El Port de Barcelona va viure un moment de gran transformació al començament del segle XX arran de l'aparició de la navegació a vapor, una revolució que va implicar ampliar les instal·lacions portuàries. Ara tres dels edificis que es van construir en aquell moment, els quatre tinglados del moll oriental, obra de l'enginyer Julio Valdés Humarán, tornen a lluir com nous després d'una restauració integral que ha costat 7,3 milions d'euros. Al llarg dels anys els edificis havien servit per a diferents usos, per la qual cosa s'hi havien fet obres segons les necessitats de cada moment. Ara amb la restauració s'ha posat en relleu el seu caràcter històric. "La rehabilitació d’aquests edificis suposa un nou pas endavant en el compromís del Port de Barcelona per preservar el patrimoni i obrir a la ciutadania més espais del Port Vell", afirma el president del Port de Barcelona, Lluís Salvadó. "Volem que els tinglados passin a formar part de la vida del barri, de la ciutat i del país", subratlla David Pino, director del Port Vell i coordinador de la Copa Amèrica de vela.

Això va de debò. La tenim a la cantonada i sembla que ningú no se n’assabenti. El 22 d’agost començarà el xou, que durarà fins a finals d’octubre. Són uns Jocs Olímpics en miniatura. També estan transformant la ciutat: la seva franja marítima. No només estem parlant d’un espectacle esportiu marítim. Estem parlant d’innovació tecnològica, d’urbanisme, de cultura, de sostenibilitat, de negoci... El 1992 Barcelona va recuperar les platges per als seus ciutadans, ara vol recuperar el mar. El mar i la vela poden ser de tothom, no només és cosa dels vaixells de luxe. Però sí, també vindran superiots. En concret, ja han reservat lloc 160 embarcacions d’aquesta mena.

La Torre del Rellotge és un dels elements arquitectònics més antics del port de Barcelona que es conserven. Situada al Moll de les Balears, és de planta quadrada, d’estil neoclàssic. Inicialment es deia Torre de la Llanterna: va ser erigida el 1772 per acollir un far a dalt de tot, per indicar l’aleshores entrada del port. El port s’havia ampliat perquè havia quedat petit, ja que l’activitat no parava de créixer i sovint els temporals l’omplien de sorra. En una ocasió fins i tot es va formar una barrera de sorra que impedia entrar i sortir del port.

La catinona sintètica és una droga coneguda popularment amb el nom de sals de bany i que té efectes estimulants i al·lucinògens. La substància prové d’un arbust que es diu cat i que és originari de l’est de l’Àfrica i del sud d’Aràbia: aquesta planta conté la catinona, un estimulant que s’acostuma a consumir mastegant les fulles i en infusió. D’aquí en sorgeixen les variants sintètiques, que són més potents que el compost natural i perilloses, segons la Guàrdia Civil, que són les anomenades sals de bany. Al port de Barcelona han trobat la quantitat més gran d’aquesta droga a Europa: se n’han requisat 3,2 tones, que es calcula que al mercat negre tenen un valor de 61 milions d’euros.

Una lona blanca tapa un dels accessos a l'embarcador de Marina Barcelona 92. Fa uns dies no hi era, i es podia veure amb claredat la popa d'un iot de dimensions immenses. Ara, aquest tros de plàstic esguerra les fotografies d'uns quants turistes que s'acosten a veure el luxe de la capital catalana. Tenen sort si poden treure el mòbil sense que un vigilant els assenyali amb el dit un cartell que queda just al seu costat: prohibit fer fotos. El iot protegit a tot preu es diu My Solaris, en homenatge a la novel·la de l'escriptor de Lviv Stanislaw Lem. Hi oneja una bandera de les Illes Caiman, però és del multimilionari rus Roman Abramóvitx, propietari del Chelsea amb una fortuna de 13.000 milions de dòlars, segons Forbes. 140 metres d'eslora i unes dimensions semblants a les del Palau de Buckingham. A pocs metres hi descansa el Valerie, un altre iot que, tot i els imponents 85 metres d'eslora, queda amagat per l'ombra del My Solaris. Hi ha una bandera de Saint Vincent i les Grenadines, un país del Carib, però el propietari és un altre magnat rus: Serguei Txemezov, exagent del KGB i conseller delegat de Rostec -col·locat a dit per Vladímir Putin, amb qui va compartir destinació als vuitanta-, corporació estatal de productes industrials. Abramóvitx i Txemezov tenen diverses coses en comú, entre les quals els diners, el luxe i ser oligarques propers a Putin. 

