L'Evolution Mallorca International Film Festival (EMIFF) celebrarà la 15a edició del 28 d'octubre al 4 de novembre del 2026 i ha anunciat els principals reconeixements i protagonistes del certamen en un acte previ duit a terme a l'hotel INNSiDE Calviá Beach.

La Nit de l’Art va celebrar dissabte el seu 30è aniversari amb més de 50 exposicions i la participació de més d’un centenar d’artistes. La cita va reunir galeries, museus i espais culturals de Palma, però també d’Andratx, Pollença i Santanyí.

Encara faltaven unes hores perquè el Consell el proclamàs Fill Predilecte de Mallorca, però Rels B ha preferit començar la celebració sense esperar el diploma. Davant més de 30.000 persones concentrades entre el parc de la Mar i el passeig Marítim i amb la Seu il·luminada darrere, Daniel Heredia ha volgut celebrar la distinció a la seva manera: amb un concert gratuït, la vigília de la Diada, perquè qualsevol pogués compartir amb ell el reconeixement.

En un territori massificat que anualment bat rècords d’arribada de turistes, no és notícia que un grup de 28 estudiants vingui a passar-hi dues setmanes. Ara bé, la cosa canvia quan se sap el motiu de la seva estada: han vingut a aprendre català. Durant aquestes dues setmanes, Palma ha acollit gairebé una trentena d’estudiants universitaris de català de diversos països d’arreu del món. Han vingut del Regne Unit, Sèrbia, Romania, Itàlia, la República Txeca, Hongria, França, el Canadà, el Brasil, Mèxic, el Japó i Polònia per fer una immersió i conèixer de primera mà la nostra llengua, cultura i territori.

L’artista mallorquí Daniel Heredia, conegut artísticament com a Rels B, oferirà el pròxim 11 de setembre un concert gratuït a Palma amb motiu de la Diada de Mallorca i del seu nomenament com a Fill Predilecte de Mallorca. L’actuació, organitzada pel Consell de Mallorca, començarà a les 21.30 hores a l’espai comprès entre el parc de la Mar i el passeig Marítim de la capital balear.

Fabrizio Plessi, un dels grans pioners de les videoinstal·lacions, ha mort a 86 anys. L’artista italià, nascut a Reggio Emilia el 3 d’abril del 1940, va morir aquest diumenge a Venècia, ciutat on es va formar i que va marcar bona part de la seva trajectòria. Però durant tres dècades va mantenir també un vincle especialment estret amb Mallorca, fins al punt d’establir la seva residència a Santanyí i desenvolupar des de l’illa una part important de la seva obra.

“Parla’m, oh, musa, d’aquell de les mil cares, que va fer mil viatges...”. Ningú s’hauria pensat mai que l’Odissea, un clàssic de fa 2.700 anys, desfermàs enceses polèmiques a les xarxes socials, com ho està fent, per obra i gràcia de la recent adaptació cinematogràfica de Christopher Nolan. Per als illencs, encara hi ha un altre motiu d’interès de la història d’Homer: si el seu heroi, Odisseu –o Ulisses–, va passar per alguna de les Balears, al llarg del seu decenni de travessies per tota la Mediterrània, després de la guerra de Troia –deu anys més–, per tornar a la seva illa d’origen, Ítaca. Potser ho va fer?

Els acords de teclat d’una versió de Whitney Houston que arriben des de l’Hotel Mariant Park es barregen amb les notes, a tot volum, de Barbie Girl, un hit dels anys 90 que arriba dels voltants de l’Hotel Playamar. La nit d’agost és feixuga i les terrasses dels hotels són plenes de turistes que cerquen l’entreteniment promès. Just al mig, immutables i eternes, alienes a l’anacronisme, romanen les pedres mil·lenàries del poblat talaiòtic de l’Illot.

El festival ME_MMIX, dedicat a la música contemporània i a les arts experimentals i d’avantguarda, i els estudis de gravació Red Carpet s’han unit per organitzar, el pròxim 20 d’agost a les 19 hores, la primera de les experiències prèvies amb què es donarà a conèixer el programa de l’edició d’enguany, la més completa i ambiciosa de la seva història.

