El Govern va constituir aquest passat divendres la mesa de la governança de la dada, sorgida de la necessitat d’establir processos comuns aplicables als actius de dades de tota organització al llarg de la seva vida.

El Congrés de Diputats ha escollit aquest dimarts els nou integrants de l'òrgan de govern de la cambra que, com ja havia anunciat el PSOE, presidirà Meritxell Batet. La socialista catalana ho ha aconseguit en segona votació, després de quedar-se a només un vot de la majoria absoluta en la primera volta (175), amb el suport –en vot secret– dels diputats del PSOE, Podem, el PNB, Coalició Canària i els regionalistes càntabres. L'acompanyen a la mesa Gloria Elizo (Podem) com a vicepresidenta primera –gràcies als vots d'ERC i JxCat, entre d'altres–, seguida d'Alfonso Rodríguez (PSOE), Ana Pastor (PP) i Ignacio Prendes (Cs) en les altres tres vicepresidències. Les quatre secretaries han anat a parar a Gerardo Pisarello (En Comú Podem), Sofía Hernanz (PSOE), Adolfo Suárez (PP) i Patricia Reyes (Cs). De majoria progressista, la nova mesa té tres membres del PSOE i dos del PP, Cs i Podem, i també són majoria les dones (5).

La mesa del Parlament ha donat aquest divendres llum verda a la proposta dels grups independentistes i els comuns per crear una comissió d'investigació sobre la monarquia. JxCat i ERC han fet valer la seva majoria a l'òrgan rector de la cambra per tombar les peticions de reconsideració que havien presentat Cs, el PSC i el PP per impedir l'admissió a tràmit de la iniciativa.

El desacord entre JxCat i ERC sobre la manera d’abordar la suspensió dels diputats processats pel Tribunal Suprem ha debilitat la majoria independentista al Parlament i fa trontollar l’estabilitat del Govern. Des de fa una setmana els vots de Carles Puigdemont i els diputats presos del seu grup (Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull) no són vàlids als plens, de manera que els partidaris de la República ara tenen 61 vots -si comptem els de la CUP, que remarca el seu paper d’oposició-. Ahir, però, els socis de govern van tornar a fer front comú per matisar aquesta situació. Fent valer la seva majoria a la mesa, van decidir que els vots dels diputats processats de JxCat sí que computaran a les comissions.

La mesa del Parlament ha rebutjat aquest dilluns a la tarda les peticions de reconsideració de Cs, el PSC i el PP sobre la delegació de vot dels diputats suspesos de JxCat, i ha ratificat així l'acord de dijous passat entre ERC i la llista de Puigdemont. No obstant això, el president del Parlament, Roger Torrent, ha demanat a petició del PSC un informe als lletrats sobre els escrits de delegació registrats per Carles Puigdemont, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull. Un informe que no va demanar dijous passat quan l'hi va sol·licitar el líder socialista, Miquel Iceta, però que sí que ha encarregat ara i que podria arribar abans de la pròxima reunió de la mesa, prevista per demà a les 12 hores.

Els diputats suspesos pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena no cobren el sou des del 13 de juliol. La decisió la va prendre l'oïdora de comptes i tresoreria del Parlament –un càrrec que ocupa una funcionària– i que no va passar en cap moment per la mesa de la cambra. És precisament a aquest òrgan del Parlament al qual els diputats suspesos podrien recórrer si volen reclamar el seu sou. Així ho ha explicat aquest dimarts el vicepresident primer de la mesa del Parlament, Josep Costa, des de la Universitat Catalana d'Estiu.

