Que la posidònia oceànica és un dels tresors més grossos de la nostra mar podríem dir que ho sabem tots. O que ho hauríem de saber. També hauríem de saber que és la responsable del color incomparable de la nostra mar i la “casa mare” de tot un món d’éssers vius que són i existeixen gràcies a ella. A més, és un agent natural de lluita contra el canvi climàtic, perquè captura el diòxid de carboni: és el pulmó de la mar.

Eduardo Maynau, delegat de Red Eléctrica a les Balears, ha defensat aquest dimecres que l’entrada per la Ferradura del segon cable elèctric que connectarà amb la Península és l’opció “indubtablement de menor impacte ambiental sobre l’hàbitat de la posidonia oceànica”, considerat d’interès comunitari europeu.

Les Balears han incrementat el 2025 un 10,1% la potència instal·lada d'energia renovable i ha passat d'un total de 541 MW a 596 MW, un augment que permet dibuixar un mapa de potència a les Illes amb pràcticament la quarta part (24,4%) de renovables, la gran majoria de la qual, el 91,8%, pertany a la solar fotovoltaica (546,7 MW).

Red Eléctrica ha desmentit que el projecte del segon enllaç elèctric entre la Península i les Illes Balears, conegut com a Penbal 2, es basi en "cartografia obsoleta", tal com havia denunciat l’Associació Acord Nou per al Cable d’Alcúdia (ANACA). L’empresa defensa que els estudis sobre el fons marí i les alternatives de traçat s’han fet amb dades pròpies i actualitzades, fruit de campanyes marines específiques dutes a terme entre 2020 i 2021.

Avui, les Illes Balears estan connectades entre si i amb la Península per interconnexions elèctriques submarines, un fet que ha suposat un bot gegant en la garantia i seguretat del subministrament elèctric a les nostres Illes i que, a la vegada, esdevé clau en la transició energètica perquè els enllaços ens fan arribar energia que és majoritàriament d’origen renovable.

Més d'un mes després de l'apagada elèctrica massiva que va afectar la península Ibèrica, la incògnita de quin va ser l'origen de la incidència no és l'única derivada. Al fet de resoldre el trencaclosques de la causa de l'apagada s'hi ha afegit una batalla per la transparència, però també el dubte sobre qui assumirà les reclamacions milionàries que es preveuen per la falta de subministrament elèctric que van patir empreses i famílies durant més de vuit hores. Es tracta de dos fronts que aquests últims dies no han fet res més que escalar.

L’apagada del dilluns 28 d’abril va ser un cigne gris. Va ser un esdeveniment inesperat, que ens va fer conscients de l’enorme dependència que tenim de l’electricitat, però que estava en el radar com una possibilitat. El mateix operador de la xarxa elèctrica, Red Eléctrica de España (REE), va dir que l’apagada era excepcional i totalment extraordinària, però al mes de febrer, en l’informe anual de la seva matriu Redeia a la Comissió Nacional del Mercat de Valors, ja havia advertit als inversors que l'alta penetració de les renovables (l'any 2024 van representar el 60% de la generació) podria dur a pertorbacions en la xarxa i afectar el subministrament elèctric. Era, segons REE, un risc probable en el curt i mitjà termini que produiria una falta d’equilibri entre la generació i la demanda. A més, l’any 2023, la mateixa REE i la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència ja van advertir que hi havia risc d’apagada per sobretensió (amb un flux d’energia més gran que el que admet la xarxa de transport). A més, REE havia indicat que no disposava de prou eines per evitar les tensions a la xarxa. Bé, descartat el ciberatac, sembla que això és el que es va produir el 28 d’abril poc després de les 12.30 h, a partir de la desconnexió de plantes fotovoltaiques que van provocar que la freqüència baixés per sota dels 50 Hz i la tensió augmentés i desestabilitzés la xarxa. No van funcionar els tallafocs i França es va desconnectar poc després. El resultat va ser que “van saltar els ploms” i de cop es van perdre 15 gigawats de generació (aproximadament el 60% de l’electricitat que s’estava consumint).

