<![CDATA[Ara Balears - suspensió diputats]]> 10 <![CDATA[El Congrés no pot suspendre els drets dels parlamentaris catalans]]> El Congrés de Diputats no pot suspendre els drets dels parlamentaris catalans fundant la seva decisió en el que preveu l'article 384 bis de la llei d'enjudiciament criminal. Recordem aquest precepte, que diu: "Així que sigui ferma una interlocutòria de processament i s’ordeni la presó provisional per un delicte comès per mitjà d’una persona integrada o relacionada amb bandes armades o individus terroristes o rebels, el processat que estigui exercint una funció o càrrec públic ha de quedar automàticament suspès en l’exercici d’aquest mentre duri la situació de presó".

]]> <![CDATA[L’expulsió]]> L’'operación diálogo' de Pedro Sánchez ha durat menys que la de Soraya Saénz de Santamaría, però està produint el mateix efecte: l’expulsió de milions de catalans d’un mínim territori compartit d’interessos i d’afectes. Sort que han posat catalans a presidir el Congrés i el Senat, s’està notant un munt. Quina separació de poders més exemplar, quina gran diferència entre el PSOE, el PP i Ciutadans. La falta de respecte dels poders de l’estat espanyol al vot d’una gran part de la ciutadania catalana és constant. I malgrat tot, mentre el votant sobiranista espera un alçament d’unitat estratègica en la tenebra, diumenge tornarà a acostar-se a les urnes i als mateixos col·legis electorals que tants records li porten. "Hem de parlar", li va dir Junqueras a Sánchez. I Sánchez va dir que sí, però no va dir quan. I a continuació va preparar-se per contemplar com suspenien el vot d’un milió i mig de catalans.

]]> <![CDATA[25/5: Parapetats]]> Quan els socialistes estaven a l’oposició, acusaven el govern de Rajoy –parlant de la qüestió catalana– de parapetar-se darrere dels jutges. Judicialitzant un problema polític, figurava que feien l'única cosa que podien fer, allò que els jutges els dictaven que fessin. Traspassaven la seva responsabilitat (i els jutges que en rebien el traspàs, encantats!). Ara els socialistes estan fent el mateix que criticaven als populars. Amb la suspensió dels parlamentaris es parapeten darrere dels juristes i disfressen una decisió política –en la qual podien triar entre diverses possibilitats– d’obligació jurídica en què només tenien una opció. Si la mesa del Congrés tenia la capacitat de prendre la decisió és que podia triar entre una opció i l'altra. Si només n’hagués pogut prendre una, ja haurien decidit directament els jutges. El vot de Podem demostra que no és una qüestió tècnica, sinó política. Els socialistes de la mesa han votat i han decidit políticament, com els reclamava la dreta, que els convenia o els agradava més suspendre els diputats (i modificar així les majories parlamentàries) que no pas respectar els seus drets i els dels qui els vam votar. Han decidit suspendre. I han decidit continuar amagats darrere el parapet.

]]> <![CDATA[El parany del Suprem]]> El Tribunal Suprem ha adoptat la decisió molt discutible de negar que els diputats i el senador processats en el judici del procés estiguin protegits per la immunitat parlamentària (interlocutòria del 14 de maig passat). El Tribunal ha fet una interpretació molt restrictiva d’aquest dret considerant que no és aplicable un cop ja s’ha iniciat la fase del judici oral. Tanmateix, aquesta visió limitada contrasta amb la finalitat que té la immunitat, que és la de garantir l’exercici del càrrec representatiu sense els condicionants que comporta la subjecció a un procés penal i les eventuals mesures de privació de llibertat. És important recordar que el Tribunal Constitucional no ha establert explícitament un límit temporal a l’aplicació de la immunitat i s’ha referit, genèricament, a la protecció davant les accions penals, les vies penals o els processos judicials, i això per raó de fets produïts tant abans com després de l’accés al càrrec representatiu. I en el mateix sentit s’ha pronunciat també el Parlament Europeu quan ha resolt casos d’immunitat. El Tribunal Suprem ha assumit, per tant, un risc important en interpretar que la immunitat no desplega efectes en fases processals anteriors a la sentència ferma.

]]> <![CDATA[El Govern es conjura per seguir “com a mínim fins a les sentències”]]>

L’endemà de la tempesta arriba la calma, encara que s’hagi de forçar. Una consigna que forma part del manual de qualsevol govern de coalició i per la qual ahir van optar els socis a la Generalitat, només unes hores després de l’enfrontament que va obligar a ajornar el debat de política general. El president, Quim Torra, i el vicepresident, Pere Aragonès, van obrir el Palau de la Generalitat per deixar-se fotografiar junts abans de comparèixer plegats amb un missatge d’unitat: “Ara i aquí ens conjurem per reforçar l’acord estratègic de legislatura”. Tots dos van reconèixer que “els mecanismes de coordinació de l’acord de coalició són millorables”, però, tornant al manual, van negar que hi hagi cap crisi en la relació entre JxCat i ERC després de la batalla per la suspensió dels diputats.

]]> <![CDATA[JxCat i ERC tiren endavant l'acord per rebutjar la suspensió dels diputats i que deleguin el vot]]>

El Parlament votarà en un ple si accepta o no la suspensió dels diputats processats decretada pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena i com exerceixen els seus drets parlamentaris. JxCat i ERC tiren endavant l'acord pel qual proposen que els afectats designin el seu vot en un altre membre del grup parlamentari en un dictamen que passarà per la Comissió de l'Estatut dels Diputats i posteriorment es votarà al ple.

]]>