La nova Llei de Ports, que preveu allargar fins als 75 anys la gestió privada d’algunes marines i ports esportius a les Balears, ha coincidit amb l’abrupte final de la concessió dels 270 amarraments del Lago Resort de Cala en Bosc a Ciutadella, l’única que es mantenia vigent des de fa 30 anys sense cap contraprestació econòmica de l’empresa cap a l’Administració.

L’assemblea de socis del Portitxol ha ratificat el projecte de reforma, que suposarà una renovació important de les instal·lacions, valorada en 10 milions d’euros, i que ha provocat tensió i enfrontament dins l’entitat. Segons alguns, es tracta d’un projecte que “redueix el model de nàutica social, perquè es fan més amarraments de grans eslores”, lamenta un soci històric com Jaume Garau. Però, segons la directiva i una altra part de socis, “conserva l’essència del club i la instal·lació no creix cap a fora”. “El 80% dels amarraments continuaran essent de menys de vuit metres”, explica el president del club palmesà, Pep Santander.

Llum verda a la Llei de ports que permet ampliar fins als 50 anys de durada les concessions administratives a les marines o ports esportius i els clubs nàutics gestionats per la Comunitat Autònoma. Actualment, aquestes llicències eren d'un màxim de 35 anys. Però una vegada s'ha aprovat la norma, els concessionaris actuals podran sol·licitar pròrrogues dels contractes fins a arribar a aquest límit.

Les embarcacions que ofereixen música i festes per a turistes no podran operar a la tradicional base al port de Palma, davant l'Auditòrium. El plec de condicions de la licitació que ha obert l'Autoritat Portuària de les Balears (APB) per a aquest espai prohibeix qualsevol activitat que inclogui "festes o balls a bord, amb música produïda amb mitjans mecànics o electrònics, o mitjançant l’actuació en directe d’un músic o músics". Tampoc no es permeten "activitats, esdeveniments, festes o balls a bord que, per les seves característiques, resultin molestos, nocius, insalubres o perillosos, o que alterin de manera significativa la tranquil·litat, el descans o la seguretat dels usuaris i de la població de la ciutat de Palma o del port de Palma", enumera la convocatòria.

Ports de les Illes Balears (Ports IB) va gestionar durant l’any 2025 la retirada de 53 pasteres arribades a diferents ports de l’Arxipèlag. El cost mitjà per embarcació, que inclou el transport des del port, el desballestament, la neteja i la descontaminació de les zones afectades, va ser de 616 euros, segons ha informat la Conselleria de la Mar i del Cicle de l’Aigua.

Les Balears celebren el Dia de la mobilitat sostenible amb xifres que esgarrifen. Els tres aeroports illencs –Palma (PMI), Eivissa (IBZ) i Menorca (MAH)– han registrat un increment global del 75% del nombre de passatgers el darrer quart de segle. Entre 2000 i 2024, els passatgers totals varen passar dels 26,67 milions als 46,54 milions, l'increment més destacat dels aeròdroms estatals.

Els ports han estat, al llarg dels segles, la porta d’entrada de persones, mercaderies i idees que han configurat la història de les Illes Balears. Per això, l’ARA Balears i l’Autoritat Portuària de Balears han presentat aquest divendres un programa de rutes que vol explicar aquesta història compartida i fer visible un patrimoni sovint desconegut.

La modificació de la Llei de ports que el PP i Vox han presentat aquest dimarts al Parlament ha posat el conseller de la Mar, Juan Manuel Lafuente, en el punt de mira. El portaveu adjunt del grup del PSIB, Marc Pons, l'ha acusat de tenir interessos empresarials "directes" en aquesta modificació. El motiu és que el conseller ha heretat el 33% de la propietat de la seu social del Port d'Addaia, a Menorca.

7.511 persones estan en llista d’espera per obtenir un lloc d’amarrament públic en els ports estatals i autonòmics de gestió directa a les Illes, més del doble dels 3.286 amarraments disponibles que gestionen directament el Govern balear i Autoritat Portuària. D’aquestes, 1.155 peticions corresponen als ports de Palma (736), Maó (282), Alcúdia (128) i Eivissa (9) i les 6.358 restants, la gran majoria, als ports dependents de l’Administració autonòmica a través de l’ens Ports de les Illes Balears. Els que acumulen més sol·licituds d’amarrament són, per aquest ordre, els ports de Pollença (952), Sóller (825), Colònia de Sant Jordi (816), Fornells (639), Sant Antoni (511), Ciutadella (494), Portocolom (454), Andratx (437), Cala Bona (231), Cala Rajada (207), Portocristo (203), Cala Figuera (171), l’Estanyol (146), el Barcarès (Alcúdia, 74), Portopetro (68), l’Oberta (63), Valldemossa (59), Banyalbufar (41) i Sant Elm (39).

El port de Maó ha reobert aquest mateix diumenge, després que fos tancat a causa del fort vent que des d'anit afecta Menorca, mentre que continua tancat el port de Ciutadella.

