Carmen es va dutxar amb aigua freda tot un hivern. No tenia doblers per comprar un escalfador nou. A 54 anys va perdre la feina com a auxiliar d’informació turística quan el Consell de Menorca va privatitzar el servei. Va cobrar l’atur i no va tornar a trobar una ocupació. Després, va sobreviure amb un subsidi de 400 euros, que no li permetia ni cobrir el lloguer. Feia classes de repàs per cinc euros, sistematitzades com una mitja jornada. “Em treia 300 euros més. Vaig estar vuit anys resistint un desnonament”, confessa.

La pensió mitjana a les Balears ha arribat als 1.230,61 euros el mes de desembre, la qual cosa suposa un augment d'una mica més del 4,5% respecte del mateix mes de 2024, però, tot i així, es troba 87,1 euros per sota de la mitjana estatal.

Durant el mes de juny del 2025, la Seguretat Social abonarà la paga extra d'estiu que correspon als pensionistes. Aquesta paga, que reben tots els jubilats que perceben una pensió contributiva, representa el primer pagament extraordinari de l'any, amb el segon previst per al mes de novembre.

El Miquel ha guanyat Goliat. Un regidor d'un petit poble del Pirineu ha vençut l'Estat. L'ha vençut als tribunals, on ha portat l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) per retirar-li la pensió per cobrar una remuneració a temps parcial com a regidor. I ho ha aconseguit defensant-se ell mateix després de treure's la carrera de dret amb 66 anys. L’Estat li va retirar el pagament de la prestació per incapacitat permanent total, de 943 euros, al considerar que era "incompatible amb un càrrec públic representatiu amb caràcter retribuït", d’acord amb la llei d’incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques. 

La Mar té 62 anys i en fa més de 30 que li van diagnosticar el virus de la immunodeficiència humana (VIH). A més, té síndrome de fatiga crònica, depressió major, deteriorament cognitiu i un extens quadre clínic que li impedeix fer vida normal i treballar. Així i tot, l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) li va denegar el 2021 la situació d'incapacitat permanent a instàncies de l'Institut Català d'Avaluacions Mèdiques (ICAM) en considerar que podia desenvolupar amb normalitat una activitat laboral retribuïda. Ara, quatre anys després, el jutjat social 33 de Barcelona ha donat la raó a l'afectada i li reconeix el dret a rebre una pensió d'invalidesa per la seva situació d'incapacitat permanent absoluta.

Un home ha reconegut haver manipulat els comptes bancaris de la seva tia, de 92 anys, quan ella vivia en una residència de Manacor, i haver-se apropiat de 150.000 euros aprofitant que estava autoritzat per gestionar aquests comptes. L'Audiència Provincial de les Balears ha fet aquest dijous el judici contra l'home, que ha finalitzat en acord entre les parts. D'aquesta manera, l'individu ha acceptat, a més d'abonar a la víctima la quantitat apropiada lícitament als hereus de la víctima, dos anys de presó. Així mateix, ha estat condemnat al pagament d'una multa de 270 euros.

Entre el 2008 i el 2020 es van denegar a Espanya 11.666 peticions de pensió de viudetat a parelles de fet perquè no complien els requisits fixats. Moltes d’elles perquè l’any 2014 el Tribunal Constitucional va introduir un canvi normatiu per equiparar la regulació a tot l'Estat i va invalidar l’especificitat de les comunitats que tenien un Codi Civil propi que ho regulava –Catalunya, Navarra i Aragó–. Moltes parelles que ja ho eren legalment a Catalunya i que tenien dret a la prestació, com el cas de la Sílvia Jiménez que va explicar dilluns l’ARA, van veure com d’un dia per l’altre perdien la seva condició a ulls de la Seguretat Social i es quedaven sense la pensió. De fet, segons consta en un escrit del Tribunal de Justícia de Catalunya del 2020, just després que el TC es pronunciés l’any 2014, el nombre de pensions de viudetat atorgades a parelles de fet catalanes va caure a la meitat.

La Sílvia va conèixer el Nuno el 2001. Al cap de dos anys van començar la relació. El 2005 van anar a viure junts i quatre anys més tard van comprar un pis amb la hipoteca corresponent. S’hi van empadronar i el 2010 van fer testaments recíprocs perquè a l’abril va arribar el seu fill, el Marcel. Un projecte de vida comú que es va truncar el 6 de març del 2019: un infart va posar fi a la vida del Nuno.

