Aquest cap de setmana, el 18 i el 19 de maig, La Farga es converteix en un saló recreatiu de 5.000 metres quadrats. La fira del videojoc clàssic i vintage torna un any més a Catalunya, després de l’aturada el 2019 i el retorn de l’any passat. La trobada ha estat premiada com a Millor Fira Videojocs Clàssics 2023 en l'àmbit estatal per la revista especialitzada De Vuego, un reconeixement merescut i que la situa per davant d’esdeveniments similars de Madrid i Màlaga. Aquest premi dona empenta a l'organització, un grup d’entusiastes que, sense ànim de lucre, tiren endavant aquesta novena edició, que vol celebrar el món del videojoc retro.

El temps és or, sens dubte, i si es vol un Rolex per mesurar-lo, encara més. I per raons no només relacionades amb el preu, que també, sinó, literalment, pel temps que podeu trigar a comprar-vos-en un de nou. Això, si us el podeu arribar a comprar mai. Perquè encara que tingueu tots els diners del món, ser-ne propietari no és tan senzill com bufar i fer ampolles. No és possible, per exemple, entrar en una de les botigues distribuïdores oficials a Barcelona, al passeig de Gràcia, o a Bond Street, al centre de Londres, i sortir-ne amb 9.000, 30.000 o 60.000 euros menys al compte corrent –depèn del caprici– però, almenys, lluint un Rolex al canell.

L'emergència climàtica fa estona que pica a la nostra porta, inclosa la de l'armari. Segons l'ONU, la indústria de la moda és la segona més contaminant del món. I dades com les que revela Neus Soler, professora d'Estudis d'Economia i Empresa de la UOC, demostren per què. "Actualment, comprem, de mitjana, un 60% més de roba que fa una dècada, i la llencem després d'haver-la fet servir una mitjana de només deu vegades. Per tant, el model és totalment insostenible i hem de buscar opcions que allarguin la vida dels productes i fomentin l'economia circular", alerta l'experta.

“Tot va començar per casualitat un dia del 2014, camí de la feina. Em vaig fixar en un cartell en una façana de fusta que estava molt deteriorada i li vaig fer una foto amb el mòbil”. Així explica Alberto Álvaro com va començar el seu projecte Reliquias de Madrid, una recopilació d’imatges de cartells de botigues i establiments comercials antics que penja i compila a Instagram. Un retrat col·lectiu del que ell resumeix com “el Madrid de sempre vist a través dels seus comerços de tota la vida”. Álvaro, que no es dedica al disseny –treballa en un despatx d’advocats–, sí que es reconeix com a “fotògraf aficionat” i “molt observador” i per això en els seus passejos pel centre de Madrid va començar a fixar-se en els rètols de les botigues antigues “de tota la vida”, diu, “des dels clàssics centenaris fins a les merceries de barri més modestes”, explica. A Álvaro li agraden els cartells “artesans”, però també fotografia i penja els que estan més vells, fets malbé o deteriorats “perquè ensenyen el pas del temps i la decadència del comerç de proximitat, que també és la nostra”, diu.

Les tradicionals vambes Victoria estan en ple rellançament després de dècades al mercat. La firma riojana, que té la fàbrica més gran a Calahorra, ha fet diversos canvis a les seves clàssiques vambes angleses per adaptar-les als nous temps i també a la seva nova clientela, joves enamorats del 'vintage' que potser no les havien fet servir mai abans. Entre aquestes modificacions destaca el canvi de la forma interior del calçat, que s’ha renovat per primer cop després de més de 60 anys fent servir la mateixa.