El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha condemnat aquest dimecres a un any d'inhabilitació i 12.000 euros de multa la consellera d'Exteriors, Meritxell Serret, per la seva participació en l'organització del referèndum de l'1-O. La sentència és en primera instància i, per tant, no es tracta de l'última paraula. Serret ja ha anunciat que recorrerà al Tribunal Suprem, per la qual cosa la resolució no tindrà conseqüències immediates, de manera que podrà seguir sent membre del govern de Pere Aragonès. Si el Suprem ratifica el veredicte, però, sí que perdrà la seva cadira al consell executiu.

La missió europea se'n va de Madrid decebuda pel perfil baix del govern espanyol en la seva visita per indagar sobre el Catalangate. "Hauríem preferit reunir-nos amb altres membres del govern, com ara membres que són responsables directes del tema que ens ocupa. Estem decebuts de no haver-nos trobat amb més autoritats, però entenem les circumstàncies, que són dies difícils", ha lamentat el president de la missió europea, el popular Jeroen Lenaers, en referència a la moció de censura que es debat des d'aquest matí al Congrés contra el president espanyol, Pedro Sánchez, i al fet que aquest dilluns fos festiu a Madrid. La roda de premsa d'aquesta tarda ha servit per culminar la seva visita de dos dies a la capital espanyola, on els deu eurodiputats s'han reunit amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès; diputats del Parlament de Catalunya, així com amb el secretari d'estat per a la Unió Europea, Pascual Navarro.

Moviment important en la causa judicial que afecta la consellera d'Exteriors, Meritxell Serret, pel seu paper en l'1-O quan era consellera d'Agricultura del Govern Puigdemont. Dos dels magistrats del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que l'havien de jutjar, Jesús Maria Barrientos –que n'és el president– i Carlos Ramos, han demanat abstenir-se en el judici per desobediència la consellera. En el seu escrit, al qual ha tingut accés l'ARA, admeten que un dels motius és que temen que si hi participen pugui ser declarat nul.

Després de més de quatre anys a l’exili, Anna Gabriel (CUP) ha seguit aquest dimarts els passos de l’exconsellera Meritxell Serret (ERC) i s’ha posat a disposició del Tribunal Suprem. Aquests dos casos són excepcionals respecte a la resta d'exiliats. Per què han pogut tornar? ¿Es pot estendre la possibilitat a la resta d'exiliats? Serrat i Gabriel tenen almenys dues coses en comú: totes dues han canviat d’advocat –ara és el basc Iñigo Iruin (vegeu el perfil)– i en els dos casos la sentència sobre l'1 d'Octubre els dibuixa una casuística judicial individual en què difícilment podrien entrar a la presó.

L'exdiputada de la CUP Anna Gabriel ha tornat aquest dimarts després de més de quatre anys d'exili a Suïssa per comparèixer davant del Tribunal Suprem (TS). La sorpresa ha saltat a les 11.14 hores del matí, que és quan ha arribat el comunicat del tribunal que ho feia públic. Gabriel ha comparegut davant del jutge Pablo Llarena acompanyada de l'advocat basc Iñigo Iruin, que és el mateix que té l'exconsellera Meritxell Serret. Precisament, la cupaire és la segona exiliada que decideix tornar després de l'exconsellera, que ho va fer el març del 2021. Un cop s'ha presentat davant del magistrat, aquest l'ha citat per interrogar-la aviat i ha estat posada en llibertat. Gabriel ha tornat a Suïssa aquest mateix dimarts.

Meritxell Serret s'ha vist per primera vegada les cares amb el jutge instructor de la causa del Procés, Pablo Llarena, després de gairebé tres anys i mig d'exili a Brussel·les, un intent d'extradició frustrat i tres anys després de ser processada per malversació i desobediència. La relació entre els protagonistes de l'1-O i el Tribunal Suprem ha viscut aquest divendres un nou episodi amb la compareixença de l'exconsellera d'Agricultura, la primera exiliada que s'ha posat a disposició de Llarena.

Aquesta era La Setmana per a Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí. En majúscules, perquè feia mesos que els exiliats de Junts a Bèlgica treballaven rere els focus, fent el mínim soroll però sense descans, de cara a la votació del suplicatori en el ple de l’Eurocambra. Ho tenien tot a punt i sabien que tornarien a recuperar els preuats micròfons de la premsa internacional: només en els cinc dies previs a la votació del suplicatori van concedir 18 entrevistes a mitjans de fins a 15 països diferents. Però, quan dilluns trepitjaven la catifa blava que porta a l’hemicicle del Parlament Europeu per votar, no s’imaginaven que l’exili independentista tindria, al final de la setmana, una altra gran protagonista: Meritxell Serret.

Moviment inesperat en l'estratègia dels exiliats pel Procés. Aquest dijous al matí l'exconsellera d'Agricultura Meritxell Serret ha tornat a l'Estat per recollir l'acta de diputada al Parlament i regularitzar la seva situació davant del Tribunal Suprem. Aquesta tarda ja ha arribat a Vallfogona de Balaguer, el seu poble, on l'han rebut centenars de veïns i companys de partit. Exiliada a Bèlgica des de la declaració d'independència del 2017, Serret s'ha presentat davant l'alt tribunal acompanyada del seu advocat per posar-se a disposició del jutge instructor, Pablo Llarena. El magistrat –a través d'una secretària judicial– ha decidit citar-la el 8 d'abril per interrogar-la i ha permès que quedi en llibertat mentre no arriba aquesta data.

Reunió de tota la xarxa exterior del govern de la Generalitat a Brussel·les amb l'objectiu de donar una imatge d'unitat i de reforç de l'acció exterior del Govern. El conseller del ram, Alfred Bosch, s'ha trobat a la delegació catalana davant la UE amb la seva responsable, l'exiliada Meritxell Serret, i amb el mateix president Quim Torra, que ha donat el "mandat" a la desena de delegats també presents a la reunió de ser "els altaveus de la llibertat, la democràcia i els drets civils" i ha posat especial èmfasi en la voluntat que difonguin l'informe del grup de treball de l'ONU que demana l'alliberament dels presos polítics en presó preventiva.