El laberint de l'apagada elèctrica del passat 28 d'abril sembla que es comença a resoldre. Per una banda, l'inici de la incidència ja es delimita a les províncies de Granada, Badajoz i Sevilla –fa uns dies, el govern espanyol ja va posar el focus en el sud-oest de l'Estat–. Per l'altra, es descarta que l'operador del sistema elèctric espanyol, Red Eléctrica, patís un ciberatac. Totes dues conclusions han estat anticipades aquest dimecres per la vicepresidenta tercera i ministra de Transició Ecològica, Sara Aagesen, durant la seva compareixença al Congrés dels Diputats per retre comptes, precisament, de la incidència elèctrica que durant hores va deixar sense subministrament tota la península Ibèrica.

Red Eléctrica Espanyola (REE), del grup Redeia, és l'empresa que anomenem operadora del sistema, i que ha estat assenyalada per l'apagada massiva de dilluns. Dins del mateix govern de coalició espanyol, Sumar ha demanat que l'Estat tingui un pes més gran a la companyia, però de fet ja la controla. N'és el primer accionista, amb un 20% del capital (la resta d'accionistes no en tenen més del 5%), a través de la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI). La presidenta de Red Eléctrica és l'exministra socialista Beatriz Corredor.

Els governs espanyol i portuguès, l'Audiència Nacional, la Comissió Europea, l'Autoritat de la Competència i la xarxa europea de gestors de transport elèctric ja han activat investigacions per aclarir què va passar dilluns, quan tota la península Ibèrica es va quedar sobtadament sense llum. De moment tots coincideixen que caldrà temps per recopilar dades, analitzar els fets i entendre per què el sistema elèctric espanyol va caure de manera tan massiva i inesperada. L'apagada ha tornat a posar sobre la taula el debat ideològic entre l'energia nuclear i les renovables, però –més enllà dels interessos dels lobis i els discursos polítics– hi ha raons tècniques que apunten a les possibles causes d’un col·lapse com aquest.

Després d’una crisi econòmica de cavall que en dos temps va fer tremolar el país, va arribar una pandèmia que ens va tancar a casa i ens va portar a digitalitzar-nos i flexibilitzar-nos per sobreviure emocionalment i econòmicament. Quan pensàvem ingènuament que només ens faltava l’apocalipsi zombi, dilluns ens vam quedar a les fosques i sense connexió telefònica. Desconnectats del món. Durant hores i hores –en el nostre cas gairebé dotze– no vam poder comptar amb els mitjans habituals per fer la nostra feina. Òbviament, gràcies a la previsió, la capacitat de superació i la cooperació, com tantes empreses a la península Ibèrica, no vam deixar de donar servei als nostres lectors ni un minut a la web i a les xarxes, i vam arribar als quioscos l’endemà. La primera i positiva anàlisi d’aquesta nova crisi és la capacitat de resiliència d’una societat que surt al carrer pacíficament, torna a casa com pot, dona servei malgrat tot i digereix la frustració sense violència. Que la reacció ciutadana sigui tranquil·la no és una obvietat, i si un dia la indignació es tradueix en ira o en pillatge haurem perdut la cohesió que avui considerem tan natural i ens lamentarem amargament.

Després de 48 hores de l'apagada i amb la normalitat establerta, el govern espanyol abaixa els decibels, però manté la petició urgent a les empreses perquè enviïn totes les dades del zero peninsular de dilluns. Pedro Sánchez va sorprendre dimarts quan va insistir que s'exigiria les "responsabilitats pertinents" als operadors del sistema elèctric, malgrat no saber encara les causes, amb un to molt més dur del que ha mostrat aquest dimecres la vicepresidenta tercera, Sara Aagesen, que ha estat més conciliadora. A la roda de premsa, ha lloat la tasca de la presidenta de Red Eléctrica, Beatriz Corredor –ella ha assegurat que no dimitirà–, i no s'ha plantejat que les elèctriques en dificultin la col·laboració. Això sí, ha avançat que una de les primeres actuacions del comitè que investiga l'apagada, en què hi ha el CNI, serà acudir a les instal·lacions de les empreses per comprovar que no hagin rebut cap atac. És a dir, totes les hipòtesis continuen obertes.

