Confesso que no tenia clar si la sala d’admissions del Tribunal Suprem (TS) assumiria la investigació dels aforats del cas Tsunami. Tendeixo a pensar ingènuament que algú que és honest professionalment no es deixa arrossegar pel seu fanatisme, especialment si pot caure en el ridícul davant d’alguna instància que li esmeni la plana. Però soc conscient que aquest activisme judicial desenfrenat no ha cedit fins ara tot i que el TS sap de fa temps que el Tribunal Europeu dels Drets Humans es carregarà la seva creativa sentència del 2019. De fet, a hores d’ara, la dreta judicial espanyola no està motivada per guanyar batalles judicials a Estrasburg, és conscient de ser una autarquia judicial després dels revessos patits a Bèlgica, Alemanya o Suïssa, i el que vol és infligir el màxim dolor possible als beneficiaris de la futura llei d’amnistia.

A l’espera que a finals de febrer el ple del Congrés dels Diputats aprovi definitivament el dictamen de la proposició de llei d’amnistia i es traslladi al Senat, on es preveu que durant dos mesos es lliuri una tan cruenta com estèril batalla per deixar-la sense efecte, la disputa sobre la futura llei té a hores d’ara diferents escenaris a nivell intern i europeu. A escala domèstica el contenciós polític el lideren la dreta i la ultradreta, amb l’ajut inestimable dels habituals corifeus mediàtics, i el judicial l’encapçalen jutges i fiscals que no han paït que el legislador pugui deixar en paper mullat els seus excessos en forma d’acceleracions miraculoses d’instruccions o d’imputacions delirants de terrorisme. I és que la dreta ultramuntana espanyola, al marge de muntar saraus al carrer, ha dissenyat tot un pla per fer que l’itinerari d’aprovació de la llei sigui el més tortuós possible: reformes del reglament del Senat per eludir els terminis d'urgència, peticions d’informes que ni són preceptius ni molt menys vinculants, presentació de retorçades esmenes a la totalitat amb text alternatiu, intents per fer decaure la proposta per no assolir en primera instància la majoria absoluta...

Els tribunals portaran l'amnistia a Europa quan s'aprovi per intentar aturar-la, però el PP ja s'hi esmerça abans per intentar generar un estat d'opinió contrari a l'oblit judicial. El Senat, on té majoria absoluta, és el seu principal laboratori de proves. Allà ha aterrat aquest dijous una delegació de la Comissió de Venècia, un òrgan consultiu que depèn del Consell d'Europa a qui s'ha encarregat un dictamen jurídic sobre la norma. El partit liderat per Alberto Núñez Feijóo va fer que la mesa de la cambra alta sol·licités un informe al Consell General del Poder Judicial, un altre a la Comissió de Venècia i també un a la Fiscalia sobre l'amnistia. Són consultes reservades habitualment per a les iniciatives legislatives que provenen del govern espanyol –projectes de llei– i no quan sorgeixen dels grups parlamentaris –proposicions de llei–, però els populars han innovat per fer-ho possible.

Durant alguns mesos, la Comissió de Venècia va formar part de l'actualitat política catalana prereferèndum. Primer, en boca del Govern –que reivindicava alguns dels articles del codi de bones pràctiques– i, després, com a condició de CSQP per sumar-se a l'1 d'octubre. Malgrat l'interès per interactuar-hi, la relació amb l'executiu català es va saldar amb l'enviament d'un parell de cartes en què el president de la Comissió, Gianni Buquicchio, es va limitar a respondre al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que el referèndum d'autodeterminació s'hauria de fer "d'acord amb la Constitució".