Un curset de cinc tardes sobre actitud pedagògica en l'àmbit de la infermeria a la Universitat de Lleida. Una càpsula formativa breu de conceptes bàsics d'electromobilitat, a la Universitat Politècnica de Catalunya. Una altra proposta –aquesta en línia– per especialitzar-se en poda i sistemes de conducció a la Universitat Rovira i Virgili. Aquestes són només tres de les opcions que figuren dins el catàleg d'oferta formativa de microcredencials que elabora el Departament de Recerca i Universitats. És un concepte nou, però que està brotant amb força a totes les universitats del país. Les microcredencials són certificacions que validen els resultats de l'aprenentatge obtinguts en experiències formatives de curta durada, com ara un curs o una capacitació breu.

Mentre els graus de Medicina i Matemàtiques continuen liderant les notes per entrar a les universitats catalanes, titulacions com Ciències de l'Activitat i de l'Esport l'han augmentat força d'un any per l'altre i altres estudis com Filologia o Història mantenen la puntuació d'accés en el 5. Tot i que el llistat publicat aquest dijous pel departament de Recerca i Universitats amaga poques sorpreses respecte a anys anteriors, sí que permet constatar les preferències dels joves. I, un any més, les carreres englobades en les ciències –especialment les de la salut– són les més sol·licitades. Des d'aquest divendres i fins al pròxim dimecres 17 de juliol, els alumnes que ja disposen d'una plaça podran tramitar la matriculació al centre assignat.

La crisi climàtica, la intel·ligència artificial (IA), l’envelliment de la població, els conflictes internacionals, el preu de l’energia o la inflació són alguns dels reptes de la nostra societat. En un context canviant com l’actual, els màsters i postgraus donen resposta a les demandes de la societat. Pilar Delgado, vicerectora de Política Acadèmica i Qualitat de la UB, entén que ara estudiar un màster o un postgrau és més important que mai, perquè tenen en compte les noves competències i necessitats que genera el nou entorn.

De joguina a producte de consum de masses. El somni de qualsevol adolescent, que et paguin per jugar a videojocs, és més possible que mai. Convertir aquesta afició en una sortida professional és una tendència a l’alça, ja que cada vegada hi ha més empreses que ofereixen llocs de treball relacionats amb aquesta indústria. El volum de negoci que mou no deixa de créixer.

Tot i la lleugera baixada de la nota mitjana a la selectivitat d'aquest any (6,787) respecte a la de l'any passat (6,855), les notes de tall per accedir a les universitats s'han mantingut si fa no fa com anys anteriors amb algun lleuger descens, segons el llistat que ha donat a conèixer el departament d'Universitats i Recerca aquest dijous. Els estudis (els que ofereixen més de 40 places) que demanen notes més altes són medicina (UB-Clínic i UPF) i matemàtiques (UPC), que era la nota més alta el curs passat. En el cas de medicina la nota ha pujat lleugerament i se situa en 13,040 a la UB-Clínic i 12,980 a la UPF (l'any passat la nota al Clínic era de 12,809 i a la UPF de 12,825). En canvi, en el cas de matemàtiques (UPC) la nota és una mica més baixa: enguany se situa en 12,925, respecte a 13,254 l'any passat. Pel que fa als graus amb una oferta inferior a 40 places, l'estudi més sol·licitat torna a ser el doble grau de física i matemàtiques a la UAB. En aquest cas, la nota de tall se situa en 13,436, pràcticament com l'any passat, que era de 13,486.

El context actual poc o res té a veure amb el de fa 10 anys. Ara, en plena cursa cap a la digitalització i l’automatització de funcions gràcies a tecnologies com la intel·ligència artificial, el big data, el blockchain, l’iOT i un llarg etcètera, alguns professionals poden sentir-se amenaçats, però res més lluny de la realitat, perquè en el moment actual, les persones hem de posar més en valor que mai allò que precisament ens diferencia de les màquines i les noves tecnologies. I no només parlem de les famoses soft skills, sinó d’un nou concepte que va més enllà d’aquestes habilitats socials: les power skills o superhabilitats. El 2022 Workplace Learning Trends Report, d’Udemy Business, cita com a crítiques en l’execució dels professionals presents i futurs les que estan relacionades amb el lideratge, el treball en equip, la comunicació, la productivitat i el benestar.

