Viuen a 50 metres de distància. Se’l troba cada dos per tres pel carrer. Ella perquè participa activament en els esdeveniments culturals del municipi, ell perquè hi anava amb la càmera. L’Anna Maria no podia més. Portava més de 45 anys amb el dolor dins. Quan tenia 12 anys, mentre anava a casa dels tiets per jugar amb els seus cosins, ell va aturar-la i la va agredir sexualment en un portal d’una casa de Valls. En acabar, ell, que llavors superava la vintena, va dir-li que no ho expliqués a ningú. I el silenci va durar més de quatre dècades, un temps durant el qual l’agressor ha fotografiat desenes de cops l’Anna Maria en festes i actes culturals.

Els germans Rovira de Torredembarra han guanyat set de les deu últimes edicions del Concurs de Cultivadors de Calçots de Valls, que se celebra cada any en el marc de la Gran Festa de la Calçotada. L’última, aquest 29 de gener. En les primeres edicions va ser en Jordi, i en les últimes en Daniel (Torredembarra, 1974), que fa deu anys va canviar l’electricitat industrial per la pagesia i ara està al capdavant d’Horta Torrenca.

Fa un segle, el reconegut fotògraf vallenc Pere Català Pic immortalitzava alguns edificis singulars de Valls decorats amb ornamentacions lluminoses. No només s'hi veien les primeres lluminàries amb bombetes elèctriques, sinó també estructures desplaçades de les façanes, com una arquitectura efímera destinada a posar-hi els llums. La recerca històrica va motivar el director artístic de les Decennals de Valls, Jordi Bertran, a recuperar aquells muntatges per celebrar la festa de la llum, en honor a la Mare de Déu de la Candela. Va descobrir que a la Pulla italiana també s'hi havia mantingut la llum com a element festiu amb una sofisticació i altitud extraordinàries. Va viatjar a Itàlia i, fascinat, va fitxar Mariano Light, una empresa centenària que ha treballat per a grans festivals i firmes com Dior, Ikea o Mercedes Benz. El 2011 les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela van aixecar el llistó lumínic, i aquest 2022 (el 2021 es van cancel·lar per la pandèmia) l'aposta es redobla amb ornamentacions inèdites.

Les Festes Decennals de Valls van néixer el 1791 per donar gràcies a la Mare de Déu de la Candela després d'un seguit de pandèmies que van devastar la ciutat, l'última de les quals va ser la pesta negra. Estan declarades Festa Patrimonial d'Interès Nacional i se celebren cada deu anys, però l'any passat una altra pandèmia –la del coronavirus– va impedir-ho. Per això la pròxima edició de les Decennals, que tindran lloc del 28 de gener al 6 de febrer del 2022, pren més sentit que mai. "Cada edició està plena d'emoció i sentiments, però aquesta vegada també serà el moment de celebrar la represa econòmica de la ciutat", assenyala l'alcaldessa de Valls, Dolors Farré. Amb un pressupost de tres milions d'euros (dels quals 1,1 milions provenen de l'Ajuntament i la resta d'altres institucions i patrocinis privats), les Festes Decennals ompliran la ciutat de concerts, espectacles, activitats populars i esportives.

M’agradaria demanar-li al seu equip de campanya que no administrin amb tanta prudència les entrevistes que vostè concedeix, que siguin més generosos en la seva presència als mitjans perquè els que som addictes a la seva loquacitat imprecisa i enrevessada puguem tenir-ne la nostra dosi diària.

Manuel Valls s'ha pres aquest dilluns la presentació del seu llibre, ‘Barcelona, torno a casa’, com el primer acte de precampanya, en què s'ha reivindicat com “el candidat de totes les elits, econòmiques, culturals, socials”. Després d’una trentena d’anys dedicats a la política francesa, Manuel Valls s'ha presentat a l’Auditori com el fill retornat “a casa”. “Roda el món i torna al Born”, diu al llibre, en què posa en valor el seu perfil cosmopolita i europeïsta com a alternativa a “la tribu” que representa per a ell l’independentisme. Però també, i cada cop amb més vehemència, contra el “populisme” d’Ada Colau, que en les últimes setmanes ha convertit en el seu blanc.