Les causes tècniques de l'apagada no sabem quan les coneixerem; les conseqüències polítiques sí que les vam constatar des del primer moment. Sens dubte el Partit Popular té autoritat per exigir explicacions immediates a Sánchez, perquè quan han governat ells, davant dels fets importants mai han faltat explicacions. Així, molts encara recordem la pedagogia de Rajoy i els filets de plastilina, a la crisi del Prestige. Quan Espanya va entrar en una guerra il·legal contra l'Iraq, Aznar va demanar amb èmfasi que l'havíem de creure, que aquell país posseïa armes de destrucció massiva que calia interceptar. Quan es van patir les conseqüències de la participació d'Espanya en aquella invasió, el mateix Aznar tot d'una va donar explicacions: els atemptats de l'11-M els havia comès ETA. Quan els familiars dels soldats morts a la tragèdia del Iak-42 demanaven la repatriació dels cossos, se'ls va respondre amb diligència: van arreplegar trossos de cadàvers i els van transportar fins a Espanya, tots mesclats en taüts sorpresa. Quan més de dos milions de catalans van votar que volien la independència, l'explicació va ser que els havien adoctrinat TV3 i l'escola pública. Recentment, quan a Ayuso se li ha retret que els seus protocols anticovid (coneguts com a protocols de la vergonya) van causar la mort de 7.241 ancians als geriàtrics de Madrid, també va tenir una explicació: s'haurien mort. De manera que al PP, una altra cosa per ventura no, però no se'l pot acusar de deixar els ciutadans dejuns d'explicacions. Potser sí que se'ls pot aclarir que desinformar, una paraula que ara els peperos usen a tort i a dret, no és no donar explicacions, sinó donar-les sabent que són falses. 

Un país bloquejat. Potser no era tan mala idea tenir un petit kit de supervivència a casa, perquè l’apocalipsi no avisa. La fragilitat del nostre entorn hiperconnectat i sofisticat ha quedat de manifest de la manera més rotunda. Sense transport públic i amb milers de viatgers atrapats, ni pagaments amb targeta, ni bases de dades per organitzar empreses, ni serveis, ni electrodomèstics, ni semàfors, ni portes electròniques, ni caixers automàtics, ni medicaments amb recepta electrònica, ni ascensors, ni trucades, ni tantes accions habitualment mecàniques i imprescindibles que són el nostre dia a dia.

La Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural ha duit a terme la quarta edició de la Jornada Forestal, que s'ha fet aquest dijous a la finca pública de Sa Duaia, situada al Parc Natural de la Península de Llevant, i que té l'objectiu de conscienciar els més joves sobre la importància de conservar i protegir els boscos.

La producció d'electricitat amb energia solar fotovoltaica a les Balears va créixer un 30% el 2024, la qual cosa va elevar la quota de generació renovable al 14,6% del mix elèctric balear, mentre que la cobertura total amb renovables, incloent-hi l'electricitat importada de la Península, va arribar al 25,9%, màxim històric de l'Arxipèlag.

Les Balears han passat de ser illes energètiques, amb el risc de seguretat per al subministrament que comportava aquest aïllament, a convertir-se en l’únic sistema interconnectat entre si i amb el sistema peninsular i europeu mitjançant les interconnexions submarines. Aquest gran canvi és un bot de gegant per a la garantia de subministrament energètic a les nostres illes i, al mateix temps, n’és el garant de la transició energètica.

Quantes vegades al dia encenem la clau del llum, empram un endoll per carregar el mòbil o l’ordinador o, simplement, feim servir qualsevol dels nostres electrodomèstics? Ben segur que no ho sabríem contestar perquè la quotidianitat del gest ho fa quasi imperceptible.

En un context de crisi climàtica i amb una societat que cada vegada depèn més de l’electricitat, és important poder avaluar quin tipus d’energia feim servir ara per tenir electricitat a les nostres illes i el substancial canvi experimentat.