A les muntanyes rocalloses del Canadà hi ha una cabana, un centre de recessos fet de pi i avet amb escultures de bolets, tapissos de flors i tota mena de parafernàlia que apunta cap a una transformació: hi entres sent un conseller delegat, en surts com a directiu il·luminat. Un grup d'alts executius amb dessuadores i xandalls hi va arribar un dimarts d'octubre per fer un recés titulat El conseller delegat psicodèlic.

Prop de 20.000 pimes estan en risc de supervivència a Catalunya per la falta de relleu generacional, una xifra que s'estén fins a unes 90.000 a tot Espanya. Una de les solucions que poden tenir els propietaris d'aquestes empreses –moltes del sector primari– és la de vendre's el negoci a nous inversors. Però fer aquestes transaccions és complicat: burocràcia, falta d'informació, dificultats per trobar interessats, desconeixement i un llarg etcètera.

Només dos anys després de la seva sortida al mercat, Vicio ja és una marca més que coneguda en el món del menjar a domicili, principalment per les seves hamburgueses i els seus cofundadors: el guanyador de Masterchef 7, Aleix Puig, i l'empresari Oriol de Pablo. El creixement exponencial d'aquesta start-up de food delivery ha cridat l'atenció de famosos, influencers i esportistes reconeguts arreu del món, i ha aconseguit tancar una ronda de finançament de 17 milions d'euros liderada pel fons internacional Iris Ventures, i també amb la participació de noms coneguts com Leo Messi i Antoine Griezmann, a través dels vehicles inversors Barlon Capital, gestionats per l'inversor Javier Rubió.

La menopausa també està sortint de l'armari després de segles atrapada en la intimitat per pudor propi i sobretot pel pes d'una cultura que considerava la fi del cicle reproductiu com "l'infern de les dones", en paraules del francès De Gardanne, que dos segles enrere va posar nom a aquesta etapa vital de grans canvis hormonals. 

Després de mesos de negociació amb els partits polítics, la llei de foment de l'ecosistema de les empreses emergents (batejada com a llei start-up) arriba al punt final. La comissió d'economia del Congrés de Diputats ha aprovat aquest dijous una setantena d'esmenes presentades pels diferents grups polítics i que han modificat el text original que el govern espanyol va aprovar fa gairebé un any en consell de ministres. En concret, la norma ha comptat amb els vots favorables dels membres del govern (PSOE i Unides Podem), PP, ERC, Cs, PNB, Bildu i el PDECat.

Comprar una casa és un problema per als joves que encara no han estalviat prou. Els bancs, per a un primer habitatge només presten fins a un 80% del seu preu, i molts joves, tot i tenir un perfil òptim per fer front a una hipoteca, encara no han aconseguit estalviar aquest 20% que els falta. És per això que va sorgir Casum, una start-up que busca inversors per aquestes persones i els deixa els diners que necessitin per pagar l’entrada en metàl·lic.

Al món postcovid ja no cal traslladar-se fins a Silicon Valley per convertir una petita start-up en un unicorn, és a dir, aquelles companyies emergents que tenen una valoració que supera els 1.000 milions de dòlars. Un exemple recent és el de Scalapay, que ha esdevingut el primer unicorn italià després de recaptar 700 milions de dòlars en dues rondes de finançament. No obstant, la companyia és una excepció al món de les tecnològiques transalpines, ja que la tercera economia de la zona de l’euro es troba a la cua del rànquing.

La llista d’unicorns a Espanya s’eixampla. La plataforma tecnològica d’ocupació Jobandtalent ha fet el salt a l’exclusiu i petit grup d’empreses fundades a l’Estat i valorades en més de 1.000 milions d’euros. El cop de sort: una ronda d’inversió de 440 milions d’euros l'1 de desembre que situa la valoració de la companyia en més de 2.000 milions d’euros, segons va explicar l’empresa en un comunicat.

"El món digital sempre ha estat un repte important per al petit comerç", ha assegurat Toni Fuster, president de Pimeco, i amb la presentació d'avui es vol "posar en relleu la gran passa que fa el comerç local" amb una plataforma online per poder comerciar. Pecolo serà la start-up que a partir de la creació i gestió d'una aplicació mòbil es posarà a l'abast dels petits comerciants.

“Clic, clic, clic, clic, clic”. La tercera ràfega de fotos amb soroll de màquina antiga dona per acabada la visita al dentista. Una de ben excepcional: no hi ha ni un segon d’espera prèvia, dura només deu minuts, i es fa sense dentista i dins del lavabo de casa. O a qualsevol altre lloc on hi hagi un mirall o algú que aguanti la càmera del mòbil. És la proposta d’Impress, una start-up catalana que ha portat un pas més enllà les fundes de plàstic que fa uns anys han començat a substituir els bràquets.

Si el 2021 Ana Roig i Joel Balagué encara tinguessin una empresa d’apartaments turístics, aquesta història tindria un inici molt diferent. Segurament haurien demanat un préstec ICO, els seus treballadors estarien en ERTO i en les breus trobades amb mascareta els amics els parlarien de la necessitat de “reinventar-se”. Però fa quatre anys -quan ningú encara havia sentit la paraula coronavirus - Balagué va descobrir Peloton. Aquesta companyia nord-americana va néixer el 2013 gràcies a una campanya de micromecenatge. Els fundadors s’havien passat tres anys perseguint inversors amb la idea d’una bicicleta estàtica per seguir les classes del gimnàs des del menjador de casa. Als despatxos no els van escoltar, però quasi 300 persones van posar més de 300.000 dòlars perquè el projecte es convertís en empresa. El 2017 entrava en la categoria dels unicorns.