Els impulsors del projecte de l'Hermitage han assegurat aquest dissabte que continuen treballant amb el Port de Barcelona i el Gran Teatre del Liceu per presentar una proposta a l'Ajuntament de Barcelona que "permeti avançar en una aliança entre les dues entitats", i de conformitat amb l'acord adoptat pel consell d'administració de l'Autoritat Portuària de Barcelona de dimecres passat, rebutjat per l'Ajuntament. En un comunicat, l'Hermitage assegura que el projecte s'ha desenvolupat "en estricte compliment de la llei" i s'ha ajustat a tots els requeriments tècnics i jurídics. Els impulsors avisen que no renunciaran a "exercir les accions que siguin necessàries" per defensar els seus "drets" i "legítims interessos".

L'Ajuntament de Barcelona ha acordat en comissió de govern denegar el conveni amb el Port de Barcelona perquè es construeixi una franquícia del museu de l'Hermitage a la nova bocana. També es desestimen les al·legacions que els promotors del museu havien presentat a la decisió que l'Ajuntament ja havia pres l'any passat de no autoritzar el projecte. D'aquesta manera, queda sense efecte la decisió del consell d'administració del Port d'aquest dimecres passat que atorgava la concessió al museu de l'Hermitage, perquè segons el Pla de la Nova Bocana la concessió estava condicionada al vistiplau a l'Ajuntament, el qual no ha donat. "Ens han obligat a prendre aquesta decisió", ha afirmat la tinenta d'alcaldia Janet Sanz, representant de l'Ajuntament al consell d'administració del Port.

Cap al 1410, en alguna drassana cantàbrica, es va construir un mercant d'uns 30 metres d'eslora, amb fusta de roure, i seguint el mètode que s'utilitzava des del nord peninsular fins al Bàltic: el folrat previ i buc tinglat. L'embarcació, amb una trentena de tripulants, va fer molts viatges i va arribar al port de Barcelona, amb més d'una cicatriu, anys després. En aquell moment, la capital catalana ni tan sols tenia escullera artificial –el primer moll es va construir entre el 1477 i el 1487– i, com altres vaixells, l'embarcació basca estava tan sols protegida per una barrera variable de sediments procedents del riu Besòs. Una tempesta va posar fi a la seva existència i, mentre la desballestaven, el mar se'n va emportar part de l'esquelet. Uns 600 anys després les restes d'aquesta nau han tornat a la superfície i es mostra dins una cabina de vidre, construïda expressament, al Museu d'Història de Barcelona (MUHBA), batejada com a Barceloneta I. "La instal·lació serà permanent fins que hi hagi alguna cosa que es consideri que valgui prou la pena com per rellevar-la", diu el director del MUHBA, Joan Roca. L'esquelet de fusta no està sol: l'acompanya una exposició virtual que s'ha fet conjuntament amb el Port de Barcelona i que permet recórrer l'embarcació, que s'ha reconstruït en 3D, navegar per les rutes comercials de l'època o veure litografies i fotografies del port de totes les èpoques.

Les llargues converses sobre el nou Museu de l'Hermitage al port de Barcelona, que van començar el novembre del 2012, es poden desencallar en els pròxims dies. En un nou gir de guió, Port de Barcelona ha trobat un nou aliat per convèncer l'Ajuntament de Barcelona perquè es miri amb més bons ulls el desembarcament de la franquícia russa: el Gran Teatre del Liceu. Ho ha comunicat aquest dissabte al matí i ha insistit en el pedigrí que atorga el teatre inaugurat el 1847 i que faria possible "un centre cultural multidisciplinari i transversal, dotat d’un caràcter diferencial i amb un fort component local i arrelat a la ciutat". La nova proposta, segons Port de Barcelona, respon a les demandes de l’Ajuntament de Barcelona de fer "un projecte cultural innovador, més per al públic local i sostenible des del punt de vista de la mobilitat". La presidenta del Port de Barcelona, Mercè Conesa, ha assegurat: "La col·laboració que promovem entre l’Hermitage i el Liceu està del tot alineada amb la intenció del Port de Barcelona de facilitar el desenvolupament d’un projecte cultural de gran interès per a la ciutat, un projecte enriquidor i generador de llocs de treball que manté el seu compromís d’inversió”.

