Un salt base des d’una zona prohibida de la serra de Tramuntana ha encès les alarmes del sector ecologista a Mallorca. El vídeo del salt, difós a les xarxes socials, mostra com l’activitat es va fer a pocs metres d’un dels escassos nius actius d’àguila pescadora, una espècie catalogada com a vulnerable i que just ara inicia el període de cria.

Encara no me’n puc avenir de la notícia: Xisco Avellà ens deixava per sempre. Va ser Pep Lluís Pol, que dimarts dematí em va dir “ahir Xisco va salpar en el seu darrer viatge”. Costava creure-ho, sobretot perquè feia uns dies ell mateix m’havia dit que estava millor. De cop em varen començar a venir al cap històries, anècdotes, campanyes, situacions, actes… protagonitzats per ell.

Corine Pelluchon (Barbezieux-Saint-Hilaire; França,1967) és doctora en filosofia per la Universitat de La Sorbona de París i professora a la universitat París-Est-Marne-La Vallée. Experta en bioètica i defensora dels animals, entre les seves publicacions destaquen llibres com Manifesto animalista o Ética de la consideración.

La cooperativa Pagesos Ecològics de Mallorca ja treballa amb 11 cooperatives agràries de tot l'Estat amb l'objectiu de transformar el sistema alimentari cap a una línia més saludable per a la gent i per al planeta. PEM va ser convidada pel programa Sustentta a formar part d'aquesta xarxa estatal per enfortir cooperatives agroecològiques.

L’Ajuntament de Bunyola va demanar fa uns mesos ajuda a la resta d’institucions per gestionar un problema d’abocaments d’enderrocs al polígon de les Veles, seu d’empreses dedicades al reciclatge. “Molts arriben allí, i quan els diuen quant han de pagar per la gestió dels residus, fan mitja volta i ho tiren tot pel camí. Ens hem trobat neveres, una barca, tres cotxes i enderrocs de tota mena. Anaves pel carrer i no hi havia un sol buit per aparcar. Eren metres i metres d’enderrocs”, recorda la regidora d’Infraestructures, Manteniment, Brigada Municipal i Neteja del municipi, María Victoria Muñoz.

Lionel Messi ha reclamat que Futuro Vegetal li pagui 50.000 euros per l'atac vandàlic que van fer al seu xalet d'Eivissa. Així ho sol·licita a la denúncia presentada contra els activistes a la comandància de la Guàrdia Civil de l'illa. Un cop s'ha fet pública la xifra, el portaveu del grup ambientalista, Bilbo Bassaterra, ha denunciat que és una quantitat "altíssima" i que el jugador i el seu equip legal n'han fet "una estimació elevadíssima".

El grup ecologista Extinction Rebellion Eivissa ha fet pública aquest dilluns una carta dirigida al futbolista Lionel Messi, dies després que els activistes de Futuro Vegetal pintassin la façana de la seva mansió a l'illa Pitiüsa. "Ho vulguis o no, formes part del problema. T'instam a ser part de la solució", li reclamen els ecologistes en la missiva, on el conviden a "avaluar" si el seu estil de vida és "coherent" amb els seus valors morals i socials. "Et convidam a reconèixer el mal que representa aquest estil de vida, a reconèixer el perill que representa que els teus seguidors aspirin a un estil de vida predador", demana també la carta.

La Plataforma contra l'Ampliació de l'Aeroport de Palma ha exigit aquest divendres, en el marc de la campanya europea 'Prou creixement als aeroports', limitar la implementació de noves rutes aèries a les Balears i posar fre al creixement descontrolat del trànsit aeri a les Illes, davant "l'impacte perjudicial" que té per a la salut de les persones i per al territori.

La Plataforma contra els Megacreuers posarà en marxa una campanya de micromecenatge amb el lema 'Una multa fora d'escala!' a partir de demà, dimecres, 13 de desembre. Aquesta iniciativa té per objectiu recaptar 4.000 euros per finançar una sanció imposada amb motiu de l'acció reivindicativa que es va fer el 9 de maig de 2022 per rebre el creuer més gran del món, el Wonder of The Seas, que arribava per primera vegada al port de Palma. La intervenció va consistir a acostar-se al megacreuer a bord del veler històric Rafael Verdera i exhibir una pancarta fixada als dos costats de la nau. L'acció no es va poder dur a terme, ja que la Guàrdia Civil va impedir que el Rafael Verdera s'acostàs al creuer. Ara han de fer front a la multa i proposen un micromecenatge a través de goteo.org, amb donacions a partir de cinc euros.

Una trentena de col·lectius socials i veïnals han organitzat una contracimera social sota el lema 'Menys turisme, més vida' del 26 al 28 d'octubre, que clourà amb una manifestació dia 30 del mateix mes, a les 19 hores, a la porta de Santa Catalina de Palma.

El president de França, Emmanuel Macron, ha complert la seva promesa de dissoldre el moviment ecologista més actiu els últims mesos al país, Les Soulèvements de la Terre [les revoltes de la terra], tot i les crítiques que ha rebut. Es tracta d'un col·lectiu nascut el 2021 que agrupa més d'un centenar d'organitzacions i grups ecologistes, actors rurals i moviments socials, i que ha protagonitzat les últimes grans manifestacions contra infraestructures franceses, com els megaembassaments artificials, la futura línia ferroviària entre Lió i Torí i la variant de Rouen.

