Eren faves comptades. No hi havia possibilitat de sorpresa i s’ha confirmat el guió preestablert pel chavisme. En referèndum consultiu, en el qual hi havia cinc qüestions, Veneçuela ha aprovat aquest diumenge, amb una significativa majoria, del 95,93%, l’annexió de la regió de l’Essequibo a través de la creació d’un estat anomenat la Guyana Essequiba i la concessió de la ciutadania veneçolana als seus 125.000 habitants, la gran majoria dels quals viuen en comunitats indígenes.

Juan Guaidó va saltar a la fama internacional el 2019 durant una eufòrica protesta antigovernamental a Veneçuela, quan va dir que el president autoritari, Nicolás Maduro, era un líder il·legítim i es va proclamar com a president interí. Va ser una estratègia audaç que va comptar amb el suport dels Estats Units, i desenes de països més, i es va convertir en l'amenaça més greu per al govern autoritari de Maduro. Però aquesta setmana, amb Maduro encara al poder, el mandat de Guaidó sembla que arribarà al seu final. En una votació feta dijous passat pel Parlament opositor –que desenvolupa les seves activitats en paral·lel al govern de Maduro– els mateixos col·legues de Guaidó van votar de manera aclaparadora per finalitzar el govern interí. La decisió no és definitiva: una segona sessió programada per a aquest dijous, 29 de desembre, l'ha de confirmar, però els analistes creuen que la votació inicial es mantindrà.

El chavisme s'ha endut aquest diumenge una victòria aclaparadora en les eleccions regionals i locals a Veneçuela. El partit de Nicolás Maduro s'ha imposat en 20 dels 23 estats del país (inclòs Caracas), mentre que l'oposició, que havia decidit tornar a presentar-se després del boicot a les presidencials del 2018, se n'ha endut només tres. Uns resultats que són encara pitjors que els de les regionals del 2017, quan l'oposició va guanyar en quatre estats i el chavisme en 19. La falta d'unitat ha perjudicat encara més els partits opositors, ja que, analitzant els resultats, és fàcil constatar que si s'haguessin unit haurien aconseguit imposar-se en tres estats més, segons Efe.

Nicolás Maduro ha proposat avançar les eleccions legislatives, previstes per a finals del 2020, i ha animat l'oposició a participar-hi per mesurar les forces. L'Assemblea Nacional està controlada per l'antichavisme des del 2015 i s'ha convertit des d'aleshores en un cavall de batalla entre els dos bàndols, fins al punt que el règim l'ha anat buidant de competències i de poder. Però les forces opositores han fet del seu president, Juan Guaidó, el president interí, perquè consideren il·legítim l'actual mandat de Maduro.

La Veneçuela polaritzada busca a Noruega una via pacífica per resoldre la crisi institucional, política i social que castiga el país des de les últimes eleccions, en què el règim va perdre la majoria absoluta a l'Assemblea Nacional, i que es va agreujar amb l'autoproclamació de Juan Guaidó com a president interí. Dirigents del govern i opositors intenten trobar un punt de partida que els permeti explorar possibles vies per iniciar converses. Seria la primera trobada entre les dues parts, després d'anteriors fracassos, l'últim dels quals supervisat pel Vaticà.

El chavisme s'ha imposat als comicis regionals de Veneçuela de diumenge en aconseguir 17 de les 23 governacions que té el país. L'oposició ja ha anunciat que no reconeix els resultats i ha denunciat frau en el procés. Segons ha informat el Consell Nacional Electoral (CNE), l'oficialista Partit Socialista Unit de Veneçuela (PSUV) ha guanyat en 17 estats, mentre que els candidats de l'oposició s'han hagut de conformar amb 5, a l'espera dels resultats finals de l'estat de Bolívar. Es dona la circumstància que l'oficialisme ha arrabassat a la coalició opositora Taula de la Unitat Democràtica (MUD) l'estat de Miranda, governat pel dues vegades candidat a la presidència del país Henrique Capriles, i els estats de Lara i Amazones.

El president veneçolà, Nicolás Maduro, ha advertit aquest dilluns que prendrà mesures contra el Parlament, la fiscalia, els líders de l'oposició i els mitjans de comunicació privats en la seva primera intervenció després de les votacions de l'Assemblea Nacional Constituent que ahir van tenir lloc a Veneçuela. Així, Maduro ha assegurat que les pròximes hores "aixecarà la immunitat parlamentària a qui calgui", per actuar contra la "burgesia parasitària", solucionar l'economia i la crisi, i que ho farà sota el comandament de la fiscalia "perquè hi hagi justícia".

El president Nicolás Maduro no podia amagar la seva decepció després de les eleccions legislatives de diumenge passat. En el discurs que va fer a la televisió estatal parlava a poc a poc i feia llargues pauses perquè -pel que es veu- li costava reunir les forces necessàries per admetre una veritat dolorosa: el Partit Socialista Unit de Veneçuela havia patit una derrota aclaparadora. Al començament, la intervenció de Maduro semblava un discurs coherent que culminaria en un missatge d’acceptació i reconciliació entre els veneçolans. Però al cap d’uns minuts es va trencar l’encanteri temporal imposat pel sentit comú i el president va imputar la derrota del partit governant a una guerra econòmica desencadenada per la dreta a Veneçuela i a l’estranger.

¿La victòria de l'oposició a les eleccions legislatives a Veneçuela signifiquen la fi del chavisme? Depèn de per a qui. Mentre que el reconeixement de la derrota de Maduro als comicis és unànime entre els líders mundials, les opinions sobre la fi de règim a Veneçuela difereixen en funció de cada cas.

La policia ha detingut l'opositor i alcalde metropolità de Caracas, Antonio Ledezma, que, serà processat per "tots els delictes comesos contra la pau del país", segons ha anunciat posteriorment el president, Nicolás Maduro, en un acte amb seguidors que han celebrat amb eufòria que hagi estat arrestat els que ells anomenen 'el vampir'.

Després de gairebé dos mesos de protestes a Veneçuela, govern i oposició ha acordat aquesta matinada de dimecres dialogar. La mediació d'una missió de cancellers de l'Unasur ha estat clau perquè es fessin els primers passos per convocar una reunió formal i pública entre les dues parts, que està prevista per a dijous.

El partit del president veneçolà, Hugo Chávez, ha arrasat als comicis regionals d'aquest diumenge en haver aconseguit la victòria en 20 de les 23 governacions del país, tot i que el líder opositor Henrique Capriles va reforçar el seu lideratge en retenir Miranda, en una jornada marcada per l'abstenció i l'absència del president.