Cocoro, l’empresa que va crear calces reutilitzables per retenir la menstruació sense utilitzar compreses o tampons, obrirà aquest mes de juny un crowdequity per aconseguir 300.000 euros per expandir-se a Itàlia, França i Anglaterra. El crowdequity és una mena de crowdfunding en què la persona que hi inverteix es converteix en accionista. La inversió mínima serà de 50 euros i la màxima de 50.000, i es faran a través de Crowdcube. “Vam néixer com un projecte col·laboratiu i volem mantenir aquesta línia”, explica a l’ARA Eva Polío, cofundadora de Cocoro.

L’eclosió de les start-ups a Catalunya es va començar a fer visible amb les grans inversions en aplicacions orientades al consumidor. El cert, però, és que el capital risc cada cop se sent més atret per un altre sector: el de la salut. En els últims anys, les empreses biotecnològiques han aconseguit captar algunes de les operacions més rellevants de l’univers emprenedor. Ara la nova gestora de capital risc Asabys ja ha rebut la llum verda de la Comissió Nacional del Mercat de Valors per posar en marxa el fons especialitzat en tecnologia, innovació i salut Sabadell Asabys Health.

El gegant japonès Rakuten, que ja és el patrocinador de la samarreta del Barça, estudia ara obrir la seva seu europea a la capital de Catalunya. Actualment la principal filial que té el grup al continent és a Luxemburg.

¿Són falsos autònoms els repartidors de Glovo? La justícia no es posa d'acord però l'empresa manté que no ho són. La 'start-up' catalana ha reclamat aquest dijous seguretat jurídica i "claredat" legislativa perquè la incertesa perjudica l'empresa i frena les inversions, segons ha admès el conseller delegat de l'aplicació de repartiment a domicili, Òscar Pierre. "Tenim un entorn legislatiu que no és clar, és incert", ha subratllat el cofundador de la 'start-up'. Aquesta situació, segons Pierre, "té un impacte" negatiu davant els possibles inversors.

L'expansió de Glovo en territori espanyol ha disparat el volum de negoci de l'empresa, però els seus beneficis se n'han ressentit. Tal com recull aquest dimecres el diari 'Expansión', la 'start-up' amb seu a Barcelona va multiplicar per 12 la seva facturació l'any 2017: segons els comptes dipositats al Registre Mercantil, l'empresa va ingressar 14,2 milions d'euros a Espanya, mentre que aquesta xifra va ser d'1,24 milions el 2016.

Inveready es continua consolidant com un dels fons de capital risc més actius d’Espanya. La firma amb seu a Barcelona ja ha repartit amb el seu primer fons Inveready Seed Capital 32 milions d’euros entre els seus inversors -el doble de la mida del vehicle- des que el va llançar el 2009. La societat va anunciar ahir un nou dividend del 50% del fons, és a dir, de vuit milions d’euros, que se suma als que ha repartit en anys anteriors. El vehicle està especialitzat en empreses tecnològiques en fases inicials -el que al sector es coneix com a capital llavor- i ha arribat a invertir en 35 companyies. Actualment compta amb 14 participades i, com explica a l’ARA el cofundador d’Inveready, Roger Piqué, encara li queden almenys tres anys de vida fins a un total de 12.

Els avenços tecnològics estan ajudant a millorar el rendiment dels atletes, que ara disposen de moltes més eines per optimitzar els seus entrenaments. “No sabem on són els límits de la tecnologia, ni fins on pot arribar el rendiment de l’ésser humà”, assegura Mounir Zok. El bioenginyer i director tecnològic del Comitè Olímpic dels Estats Units, que va seguir amb entusiasme la campanya amb la qual Nike va intentar que un atleta baixés de les dues hores en una marató (Breaking2), va participar fa uns dies en la primera edició del Dia de l’Emprenedor de l’Esport, un esdeveniment organitzat conjuntament per Indescat i el Centre Internacional per a Emprenedors de Barcelona (ICEB). Aquesta iniciativa, que ha sigut batejada amb el nom d’INDESUP!, es tancarà dijous vinent amb el lliurament del premi Empresa i Esport a l’emprenedoria que atorga Indescat.

Si per una cosa s'està caracteritzant el primer tram de mandat de Donald Trump com a president dels Estats Units és perquè s'estan complint gairebé totes les amenaces que va llançar durant la cursa electoral. L'última que va camí de complir-se és la de suprimir els visats especials per a treballadors de sectors concrets, com el tecnològic, el químic, el de la medicina i el de l'enginyeria. Tot i que de moment d'aquests visats (anomenats H-1B) n'hi seguirà havent, la Casa Blanca ha ordenat suspendre'n l'adjudicació ràpida, un sistema que reduïa la tramitació d'aquests permisos a només 15 dies. Qui vulgui un visat H-1B, per tant, haurà de seguir ara el procés ordinari, que pot durar uns quants mesos.

Wallapop vol començar a fer caixa. Per primera vegada des que està en funcionament, la plataforma de venda de productes de segona mà Wallapop contempla la possibilitat que els seus usuaris paguin per utilitzar el servei. Tot i que encara no està en actiu, Wallapop ja té a punt un nou servei per cobrar pels anuncis promocionats. Com ha avançat el mitjà especialitzat Genbeta i ha pogut confirmat a l'ARA un dels fundadors de Wallapop, Miguel Vicente, des del 2 de maig l'aplicació ha modificat els seus termes i condicions d'ús i ha afegit un servei que permet millorar la visibilitat dels anuncis per 1,99 euros. Fins ara, Wallapop ha estat una aplicació 100% gratuïta i, malgrat haver captat milions d'euros en inversió, no ha facturat ni un euro.