La mesa del Parlament ha decidit aquest dijous per unanimitat presentar al·legacions davant del Tribunal Constitucional (TC) un mes després que aquest organisme decidís suspendre les conclusions de la comissió d'estudi del procés constituent aprovades pel ple el 27 de juliol. Així ho ha anunciat el vicepresident primer de la cambra, Lluís Corominas, un cop ha acabat la reunió de l'organisme celebrada al matí. Tot i la unanimitat registrada a l'hora d'aprovar la presentació de les al·legacions, els membres de la mesa José María Espejo-Saavedra (Ciutadans) i David Pérez (PSC) han fet constar que tenien una "visió diferent" sobre la qüestió, en la mesura que estan en contra de les resolucions aprovades i del fet de votar les conclusions d'una comissió que ja estava en el punt de mira del TC des de la seva creació.

El PP intenta retenir el govern espanyol però té pràcticament perduda la presidència del Congrés, que fins ara ostentava Jesús Posada, diputat per Sòria i persona de confiança de José María Aznar primer –en va ser ministre– i de Mariano Rajoy després. El PSOE va oferir-se just després de les eleccions, i davant la fragmentació, a presidir-la, i avui han estat els representants de Ciutadans i de Podem els que han demanat que l'òrgan de govern de la cambra sigui plural i que, per tant, el seu president no sigui del grup majoritari. Rajoy havia afirmat que, com ha passat en totes les legislatures, en aquest cas el president de la cambra hauria de ser també del principal grup, però sembla que serà difícil.

El Parlament mou fitxa. Després que el Tribunal Constitucional (TC) dictés la suspensió de la declaració de ruptura, la mesa ha aprovat aquest dimarts amb els vots a favor de JxSí i CSQP i en contra de Ciutadans i PSC presentar al·legacions contra la suspensió de la declaració d'inici del procés d'independència. Un cop aprovada la decisió, els serveis jurídics de la cambra elaboraran abans de divendres el recurs que el Parlament elevarà a l'alt tribunal per demanar que s'aixequi la suspensió.

El ple de ruptura ja té data i hora. Serà el proper dilluns, primer aniversari del 9-N, a les deu del matí. Així ho ha acordat aquest divendres la mesa del Parlament i la junta de portaveus, que s'han reunit després que la presidenta de la cambra, Carme Forcadell, hagi tancat la ronda d'audiències amb els líders parlamentaris per fer una proposta de candidat a la presidència de la Generalitat, que serà Artur Mas. El debat de dilluns al matí es farà només unes hores abans del debat d'investidura, que començarà a les cinc de la tarda amb el discurs de Mas i que seguirà els dies següents amb les intervencions de la resta de grups i una votació final en què el president en funcions hauria de tenir majoria absoluta. En cas contrari, com es dóna per fet, hi haurà una segona votació dijous en què es requereix majoria simple.

La declaració de ruptura podrà ser votada en un ple que es celebrarà previsiblement dilluns, just abans de la primera votació d'investidura. Així ho ha decidit aquest dimarts al matí la mesa del Parlament, que ha desestimat la reconsideració que demanaven Ciutadans, PSC i PP i ha donat validesa a la junta de portaveus convocada per la presidenta Carme Forcadell malgrat que aquestes formacions i també Catalunya Sí que es Pot han denunciat que la trobada vulnerava el reglament de la Cambra perquè el grup popular no està encara constituït.

Carme Forcadell serà la candidata a presidir el Parlament, segons han confirmat a l'ARA fonts coneixedores de les negociacions. Segons l’acord entre Convergència i ERC que va desembocar en Junts pel Sí, la presidència del Parlament correspon triar-la als republicans, que amb Forcadell es decanten així per un perfil independent i de consens a les files de l'independentisme. Expresidenta de l'Assemblea Nacional Catalana i número dos de la llista de Junts pel Sí, darrere de Raül Romeva, Forcadell culmina així el salt del carrer a les institucions: passa de ser la cara visible de la principal entitat civil catalitzadora del creixement social de l'independentisme a perfilar-se per ser la segona autoritat institucional del país, per darrere de la presidència de la Generalitat. La majoria independentista a la mesa permet donar per feta la seva elecció al capdavant de la cambra catalana, tal com va avançar l'ARA dissabte.