La proposta inicial del ministre de la Seguretat Social, José Luis Escrivá (PSOE), d'ampliar el període de càlcul de les pensions de 25 a 30 anys i triar els 28 millors ha aixecat molta polseguera. D'entrada, perquè ha rebut el rebuig de sindicats i patronals, però també de la majoria de partits polítics, i fins i tot de dins del govern espanyol. “No ho compartim”, ha dit la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz (Unides Podem).

"Quan vaig anar a informar-me [a la Seguretat Social], els vaig preguntar si el servei social femení em servia i em van dir que no valia per res. És cert que, en el meu cas, passava el mínim d'anys cotitzats que et demanen per tenir una pensió completa, però si hi ha gent que a l'hora de jubilar-se li falta una mica [d'anys de cotització], doncs potser hi ajudaria". Qui narra aquesta situació és la Concha García, que al 2020, quan tenia 63 anys, va decidir demanar la jubilació anticipada després d'haver cotitzat 46 anys i perquè "podia fer-ho sense gaire penalització", explica en una conversa amb l'ARA.

La pensió mitjana balear s'ha incrementat un 5,4% en un any i ha arribat als 1.017,48 euros el mes d'agost. Tot i aquest increment, si es compara amb la mitjana estatal, les pensions dels illencs continuen per sota, en concret, 73,8 euros, segons han indicat les darreres dades publicades per l'Institut Nacional d'Estadística i que ha recollit Europa Press.

Els treballadors que es jubilin aquest 2022 i vulguin cobrar el 100% de la jubilació hauran de tenir els 66 anys i 2 mesos fets (fins ara eren 66 anys) i tenir 36 anys cotitzats. Aquest increment és fruit de la reforma de les pensions acordada l'any 2011 entre el govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero i els sindicats. La reforma establia un període transitori, que va començar el 2013 i acabarà el 2027, per elevar l'edat de jubilació dels 65 als 67 anys. La mesura, doncs, afecta tots els nascuts a partir de l'any 1948, que des de fa vuit anys veuen com augmenta progressivament la seva edat de jubilació. Els nascuts el 1960 ja no podran retirar-se abans dels 67 excepte si tenen com a mínim 37 anys i sis mesos cotitzats a la Seguretat Social; llavors ho podran fer als 65 anys.

La incapacitat de molts pensionistes per arribar a final de mes ha portat les entitats financeres a comercialitzar nous productes per complementar els ingressos dels jubilats, els principals dels quals són la hipoteca inversa i la renda vitalícia.

El jutjat del social número 14 de Madrid ha fallat a favor de l'escriptor i periodista Javier Reverte, que podrà cobrar els seus drets d'autor i la pensió. En la sentència s'indica que, "com que no es dona el requisit principal que sigui un treballador", el jutge entén "que els ingressos que percep per la cessió dels seus drets no són incompatibles amb la pensió de vellesa", de manera que es "procedeix a estimar íntegrament la demanda".

El jutge investiga per homicidi l'home detingut pels Mossos d'Esquadra després de comprovar que havia conviscut durant unes setmanes amb el cadàver del seu germà per continuar cobrant la seva pensió. L'arrestat va dir a la policia catalana que el seu familiar havia mort de manera accidental i que aquests diners eren la seva única forma de subsistència econòmica, ja que no disposa de cap altre recurs. Però el jutge ha rebutjat l'explicació.

L'Audiència de Cantàbria ha rebutjat la reclamació d'una jove de 23 anys, que demanava que els seus pares li paguessin la pensió d'aliments, perquè creu que ha sigut la mateixa conducta de "vagància" i la "falta d'aprofitament" de la jove la que l'ha posat en situació de necessitar aquests recursos.

Un escriptor té dret a rebre un percentatge dels beneficis generats per la seva obra fins i tot després de la seva mort. Però arran de la reforma que l'Estat va fer en la legislació, aquests ingressos no es poden percebre a la vegada que la jubilació si superen el salari mínim interprofessional. Això obliga els escriptors a prescindir dels beneficis de les obres que escriguin després dels 65 anys però també els impedeix cobrar els drets dels títols que van publicar abans de jubilar-se.