Ports IB ha reobert el port de Ciutadella aquest dimarts, després que hagués de ser tancat, juntament amb el de Maó, pel fort onatge. Segons han informat des de la Conselleria, el vent del nord ha amainat fins als límits operacionals per a tots els vaixells i, per tant, s'ha donat llum verda al reinici del servei de practicatge a tots els vaixells. D'aquesta manera, el port de Ciutadella ha obert de manera total a les 09:45 h d'aquest dimarts.

Les Illes Balears s'han convertit en la destinació espanyola que rep més creuers turístics. Així s'ha confirmat en el darrer informe de Ports de l'Estat publicat aquest dijous on han informat que 584 creuers han arribat als ports de l'Arxipèlag durant els primers nou mesos d'aquest any, un 2,5% més que l'any passat. Per contra, el port de Barcelona, que històricament sempre havia liderat aquest rànquing, ha rebut 573 creuers, un 2,7% menys. La següent destinació preferida per aquest tipus de turisme durant aquest 2024 han estat les Illes Canàries. En aquest cas, 688 creuers turístic han passat pels seus ports durant els nou primers mesos de l'any.

Els ports de les Balears han vist passar, durant els darrers 12 mesos, més de 10 milions de passatgers, fet que suposa un increment de mig milió de persones respecte del període anterior. Així, entre juliol de 2023 i juliol de 2024 han passat per les cinc instal·lacions portuàries que té l'Estat a les Illes un total de 10,3 milions de passatgers, dels quals 7,5 milions corresponen a les línies regulars que uneixen les Illes entre si i amb la Península, i la resta, 2,5 milions, són creueristes.

L'Autoritat Portuària de les Balears (APB) ha informat Trasmed, del Grup Grimaldi, que les emissions acústiques del buc Ciudad de Granada al port de Maó varen superar els límits establerts per llei, en horari nocturn, segons els resultats dels estudis fets el mes d'abril, així com ha assenyalat aquest dilluns l'ens gestor i ha recollit Europa Press. D'altra banda, els resultats dels mesuraments apunten que sí que es compleix la normativa durant el dia. La naviliera ha pres la decisió de fondejar el buc fora del port durant l'horari nocturn aquest dissabte, a l'espera de dur a terme altres avaluacions abans de proposar mesures per reduir les molèsties provocades.

La Comissió Permanent d'Investigació d'Accidents i Incidents Marítims ha obert un expedient per l'envestida del creuer Britannia al petrolier Castillo de Arteaga, que va tenir lloc diumenge quan se'n desferen les amarres a causa del fort vent del temporal Betty. Fonts de l'organisme de seguretat que depèn del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana han confirmat a l'ARA Balears que s'investiga el succés. "Estam recollint informació de diverses fonts, entre les quals hi ha la Capitania Marítima, l'Autoritat Portuària i l'empresa armadora". Per part seva, fonts d'Autoritat Portuària també han confirmat que s'ha obert aquest expedient i que en els casos d'accident "es fa d'ofici". Les mateixes fonts asseguren que "ja ens han demanat la informació".

Si el 2022 va ser un any de recuperació total de l'activitat turística, el 2023 va camí d'igualar o fins i tot superar les xifres del 2019, l'any que va batre tots els rècords. Els cinc grans ports de les Illes que gestiona Autoritat Portuària han superat els 9,4 milions de passatgers en els darrers 12 mesos, xifra que suposa superar fins i tot el mateix període entre el juny del 2018 i el juny del 2019, any de rècords. Sobre el mateix període de l'any 2021-2022, aquest registre és un increment d'un 25% del nombre de viatgers marítims.

A l’estiu, la pressió nàutica a les Balears és una de les més fortes de la Mediterrània. Hi ha moltes més embarcacions matriculades que amarradors. Toni Muñoz, responsable de l’àrea de conservació del grup ecologista GOB, descriu la situació de saturació amb la següent imatge: “Si posàssim totes les embarcacions, una rere l’altra, al voltant de l’Arxipèlag, n’hi hauria una cada 45 metres”. Només els més privilegiats tenen a l’abast un amarrador. Ho sap bé Pere, un veí d’un poble de la Part Forana de Mallorca que prefereix l’anonimat per explicar a l’ARA Balears el seu “drama” particular. Es considera una víctima la gentrificació del litoral illenc: “A la mar ja està passant el mateix que a molts pobles, on la compra d’habitatge per part de rics estrangers expulsa la gent de casa seva. Idò els residents navegants també tenim vetat l’accés a la mar a causa dels preus cada cop més prohibitius dels amarradors. Només ens volen per treballar i per donar servei als turistes, que són més benvinguts perquè porten les butxaques plenes de doblers”.

Els ports principals de les Balears han duplicat el seu trànsit de passatgers en un any, passant dels 4,1 milions de persones transportades entre març de 2021 i març de 2022 als 6,2 milions entre els mateixos mesos dels anys 2022 i 2023. Així es desprèn de les estadístiques oficials que elabora l'Autoritat Portuària, i que recullen un increment que en el cas de Palma és del 96%; en el cas d'Eivissa (que inclou els moviments amb la Savina de Formentera), del 29%, i en el cas de Maó, del 64%. Alcúdia ha vist incrementat el seu trànsit aquests darrers 12 mesos en un 19%.