*Font: UAB i Educaweb

Si un estudiant volia fer un màster obligatori (els que habiliten per fer algunes professions, com advocat, professor de secundària i psicòleg) i volia una beca havia d'obtenir com a mínim un 6,5 al grau. Però ara el govern espanyol vol rebaixar aquesta exigència i demanar un 5 de mitjana, tal com estableix l'esborrany del reial decret que regula els llindars de renda i la quantia de les beques per al curs vinent.

Tot i que la volatilitat del context socioeconòmic ha posat sobre la taula la necessitat de disposar d’experiència prèvia i de 'soft skills' que permetin al professional desenvolupar-se en un entorn global com l’actual, el cert és que com més formació té un candidat més opcions tindrà d’accedir a la feina que anhela. Ho farà, tanmateix, en poc temps, d’acord amb les dades del 'Barómetro de empleabilidad y empleo universitarios - Edición máster 2017', elaborat per l’Observatorio de Empleabilidad y Empleo Universitarios (OEEU).

Entre les competències que la formació de màster intenta forjar als seus alumnes n’hi ha una, l’esperit emprenedor, que no cal que incorporin només els que es plantegen tirar endavant la seva pròpia idea de negoci, sinó que és igualment beneficiosa per a tots aquells que vulguin diferenciar-se a través d’habilitats com la creativitat i la innovació, la gestió del temps i de les persones, la resolució de conflictes, la versatilitat, la col·laboració i la capacitat d’aprendre al llarg de la vida. Totes es pressuposen a la figura de l’emprenedor i és per aquest motiu que cada cop hi ha més titulacions de màster i postgrau que l’incorporen als seus plans d’estudi com a element que plana per damunt de diverses assignatures.

Quins són els programes amb més demanda?

Els últims anys, la formació professional ha passat de ser l’aneguet lleig de l’oferta formativa a ser una opció clara i exitosa per a la inserció laboral. Aquest curs, segons les estimacions del departament d’Educació, al voltant de 122.000 estudiants catalans estan inscrits en un cicle formatiu de grau mitjà o grau superior i uns 24.000 més ho fan a distància. La xifra no ha parat de créixer en els últims anys -especialment durant la crisi-, igual que el nombre de centres que imparteixen algun mòdul formatiu: en tot Catalunya n’hi ha 494 (entre públics, concertats i privats).

Coincidint amb la celebració del Saló de l’Ensenyament, els dies 21 i 22 de març tindrà lloc la segona edició del Saló de l’Ocupació Juvenil. Organitzat per Fira de Barcelona i Barcelona Activa, conjuntament amb altres entitats de la ciutat. El saló organitza més d’un centenar d’activitats perquè les persones de 16 a 35 anys tinguin les claus per accedir al món laboral i reorientar la seva vida professional. En aquest espai de trobada es podran conèixer els diferents sectors professionals i les competències més valorades per les empreses.

Poden estudiar des de qualsevol racó de món i a qualsevol hora, interactuen quan ho necessiten amb els docents i els companys d’aula virtuals i acaben obtenint una titulació que és igual de vàlida que si haguessin estudiat de manera presencial. Cada vegada més joves, tot i que encara són minoria, opten per aquesta modalitat que compta amb un ampli ventall d’oferta educativa, tant homologada com no homologada. “Fins fa uns anys, el nostre perfil d’estudiant era el d’un home o dona d’entre 30 i 40 anys que apostava per complementar els seus estudis o iniciar-ne de nous. Actualment ens estem trobant cada vegada amb gent més jove, de 20 o 21 anys, que aposten per estudiar amb nosaltres”, explica Mercè Mas, delegada territorial de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), que té 65.000 estudiants, la majoria residents a Catalunya.

Medicina, Administració i Direcció d’Empreses, Psicologia, Enginyeria Informàtica i la sempre clàssica Dret van ser les carreres amb més demanda el curs 2018. Pel que fa a la nota de tall, entre els primers llocs se situaven Física i Matemàtiques a la UB i la UAB (13,318), les medicines i l’Enginyeria Física de la UPC (12,73) o el grau de Filosofia, Política i Economia de la UPF (12,71). De fet, aquesta fotografia s’ha anant mantenint a les universitats de manera similar els últims anys, amb el gruix més important d’universitaris que es decanten per les ciències socials i jurídiques (38,92%), seguits per les ciències de la salut (20,06%), les enginyeries i l’arquitectura (19,48%), l’art i les humanitats (11,86%) i en últim lloc les ciències, que ocupen un 8,33%. Els atrevits que aposten per dobles graus van suposar el curs passat només un 1,35%.