests dies motiu de conversa a totes les sobretaules després que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) hagi carregat aquesta setmana contra el consum abusiu de carn vermella i de carn processada i hagi confirmat la seva vinculació amb l’augment de càncer de còlon i recte. De fet, l’avís no diu res que no sabéssim i que metges i nutricionistes no haguessin advertit ja: el consum de carn vermella i processada ha de ser ocasional, la qual cosa no vol dir que s’hagi d’eliminar de la dieta.

El boom de les receptes "healthy" i dels influencers sobre el menjar sa ha tornat a posar sobre la taula la qüestió de com ha de ser realment una dieta saludable. Amb els anys i les noves investigacions científiques la classificació dels aliments saludables, o almenys les quantitats, han anat canviant. Bona mostra és la campanya de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) demanant reduir el consum de carn vermella i de carn processada després de confirmar la seva vinculació amb l'augment de càncer de còlon.

Un dels típics propòsits d'any nou és el d'aprimar-se. Després dels excessos de Nadal, perdre els quilos de més pot acabar sent una obsessió per a algunes persones. Es calcula que un 87% de la població espanyola es proposa fer dieta a principis d'any però que més de la meitat dels que la comencen l'abandonen per avorriment, falta de voluntat o pèrdua de pes massa lenta, segons l'enquesta Vull perdre pes .