El pare d'Amélie Nothomb va morir el 17 de març del 2020, "el primer dia del confinament pandèmic", recorda l'escriptora. "Jo era a París, i ell a Bèlgica –afegeix–. No vaig poder anar a l'enterrament, i això va fer impossible el dol". El difunt va començar a comunicar-se amb l'escriptora al cap de pocs dies. "Manteníem diàlegs com mai abans, de temes molt diversos. Va durar mig any, fins que em vaig preguntar si tot això passava perquè el pare no havia tingut una vida prou bona. Calia fer-hi alguna cosa. Vaig decidir donar-li la paraula". D'aquest exercici en va sortir Primera sang, que va publicar a França la tardor del 2021 i va acabar guanyant, uns mesos després, el prestigiós premi Renaudot.

Amélie Nothomb és conscient que és un espectacle i gairebé tot el que l’envolta acaba metabolitzat en els seus llibres. Pétronille (Anagrama) no n’és una excepció. La vint-i-tresena novel·la de l’autora belga, però, no té la intenció d’oferir l’enèsim retrat autobiogràfic, sinó que es fixa en la seva relació d’amistat amb la jove autora que dóna títol al llibre i que emmascara una identitat real, la de Stéphanie Hochet. “La meva amiga és una novel·lista massa poc coneguda encara -deia ahir Nothomb a Barcelona, poc abans de marxar cap a Girona per participar al festival Mot-. La Stéphanie és impossible, insuportable i imbevible. És per aquest motiu que es va convertir, fa gairebé dues dècades, en la meva companya de mam ideal”.

"No tenim una paraula per designar en literatura allò que en cinema n'hi diem el 'biopic'. Crear personatges és construir vides –comenta Mita Casacuberta, comissària del tercer festival Mot, que se celebrarà a Girona i Olot entre el 7 i el 16 d'abril–. Aquesta vegada hem decidit focalitzar el festival en el que són unes vides documentables que han existit d'una manera o d'una altra. Integren un material que ha passat pel sedàs de la memòria, la vivència i la creació". Sota el lema 'Vides escrites, escriure vides', el Mot explorarà els processos creatius que hi ha darrere les biografies literàries, unes vides novel·lades que passaran per uns quaranta autors, entre els quals hi ha Mia Couto, Amélie Nothomb, Jordi Puntí, Javier Cercas, Maria Barbal i John Banville.