Mentre el Liceu obria temporada amb una producció llogada d’una òpera atractiva però intranscendent com Don Pasquale, el Teatro Real de Madrid aixeca el teló amb una nova producció d’Orphée de Philip Glass, en el que suposa l’estrena a l’estat espanyol d’aquest títol estrenat el 1993 als Estats Units. De fet, el mite d’Orfeu vertebrarà la programació de la temporada 2022-23 del teatre madrileny, que per a aquest títol ha comptat amb la col·laboració dels Teatros del Canal, on s’ha representat.

Surt com una exhalació a l'escenari i, sense més preàmbuls que una reverència fugissera, aborda l'imponent Steinway & Sons de gran cua. Philip Glass es posa en ruta. I amb ell arrossega els espectadors en un viatge cap al seu univers sonor, de textura hipnòtico-màntrica. "La música és un lloc", havia advertit en roda de premsa el dia abans del concert de dimarts, al Palau de la Música Catalana, i efectivament va convertir la sala modernista en una nau intangible que, d'això no n'hi ha dubte, avançava a tot drap.

Xavier Puig (Cervera, 1973) dirigeix aquest cap de setmana el seu primer programa com a director principal del Cor de Cambra del Palau de la Música. “És un programa ideal tècnicament per treballar el cor”, explica Puig tot just acabat un assaig en què ell mateix ha dirigit el cor professional del Palau i l’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra (ONCA), amb Gerard Claret com a concertino. Plegats interpretaran, dissabte a Ordino (Andorra) i diumenge al Palau de la Música, la 'Cantata BWV 4, Christ lag in Todesbanden', de J.S. Bach, 'Summa', d’Arvo Pärt, i l’obertura de l’òpera per a ensemble i film 'La belle et la bête' que va fer Philip Glass a partir de la pel·lícula de Jean Cocteau. Les tres peces van lligades sota el títol 'Rituals, fronteres espirituals', que també és el primer del cicle d’aquest any de l’ONCA al Palau.