El programa ‘Viu la Cultura’ incorporarà 36 activitats noves el curs 2026-2027 amb l’objectiu d’acostar als alumnes de les Illes Balears el patrimoni, la història i la cultura pròpia de l’Arxipèlag. La nova oferta inclou visites, tallers i activitats didàctiques relacionades amb les rondalles, els jaciments arqueològics, la memòria històrica i la literatura. Entre les noves propostes hi ha El misteri de les rondalles perdudes, una visita als jaciments de Son Espases, una activitat sobre els refugis antiaeris de Palma, Estudiants pioneres i valentes, Joan Alcover a la Serra i Filasons.

Tret de sortida a la 65a edició del Festival de Pollença amb el Claustre de Sant Domingo ple de gom a gom i alguna cadira més. Els responsables d’aquesta situació venien amb nom i llinatges de contrastat prestigi, Daniel Harding dirigint la Mahler Chamber Orchestra i Daniil Trifonov al piano. Però per contrastos els que ens oferiren en la primera peça del programa, el Concert per a piano i orquestra núm. 1 en re menor op. 15. Un monumental i acurat combat musical entre el solista i la formació d’una subtilesa majúscula i una lectura pudorosa, com volent transmetre amb absoluta fidelitat tot el que passava pel cap i el cor del compositor. No va ser espectacular, per la senzilla raó que no era aquest el propòsit ni la intenció de l’autor –va estar cinc anys per acabar-la–, però hi va haver la continguda tensió per fer arribar tot un seguit de subtils sensacions que el piano de Trifonov va destil·lar amb tan profund i gegantesc Maestoso. Un primer moviment que inicia l’orquestra amb noranta enèrgics compassos, fins a la solemne entrada del solista. Comunió permanent, immarcescible, entre els protagonistes d’un concert més simfònic que una altra cosa, però que d’alguna manera beu de les fonts de la música cambrística i amb una durada que supera la de l’Emperador de Beethoven. Exemplar fou la concertació entre Trifonov i els Harding, que assolí el cim a l’emocionant i trasbalsador Adagio que tant va agradar a qui anava dirigit, Clara Schumann. Un introspectiu Trifonov va fer gala d’una sensibilitat majúscula, acurada, on cada pulsació, cada frase, cada silenci, obrien tot un ventall d’emocions i nombroses lectures. Tampoc el tercer moviment, Allegro non troppo, va augmentar la dosi de vehemència, i el Rondó va sonar amb un to més assossegat que de costum. És una elecció que d’alguna manera donava encara més solidesa al conjunt. Estrany el bis, luctuós, tètric, pot ser una mica massa per a una nit d’estiu. To Thee we sing, de Pàvel Txesnokov.

Ningú que assistís al concert que dia 23 de maig de 2019 oferí a l’Auditòrium de Ciutat l’Orquestra Simfònica Illes Balears oblidarà la veu de la soprano noruega que havia vingut a substituir la nord-americana Lise Lindstrom. El nom de Lise Davidsen començava a sonar de valent, en fulgurant ascensió, mentre anava bocabadant a tothom, sense excepció. Fins i tot als responsables de l’oracle wagnerià, on aquest mateix any, dos mesos després, debutà amb el paper d’Elisabeth de Tannhäuser amb un èxit fora mida. A partir d’aquí, la possibilitat d’un retorn no era ni tan sols remota. Un altre cop les prediccions que no pocs endevins havíem fet es varen esmicolar quan el Festival Cap Rocat va anunciar que tindríem la possibilitat de tornar a gaudir de l’incommensurable talent de Lise Davidsen, a més en el seu debut a Espanya com a Floria Tosca. Tan sols aquesta circumstància convertia la versió semiescenificada de l’òpera de Puccini en un esdeveniment del màxim de quirats possibles. 

La pel·lícula Lionel, de Carlos Saiz, ha estat la gran guanyadora de la 16a edició de l'Atlàntida Mallorca Film Fest, que aquest diumenge ha abaixat el teló després de registrar la seva edició més multitudinària. El festival també ha homenatjat el compositor francès Alexandre Desplat, guanyador de dos Oscar i distingit amb el premi Master of Cinema per una trajectòria que inclou bandes sonores com El gran hotel Budapest i La forma de l'aigua.

