Els plats trencats d’una crisi sempre els ha de pagar algú. La crisi global del sistema financer de 2008, que va arrasar durant quasi una dècada tot el planeta, va tenir un efecte directe sobre la política, que a bona part d’Europa va prendre cos a través de la figura dels indignats, un concepte forjat a partir del llibre Indigneu-vos!, publicat el 2010 pel diplomàtic francès Stéphane Hessel, en el qual animava els joves a rebel·lar-se contra un món que no va bé, governat pels poders financers.

Ara fa una dècada, com a resposta a la dura sortida de la crisi econòmica fruit del col·lapse financer de Lehman Brothers a causa de la desregulació cega i la posterior crisi del deute sobirà, la indignació popular va quallar amb una protesta ciutadana que va conquerir el carrer. El moviment dels indignats va convertir-se en un clam antisistema al qual es van apuntar sectors de les classes mitjanes: amb les retallades socials al sector públic, el malestar havia calat molt més enllà dels entorns ideològicament conscienciats. Justícia social, desobediència no-violenta, anticapitalisme i la demanda d'una democràcia més participativa van ser els eixos d'una protesta que va desbordar les institucions, els partits polítics –també els de l'esquerra clàssica– i els sindicats. Al costat de vells lluitadors de l'altermundisme dels anys 90 i del "No a la guerra" –la Guerra de l'Iraq del 2003–, molts joves sense futur van apuntar-se a una possibilitat de ruptura amb vocació de transformar mentalitats i d'organitzar el canvi. Les xarxes socials van donar ales a una mobilització ciutadana de nou encuny que va voler canalitzar el malestar i les lluites fins aleshores fragmentades: per l'habitatge, contra la corrupció, contra les retallades en diversos sectors, contra la guerra, contra el canvi climàtic, pel feminisme... De baix a dalt, convertint places –la de Catalunya a Barcelona; la de la Puerta del Sol a Madrid– en acampades assembleàries, per uns mesos es va produir el miratge del naixement d'un nou temps polític, social i ideològic.

S'ha assenyalat aquests dies la coincidència del desè aniversari del 15-M amb l'aclaparadora victòria electoral de Díaz Ayuso a Madrid, que hauria vingut a posar fi a un cicle de canvi i d'esperança o a revelar, com a mínim, la derrota definitiva de les seves espores .

L’Àfrica despenja les fotos de vells dictadors per col·locar-ne la de nous líders -tots homes, no hi ha ni una dona amb poder executiu- que han arribat al poder empesos per una ciutadania cada cop més mobilitzada i organitzada. Els últims que han tastat aquesta nova classe d’ indignats, per dir-ho en un argot conegut, han estat el vell Abdelaziz Bouteflika a Algèria, i Omar al-Baixir al Sudan. Abans, el gambià Yahya Jammeh o el burkinès Blaise Compaoré havien comprovat com els temps estan canviant, també al continent més empobrit i on els líders s’aferren al poder. Avui, Dia de l’Àfrica, que commemora les independències polítiques guanyades fa sis dècades, hi haurà moltes absències en la celebració institucional, i no pas, com solia passar, a causa del temps ni la biologia, que obligaven a renovar els lideratges.

El Tribunal Constitucional ha admès a tràmit el recurs d'empara dels vuit condemnats pel setge al Parlament, la manifestació davant de la cambra del 15 de juny de 2011. Els manifestants van ser absolts inicialment per l'Audiència Nacional, però la Fiscalia ho va recórrer i el Tribunal Suprem els va imposar tres anys de condemna i va ordenar el seu ingrés a presó.

“Avui no tenim dret a ser aquí, així que us recordo que els CRS [les forces de seguretat franceses] ens poden fer fora a la força”, avisava una noia, altaveu en mà, abans de donar per oberta l’assemblea d’ahir, cap a dos quarts de set del vespre. “Ja podeu seure a terra”, va continuar la noia, que era al centre d’una rotllana improvisada de joves i no tan joves, passants i curiosos. Ja fa quatre nits que la dinàmica es repeteix a la plaça de la República de París.

La presidenta brasilera, Dilma Rousseff, ha allargat la mà aquest dissabte als "indignats" del país i s'ha obert a rebre'ls. Després d'una jornada en què les protestes han perdut força després de congregar aquest dijous 1,2 milions de persones.

La policia turca ha protagonitzat aquest divendres una dura càrrega amb canons d’aigua i gasos lacrimògens contra desenes de milers de manifestants concentrats en un parc cèntric d’Istanbul. Hi ha desenes de ferits, entre ells nens i turistes, en la repressió més dura al país des que van començar les protestes contra el govern de Tayyip Erdogan, fa setmanes. Els 'indignats' turcs porten acampats al parc Gezi des del dilluns, després que el govern n'arranqués els arbres per construir-hi el 95è centre comercial de la ciutat. La requalificació del parc ha sigut la gota que ha fet vessar el vas a uns joves que denuncien els canvis polítics que està emprenent el partit al poder, Justícia i Desenvolupament, d’arrels islàmiques, en un estat tradicionalment laic.

DATA: 4 de març

La policia francesa ha desmantellat la nit d'aquest dimarts el campament que els 'indignats' havien instal·lat el 4 de novembre a La Défense, el districte financer de París. Un centenar de gendarmes s'ha endut les lones, mobles i tot el que els 'indignats' tenien, sense violència ni detencions, segons la Prefectura de la policia de París.

Des de fa dues setmanes, Manhattan és escenari d'un moviment sense precedents. Centenars de joves han alçat la veu contra la injecció de diner públic per salvar la gran banca davant del símbol del capitalisme mundial: Wall Street. El referent del moviment dels indignats a Europeus no es pot desestimar, però el moviment Ocupa Wall Street manté alguns trets diferencials amb el moviment del 15-M.

Una protesta del moviment d''indignats' dels Estats Units ha acabat aquesta matinada amb 700 persones detingudes quan la policia ha dissolt la concentració, que tallava el trànsit al pont de Brooklyn a Nova York.

“Common peoplebritpop Gent normal