Criar és, entre altres coses, anar prenent decisions perquè els fills tirin endavant de la millor manera: decidir que s’anirà per aquest camí o per aquell altre a la recerca de l’aprenentatge, del creixement, de la salut, i acompanyar-los-hi. En aquest viatge sense full de ruta i amb tantes destinacions com famílies, no sempre queda clar què és una pràctica contrastada i què és una creença més o menys respectable, però sense evidència científica, més pròxima a l’esoterisme o a l’espiritualitat. En converses amb amics, al blog d’un suposat expert o al perfil d’un influenciador, no és estrany sentir que les vacunes són una enganyifa o que l’arbre de te fulmina els polls. Hi circulen afirmacions i consells sovint contradictoris i un munt de pseudoteràpies, des de l’homeopatia fins a les pedres suposadament miraculoses. Una frase recurrent: "A mi em funciona". Es pot destriar el gra de la palla navegant en aquest oceà?

Un tribunal italià ha condemnat a tres mesos de presó els pares d’un nen de 7 anys que van rebutjar subministrar antibiòtics al seu fill per tractar l’otitis que patia i, en lloc d’això, van seguir els consells d’un metge especialista en homeopatia. El nen, Francesco Bonifazi, va morir el 2017 com a conseqüència d’una greu infecció a l’orella que va derivar en encefalitis. El metge homeòpata, imputat per un presumpte delicte d’homicidi, serà jutjat en un procés paral·lel a partir del setembre. Els pares han anunciat que recorreran la sentència.

Una jutge de Madrid ha rebutjat la petició d'una família de tractar el seu fill -que està en coma per complicacions posteriors a una intervenció d'apendicitis- amb homeopatia i vitamina C, en contra del criteri dels metges de l'Hospital Fundación Jiménez Díaz de Madrid. La jutgessa denega la petició de la família en una interlocutòria en què argumenta que tant l'hospital com el metge forense del jutjat han certificat que el tractament homeopàtic té, en tot cas, un caràcter pal·liatiu, però no milloraria la situació del pacient ni revertiria el coma en què es troba.

Si els dic que el refinat de sucre és el nou tabac, segurament no em prendran seriosament. Però si els mostro amb dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) que el refinat de sucre, amagat en innombrables begudes refrescants, pastisseria i fins i tot en productes suposadament salats, és el principal causant de la diabetis tipus 2, potser començaran a sospitar que alguna cosa dolenta deu tenir, a més d’engreixar i provocar càries.

El govern espanyol va posar en marxa aquest dimecres una ofensiva en tota regla contra les pseudoteràpies per fer-les fora dels espais oficials, bàsicament centres sanitaris públics i concertats, i universitats. En aquests llocs hi ha hagut fins fa pocs anys una certa permissivitat amb l'anomenada 'medicina alternativa', segurament a causa de la mala imatge de la indústria farmacèutica i l'auge de les teràpies d'origen oriental, com l'acupuntura o el reiki. El problema és que la proliferació d'aquestes modalitats i la falta de control havia creat alarma en la comunitat mèdica. És hora, doncs, que el ciutadà tingui cada cop més clar quines teràpies tenen evidència científica al darrere i quines no, perquè la confusió acaba generant una desinformació que, sumant-se a la desesperació de molts malalts, pot desembocar en tragèdia.

L'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS), que depèn del ministeri de Sanitat, ha ordenat la retirada del mercat de milers de productes homeopàtics, que són els que no han cursat l'autorització per ser comercialitzats. L'agència, en canvi, sí que ha validat 2.008 productes que sí que compleixen els requisits establerts per sol·licitar l'autorització de comercialització i opten a seguir al mercat. D'aquests, 1.996 s'han comunicat com a productes sense indicació terapèutica i 12 sol·liciten ser presentats com a medicaments amb indicació terapèutica, és a dir, que tenen utilitat en alguna malaltia.

Jeremy Howick tenia al·lèrgia als gats: li rajava el nas, li picava la gola, esternudava, li costava dormir. Després d'anys de suportar molèsties va decidir trobar-hi solució. Va anar al metge, pensant que li receptaria pastilles. Però el metge li va dir que prengués te de gingebre. Sorprès, no va dir res, però en arribar a casa va pensar que no hi perdia res per provar-ho. No creia que una infusió solucionés el problema, però se la va preparar. En va prendre durant uns quants dies. Al cap de poc, els símptomes havien desaparegut. No més mocs, no més esternuts.