La plaça del Blat de Valls es tenyeix de groc en una reivindicativa prèvia de la diada castellera de Sant Joan. Deu minuts abans de la una del migdia, el Cant dels Segadors, que havia de donar el tret de sortida a la primera gran actuació de la temporada tradicional de castells, ha transformat la plaça de l'Ajuntament en un mar de pancartes grogues que reivindicaven la llibertat dels presos polítics. El balcó del consistori ha exhibit a la façana un gran cartell amb un llaç groc i la frase “llibertat presos polítics i exiliats” traduïda també a l'anglès, que ha recordat la figura dels polítics perseguits per la justícia espanyola.

El primer ministre francès, Manuel Valls, no contempla dur a terme una remodelació ministerial després de la segona volta se de les eleccions departamentals que se celebren avui a França.

El primer ministre francès, Manuel Valls, ha afirmat aquest divendres que les primeres dades de la investigació fan pensar que la causa del sinistre de l'avió de Germanwings està en el comportament "boig i incomprensible" del copilot. "Cal esperar al final de la investigació, tot i que ahir [dijous] el fiscal va donar elements suficients perquè puguem pensar que aquest gest boig, incomprensible, horrible, estigui en l'origen del xoc", ha indicat en una entrevista a la cadena 'I-télé'.

La fragilitat del govern francès ha quedat aquest dimarts palesa quan el primer ministre, Manuel Valls, s'ha vist forçat a recórrer a un inusual article constitucional per aprovar a l'Assemblea Nacional l'anomenada "llei Macron" de liberalització de l'economia i evitar així la previsible falta de suport parlamentari.

Un grup de parlamentaris socialistes ha elaborat un pla d'ajust alternatiu al presentat pel govern de Valls amb l'objectiu d'evitar que el poder d'adquisició dels francesos es vegi afectat. El diari 'Le Monde' ha tingut accés al document traçat per membres de la comissió de finances, que han presentat les seves conclusions al cap dels diputats socialistes, Bruno Le Roux, i a l'encarregada de pressupost, Valérie Rabault. El grup serà rebut aquest dimarts pel primer ministre, Manuel Valls.

El flamant primer ministre francès, Manuel Valls, ha sorprès amb una reforma total de l'equip econòmic del govern a les portes del pacte de responsabilitat amb les empreses, que està previst que s'aprovi aquest abril al Parlament.

Manuel Valls ha pres aquest dimarts el relleu de Jean-Marc Ayrault com a primer ministre francès, en una jornada en què ha multiplicat els contactes per a la formació d'un govern que vol girar cap al centre però que també es veu obligat a mantenir una sèrie d'equilibris amb l'ala més a l'esquerra del Partit Socialista.

El president francès, François Hollande, ha confirmat aquest dilluns al vespre el nomenament de Manuel Valls com a nou primer ministre de França, en substitució de Jean-Marc Ayrault. En un discurs emès per televisió, Hollande s'ha dirigit als francesos després de la desfeta electoral dels socialistes a les eleccions municipals.

La desfeta electoral del Partit Socialista en les eleccions municipals ha obligat el president francès, François Hollande, a moure fitxa i a sacrificar el fins ara primer ministre, Jean-Marc Ayrault. Segons Matignon –la residència oficial del primer ministre–, el govern en ple ha presentat la seva dimissió i el president francès ha demanat al fins ara ministre de l'Interior, Manuel Valls, que el rellevi, tal com apunten els mitjans francesos a l'espera del comunicat oficial del cap de l'Elisi, previst per aquest dilluns a les vuit del vespre.

Les Jornades Narcís Oller, que organitza la Societat Narcís Oller, comencen aquest divendres dia 16 a les 20h amb la projecció de la primera i la segona part de la pel·lícula 'La febre d'or', i continuaran el dia 17, a les 10.15h, amb la conferència de Francesc Cabana, advocat i historiador de l'economia catalana, 'La febre d'or. Una novel·la històrica actual'. A les 12h, Josep Maria Terricabras, doctor en Filosofia i Ciències de l'Educació, oferirà la ponència 'La febre d'or: ètica i moral de l'especulació', i a les 16.30h, Pere Gabriel Sirvent, catedràtic d'Història Contemporània, parlarà sobre 'Febres d'or i febres de paper. Burgesies i món del treball a Catalunya el darrer quart de segle XIX'. A les 19h es projectarà la tercera part de la pel·lícula 'La febre d'or'. Tots els actes, excepte la ruta 'La febre d'or' del 18 de novembre, tindran lloc a l'Institut d'Estudis Vallencs.