Quaranta edicions i a teatre ple des de fa molts anys és un bon motiu d’alegria i, per descomptat, rubricar la temporada amb un Rigoletto una de les millors maneres de fer justícia a l’esdeveniment. També té un cert risc. Per aconseguir un bon resultat es necessiten veus de gran nivell. Damiano Salerno com a Rigoletto i Génesis Moreno com a Gilda varen ser els encarregats de fer-ho i solemnitzar l’efemèride. Sens dubte, varen brillar molt per sobre de la resta d’un repartiment que tampoc no va estar gens malament. Però els moments cabdals de la funció es varen generar quan ells dos eren els grans protagonistes. Els seus duets foren antològics. Començaren el seu recital amb l’emotiu i delicat Figlia! Mio padre! Continuaren amb el descomunal Mio padre!…Tutte la feste al tempio. Encimbellaren la tragèdia amb el duet final, V’ho ingannato, colpevole fui i Lassú in cielo. Tan sols aquests tres moments serien suficients per satisfer una parròquia que va acomiadar els protagonistes dempeus rere el desesperat gemec de Rigoletto, ‘La maledizione’. Aquest era el títol que volia Giuseppe Verdi. Un detall sense importància per a una peça impecable i implacable. Estructuralment perfecta, la qual cosa obliga a tots dos protagonistes a una metamorfosi existencial detallada, minuciosa i, és clar, molt exigent. Tant Rigoletto com Gilda, el geperut i la filla, evolucionen, tant vocalment com dramàticament, a mesura que sorgeixen i varien les circumstàncies. Salerno i Moreno varen complir amb escreix i alguna cosa més la seva comesa. Génesis Moreno, fa dues temporades, ja havia mostrat al Teatre Principal no poques de les seves virtuts, interpretant la Julieta de Gounot. Per tant, la seva elecció per protagonitzar Gilda no podia ser més encertada. Si tota l’actuació va ser memorable, una tremenda i descomunal exhibició de calidesa, expressivitat, coloratura, fiato… va deixar qui més qui menys bocabadat amb un Caro nome inoblidable. Res a dir, sinó tot al contrari, amb les intervencions d’un Damiano Salerno, de veu rotunda i rodona, que amb una emotiva i poderosa Cortigiani, vil razza dannata, rica en matisos i farcida de dificultats, no ens va fer enyorar cap dels grans que han interpretat el personatge més alambinat i complex de la producció verdiana. En destaquen la projecció, el complicat aliatge de virulència i subtilesa i una dicció i vocalització sense màcula.

L’Estudi General Lul·lià ha obert una nova convocatòria d’una beca de creació artística dotada amb 4.000 euros per impulsar projectes vinculats a la cultura popular de les Balears. La iniciativa s’adreça a artistes majors de 18 anys, sense restriccions de disciplina, amb la voluntat de fomentar noves mirades creatives a partir del patrimoni cultural de les Illes.

L’Aljub d'Es Baluard ha reunit aquest dilluns més de 300 persones per celebrar la tretzena edició dels premis ARA Balears, una cita que, any rere any, reconeix iniciatives, entitats i trajectòries que contribueixen a una societat més cohesionada, compromesa amb la cultura i arrelada al territori. A l’acte han comparegut representants institucionals, polítics, econòmics, socials i culturals, a més d’amics i col·laboradors del diari, encapçalats pel vicepresident del Govern, Antoni Costa, i el president de l’ARA, Ferran Rodés.

La companyia Mariantònia Oliver ha estat distingida amb el premi Toni Catany de Cultura dels Premis ARA Balears, un reconeixement a una trajectòria de més de trenta-cinc anys que ha contribuït de manera decisiva a fer créixer, entendre i compartir la dansa contemporània a les Illes.