El port de Barcelona encara no ha notat en la seva operativa el bloqueig del canal de Suez, segons indiquem fonts de l'Autoritat Portuària. El bloqueig el causa el vaixell Ever Given, que ja fa tres dies que està encallat enmig de la infraestructura marítima després de perdre la potència en plena tempesta, dimarts al matí. No obstant això, des de Barcelona s'està seguint la situació al detall per saber quins efectes pot tenir si el bloqueig s'allarga.

Les autoritats italianes van avisar al gener la policia espanyola que hi havia un contenidor al port de Liorna i un altre al de Gènova que tenien com a destí final Barcelona i que portaven una tramesa important de cocaïna. Els dos contenidors venien de Sud-amèrica. Per intentar transportar la droga al port de Barcelona, els narcotraficants van fer servir el mètode del “ganxo cec”, que consisteix en camuflar-la entre la mercaderia o bé posar-la en un contenidor buit. Però no va funcionar.

El ministre de Foment, José Luis Ábalos, haurà de comparèixer al Congrés per explicar el bloqueig al vaixell humanitari 'Open Arms' al port de Barcelona, així com l''Aita Mari' al port de Pasaia (Guipúscoa). En un gest inusual, el PP, Units Podem, el PNB, Compromís i el PNB s'han unit i han forçat que el govern espanyol doni explicacions a la cambra. El grup socialista ha anunciat que Ábalos ho farà el 7 de febrer, quan es complirà gairebé un mes del bloqueig de l''Open Arms' al port de Barcelona. Llavors el capità marítim va denegar el permís per salpar cap al Mediterrani central. Un dia abans compareixerà la secretària d'estat per a Migracions, Consuelo Rumí, per abordar la posició del govern sobre l'arribada de migrants i refugiats a través del Mediterrani, segons ha anunciat el diputat socialista català José Zaragoza.

Durant el balanç de la macrooperació contra els narcopisos els Mossos d’Esquadra identificaven ahir el port de Barcelona com un dels punts d’entrada de droga a la capital catalana. Aquesta via es confirmava poques hores després de la compareixença pública dels responsables del cos: al migdia, en una operació conjunta de la policia catalana i el Servei de Vigilància Duanera del ministeri d’Hisenda, els agents van intervenir més de mil quilos de cocaïna a les instal·lacions portuàries de la capital catalana, segons va avançar 'El País' i van confirmar a l’ARA fonts pròximes al cas.

El vaixell que va xocar amb una grua de contenidors i va provocar un incendi al port de Barcelona va salpar cap a Tànger ahir al vespre un cop la capitania marítima va autoritzar el seu viatge. La nau 'Excellent' de la naviliera Grandi Navi Veloci (GNV) transportava 414 passatgers quan ahir a les 8 del matí va topar amb la grua. La proa del ferri va desplaçar l'estructura de la màquina elevadora, que, a causa del xoc, va caure de costat i va impactar contra contenidors de productes inflamables i corrosius. El cop de la grua amb els contenidors va provocar l'incendi.

El port de Barcelona ha patit aquesta matinada un ciberatac, que ha afectat part dels servidors i dels sistemes, segons han confirmat fonts de l'Autoritat Portuària.

MSC Cruceros ha sol·licitat formalment al port de Barcelona la concessió per construir i gestionar una terminal de creuers que se situaria en el Moll Adossat, que estaria operativa el 2021 i que dissenyarà la firma de l'arquitecte Ricardo Bofill.

Les tasques de recerca dels dos pescadors desapareguts aquest dilluns a la tarda després d’una col·lisió entre el seu vaixell i un mercant amb bandera russa davant del port de Barcelona continuen aquest matí amb la participació de l’embarcació 'Guardamar Caliope', que ha estat inspeccionant la zona tota la nit, i la incorporació del vaixell caçamines 'Stella de la Marina' espanyola; un dels dos vaixells de més capacitat de Salvament Marítim, que ha arribat aquest matí procedent de Cartagena; i un robot submarí, procedent de la Corunya.