La imatge és espectacular: enmig de camps verds, un enorme cràter, de terra marró. És un embassament artificial que està a mig construir i que servirà per recollir aigua de la pluja a l'hivern i utilitzar-la per regar els camps agrícoles a l'estiu. El bucòlic indret, situat al costat del poble francès de Sainte-Soline (Nova Aquitània), va ser l'escenari de brutals enfrontaments el 25 de març entre la policia i manifestants ecologistes, contraris a la construcció de l'embassament. La violència policial utilitzada per reprimir la protesta i l'anunci del ministre de l'Interior que dissoldrà aquest moviment ecologista han aixecat molta polseguera. Els fets de Sainte-Soline han tornat a posar en el punt de mira el govern d'Emmanuel Macron, a qui organismes nacionals i internacionals ja havien retret la seva mà dura a les protestes contra la reforma de les pensions.

Fa set mesos tres persones engegaren una petició al portal Change.org demanant la protecció del cap Blanc, que fins fa poc era propietat militar. Davant el risc que es converteixi en una instal·lació turística, s'han recollit 46.000 signatures. El GOB (Grup Balear d'Ornitologia I Defensa de la Naturalesa) les ha registrat aquest dijous a la Conselleria de Medi Ambient. L'entitat ecologista demana un acord entre les administracions central i autonòmica per garantir la conservació de les finques de Defensa a les Balears que deixin de tenir ús militar: "Fa mesos que es publicita a portals immobiliaris l'antiga bateria de costa del cap Blanc, i recentment s'han detectat obres de tancament a la bateria de costa de Rafeubetx, que temem que podria seguir aviat el mateix camí".

El GOB ha alertat aquest divendres de la intenció de fer un nou aparcament en sòl rústic a cala Agulla, al municipi de Capdepera. El 2018, l'entitat ecologista ja va alertar de l'operació de compra de la parcel·la adjacent a l'actual aparcament il·legal i ja va al·legar en contra de l'inici de tramitació de la declaració d'interès general per fer-hi les obres. "Si l'Ajuntament empara aquesta actuació, podria considerar-se un cas clar de prevaricació", afirma el GOB.

Terraferida ha convocat aquest dijous un grup de 20 persones per col·locar una cadena metàl·lica i un pany per tancar el camí de s'Algar, a Portocolom. Però aquest acte ha estat només simbòlic. Salvem Portocolom, entitat ecologista inclosa dins Terraferida, reclama que el camí –de 250 metres– quedi tancat definitivament per evitar la degradació d'aquest espai protegit a causa del trànsit rodat. Caravanes, quads, 4x4 turístics, jeeps de lloguer i cotxes privats han arrasat més de 4.000 metres quadrats de vegetació amb les seves rodes, segons aquestes organitzacions ecologistes.

El GOB ha denunciat aquest dijous l'explotació il·legal de dos aparcaments al xibiu de Cala sa Nau, al terme municipal de Felanitx. L'entitat ecologista ha sol·licitat la paralització i clausura d'aquests aparcaments, al servei del quiosc-bar, perquè estan situats en espai natural protegit.

El grup ecologista GOB ha demanat aquest dimarts precaució davant la "màxima activitat" de cria de cabots, una espècie d'ocell insectívor que arriba a les Balears a la primavera per mantenir les seves colònies, que agrupen desenes, o fins i tot centenars, de parelles.

El nombre d'operadors ecològics de les Balears ha augmentat un 8% durant 2021, amb 65 productors i 18 elaboradors nous, fins a arribar a un total de 1.103 inscrits, segons ha assenyalat avui el Consell Balear de la Producció Agrària Ecològica (CBPAE).

Varen passar de verds a ecològics, d’ecològics a sostenibles, i ara són circulars. La lluita contra el canvi climàtic sembla tenir cada vegada més adeptes. Encara que n’hi ha que s’uneixen a aquest moviment per consciència individual, existeixen uns altres que ho fan perquè el tema està de moda. En el segon cas, es parla de greenwashing, un terme anglosaxó que fa referència a la ‘rentada de cara’ mediambiental que duen a terme empreses, polítics i altres parts interessades, que si bé es proclamen banderers de la causa, la seva rebotiga delata el contrari. Els experts coincideixen que és una problemàtica que està a tot arreu, i les Illes Balears, per molt que tinguin legislacions pròpies en aquest aspecte, tampoc se n’alliberen.

Diverses entitats d'arreu de Mallorca han protestat aquest dissabte a Cala Gamba contra la proposta del nou pla de Ports que planteja el Govern. Han exposat que aquesta proposta suposaria un increment notable de la massificació d'embarcacions a la mar, "una gentrificació marina", han assegurat. El pla afavoriria l'arribada de grans iots de fora i enviaria els propietaris d'embarcacions petites a les marines seques. Tot això "disfressat de sostenibilitat", han denunciat.