El grup mallorquí de música urbana Fades inaugurà aquest divendres la 44a edició de la Fira del Llibre de Palma amb un pregó marcadament reivindicatiu en defensa de la llengua catalana, la cultura local i el paper dels creadors joves. El trio, format per Àngel Exojo, Ferran Pi i Vicenç Calafell, aprofità l'acte inaugural per reclamar més suport institucional a la cultura feta en català i per denunciar les polítiques que, a parer seu, contribueixen a afeblir-ne la presència pública.

Els supermercats Eroski de Mallorca s'afegiran aquest divendres, 29 de maig, a la gran cantada simultània de La Balanguera impulsada per l'Obra Cultural Balear (OCB). La cadena farà sonar per megafonia l'himne de Mallorca a les 12 h i a les 20 h a tots els establiments de l'illa, amb l'objectiu de contribuir a la commemoració del centenari de l'estrena musicada del poema de Joan Alcover amb música d'Amadeu Vives.

Diu el programa de mà de Calidoscopi, la darrera criatura d’Estudi Zero, que “els personatges es mouen per situacions absurdes, violentes o profundament humanes”. Cert, però encara ho seria molt més si la conjunció fos copulativa en lloc de disjuntiva. Si les situacions són absurdes i violentes queda clar que són indiscutiblement molt humanes. La caricatura no desvirtua la realitat sinó que l’accentua, de tal manera que aquest punt tan agosarat, irracional i estrambòtic fa que el metafòric dibuix de la condició humana arribi amb més eficàcia. Que la funció estigui composta per diferents petites històries aporta segell Sans, de tal manera que ens transporta a aquell viatge que a aquesta mateixa sala pilotava Karl Valentin. Per a l’ocasió són diversos els autors que figuren a la nòmina de Calidoscopi –Esteve Soler, Juan Mayorga i Joël Pommerat–, que fa que el tarannà dels diferents esquetxos apugin una mica molt l’escalfor de cadascun. No hi ha humor blanc. Tots contenen una elevada dosi de verí, en la mateixa proporció que de causticitat i sarcasme i sense por de traspassar línies vermelles.

Nascuda a Sant Joan l’any 1998, Júlia Febrer Bausà forma part d’aquesta nova generació de veus que arriben a la poesia amb una mirada pròpia, feta de paraula, imatge i matèria. El seu nom ha començat a ressonar amb força dins el panorama literari després d’obtenir el premi Ciutat de Manacor de Poesia Miquel Àngel Riera 2025 amb Arrel inoïda, una obra que confirma la solidesa d’una autora encara jove, però amb un univers poètic ja ben definit. A aquest reconeixement s’ha sumat enguany el premi Martí Dot de Poesia, convocat per l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, pel poemari Llum de cendra, que es publicarà a la tardor.

El llucmajorer claustre de Sant Bonaventura acollí la Cerimònia dels dervixos giròvags, organitzada per la Fundació Toni Catany, qui, com diu el programa de mà, fou un enamorat de les cultures de la Mediterrània, que trepitjà i de les quals deixà testimoni artístic en incomptables sèries fotogràfiques. No és un espectacle, és tota una experiència litúrgica, com molt bé va explicar Halil Bárcena, el director de l’Institut d’Estudis Sufís de Barcelona, poc abans de donar curs a aquest Sêma: El viatge sufí, a càrrec de la Neva Sufi Ensemble. Un grup integrat, d’una banda, per quatre músics amb els seus instruments tradicionals, el ney, el qanun, l’ud i el bendir —més o manco, una flauta, una cítara trapezoidal, un llaüt àrab i un tambor— també encarregats de posar veu als selam, la salutació en turc. De l’altra, els semazens, dervixos balladors, altres quatre, que van repetint els girs, sempre d’esquerra a dreta, amb la mà dreta girada cap al cel i l’esquerra cap a terra, la manera d’establir un lligam entre l’ànima i el cos, entre el diví i l’humà.