Javier Bardem ha defensat aquest diumenge a Palma que les persones amb projecció pública expressin la seva opinió sobre els grans debats d'actualitat. “Qui té un altaveu, que ho faci. No ho exigesc a ningú, però si pots, està bé fer-ho”, ha afirmat durant la presentació d'El ser querido a l'Atlàntida Mallorca Film Fest. L'actor ha justificat aquesta posició a més d'assegurar que “el silenci sempre anima els que perpetren crims”.

Després de cinc anys d'aturada, el festival de poesia PoésArt tornarà aquest octubre a Artà amb una nova etapa impulsada per la recent constituïda associació PoésArt. El projecte reprèn l'activitat amb la voluntat de consolidar-se com un espai de referència per a la poesia contemporània i, en aquesta desena edició, posarà el focus en els poetes mallorquins.

Veure com l’entorn que sentim nostre es degrada sense haver-ne partit pot provocar una forma particular d’enyorança: el dol per una llar que encara habitam, però que ja no reconeixem. És el que es coneix com a solastàlgia i és el punt de partida de l’obra amb què l’artista egípcia francesa Chirine El Ansary ha guanyat la segona beca internacional de creació i residència artística del Laboratori Llull.

Després d’explorar el repertori tradicional des d’una mirada contemporània als seus primers treballs, Tarta Relena se submergí en el pensament tràgic, els oracles i la relació de la humanitat amb la incertesa del futur per escriure i fer sonar És pregunta (2024), un disc produït íntegrament pel duet que formen Helena Ros i Marta Torrella. Amb la màxima ‘menys és més’ per bandera, Tarta Relena ofereix un conjunt de cançons que narren la impermanència i en converteixen el directe en un ritual. Les veus en són l’instrument protagonista, i les diferents llengües en què canten aporten diferents “cosmovisions” al disc. El presentaran dia 31 de juliol al jardí de la Casa Llorenç Villalonga de Binissalem en el marc del festival La Lluna en Vers. N’hem parlat amb una d’elles, Marta Torrella.

Quart i darrer concert del Festival Bellver amb l’Orquestra Simfònica Illes Balears com a protagonista del ja consolidat esdeveniment. Com un bis de la temporada, tot i que és un altre públic, aquesta circumstància que esdevé segons el lloc on es desenvolupen les activitats. En qualsevol cas, els quatre concerts de la formació a l’emblemàtic castell ja són tradició i l’emplaçament s’omple dia sí i dia també. El darrer no en va ser una excepció i, si fins ara els solistes n'havien estat els protagonistes, per a l’ocasió va ser el director britànic Michael Francis l’encarregat de posar segell al concert. Segell britànic, com també el del programa, format per tres compositors de la mateixa nacionalitat i gairebé de la mateixa generació, com són Edward Elgar, Benjamin Britten i Ralph Vaughan Williams. Les peces elegides es varen interpretar per ordre cronològic, de manera que es podia esbrinar una petita evolució de la música clàssica a l’antic imperi en un curt estadi temporal.

La Nit de l'Art celebrarà aquest any el trentè aniversari convertida en una de les grans cites culturals de Mallorca. L'esdeveniment, que obrirà la temporada expositiva el pròxim 19 de setembre, commemorarà tres dècades d'història després d'haver-se consolidat com un punt de trobada per a artistes, galeristes, col·leccionistes i professionals del sector, a més de ser una de les principals plataformes de difusió de l'art contemporani a les Balears.

Varen ser escenaris d’intensa activitat cultural i actualment resten tancats, sense fer-se servir. Mentre s’anuncien projectes faraònics com la transformació de l’edifici de Gesa en una gran infraestructura cultural, espais com l’Assistència Palmesana, la Protectora, el teatre Catalina Valls, el teatre Balear o l’antic Centre de Sa Nostra, tots ells, a Palma; la Sala Augusta, a Maó; i el Museu Arqueològic de Dalt Vila, entre d’altres, dormen el somni dels justos, a l’espera de la recuperació.