Mentre el Teatre i l’Auditori de Manacor s’enfronten a un important canvi d’etapa amb el canvi de gerent, després de quasi 40 anys amb Tomeu Amengual al capdavant, el teatre Principal d’Inca consolida un públic que, d’ençà de la inauguració l’any 2021, no ha deixat d’augmentar. Si la temporada 2022-2023 es va tancar amb 28.000 assistents, la del 2024 - 2025 va acabar amb més de 34.000. Molts d’ells, a més, inquers. “De cada vegada hi ha més gent d’Inca que ve al teatre, que confia en les propostes que hi feim, però com que també creix el públic de la resta de l’illa, els percentatges fan que l’augment de públic local, que era un dels principals objectius a aconseguir, quedi desdibuixat”, exposa Miquel Àngel Raió, director del centre des de setembre del 2022. “És clar que voldríem aconseguir un model com el de Manacor, amb més del 50% del públic local, però ara ens movem en uns altres percentatges. Tenim un 30% de gent d’Inca i un 70% de gent de la resta de Mallorca”, concreta.

La Fira del Llibre de Palma tornarà enguany a la plaça d’Espanya, on del 29 de maig al 7 de juny reunirà 16 llibreries i més de 40 activitats en la seva 44a edició. El programa inclourà presentacions literàries, tallers, concerts, contacontes i activitats familiars, amb una aposta especial pel talent local i emergent.

Alcúdia es torna convertir aquest cap de setmana en un gran escenari de circ i ja en són 11, d'edicions. A partir d'aquest divendres i fins diumenge, el municipi concentra una intensa programació dels millors espectacles d'aquesta disciplina en la seva versió contemporània i a l'aire lliure.

L’Ajuntament de Santa Maria del Camí va nomenar aquest diumenge Fill Il·lustre el cantant Llorenç Santamaria en el transcurs d’un ple extraordinari fet a Ses Cases des Mestres, coincidint amb el dia de la Fira del municipi. L’acord es va aprovar per unanimitat de tots els grups municipals.

Neix l’any 1979 a Palma. Té arrels de Felanitx (per part de mare) i de Santa Margalida (per part de pare). Fa anys que viu a Madrid, però, als ulls dels altres, té el poder de l’omnipresència, perquè pot fer la sensació que és pertot. El seu lloc preferit al món és Portocolom. És el del mig de tres germans i si una cosa el caracteritza és que té “una energia inesgotable”. És estrany que algú no sàpiga qui és, perquè cada dos per tres entra als menjadors de tothom, i no és que ho faci silenciosament: parlam del presentador de televisió David Ordinas (Jo en sé + que tu, La millor festa…), que també és cantant, compositor i actor. Ens l’apropa Xisco Pericàs, amb qui es coneixen des que tenien quatre anys.

Tercera entrega d’una nova temporada al teatre Principal d’Inca, cau de l’Orquestra de Cambra de Mallorca, que vàrem poder sentir de bell nou a l'església de Llubí. Un programa que per a ell mateix ja era prou llaminer, amb un grau de dificultat que el convertia en valor afegit i amb una figura indiscutible, Eduardo Ríos, violinista de la Berliner Philharmoniker, com a solista encarregat per a l’ocasió de donar vida al Concert per a violí i orquestra en Re major, op. 6. Un dels concerts més alambinats i l’únic que va compondre Ludwig van Beethoven per a l'instrument. Una composició que, com tantes altres, duu acoblada la seva llegenda. Estrenada per Franz Clement, va rebre la partitura molt poc temps abans del concert, i la va interpretar com si fos gairebé una primera lectura, però, a més, afegí una sonata seva com a cadenza tocada sobre una sola corda i amb el violí a l’inrevés. Tan difícil era l’execució del concert que els virtuosos de l’època decidiren que era intocable, fins que, trenta-sis anys després de l’estrena, a l’edat de tretze anys, i amb Felix Mendelssohn a la batuta, Josef Joachim la va col·locar a la peanya que li correspon i d’on ja no ha tornat a baixar. 

Vilafranca de Bonany donarà el sus a la Setmana del Llibre al municipi amb la celebració de la II Marató Poètica, que tindrà lloc divendres 17 i dissabte, 18 d’abril, al restaurant d’Eliss (Ctra. Palma, 29).