El trencament d'una canonada ha inundat el carrer dels Oms de Palma. Tot i l'espectacularitat de l'escena, l'avaria no ha afectat el subministrament d'aigua i els veïns de la zona poden continuar fent vida normal.

Unes 160 persones han necessitat l'ajuda del dispositiu social d'emergència posat en marxa per l'Ajuntament d'Eivissa arran de la forta pluja registrada dimarts i que es va donar per finalitzada aquest dijous al matí.

El conseller d’Educació, Antoni Vera, ha anunciat que, a causa dels desperfectes ocasionats per les plogudes torrencials, el CEIP Can Misses estarà tancat fins dilluns. L’objectiu és resoldre tot allò necessari per tal que el curs escolar pugui continuar en condicions de seguretat per a tota la comunitat educativa. Cal recordar que aquest dimecres no s’han fet classes a cap centre educatiu d’Eivissa Vila, ni tampoc al CEIP Sant Jordi, en tots els nivells: educació Infantil —incloent-hi el cicle 0-3—, Primària, Secundària, Universitària i ensenyaments de règim especial, com els conservatoris i les escoles oficials d’idiomes. Aquesta suspensió ha afectat també el torn d’horabaixa. A més, l’IES Marc Ferrer de Formentera també ha quedat tancat. La previsió general és que les classes es puguin reprendre amb normalitat dijous, un cop s’hagin completat les tasques de neteja i revisió.

L’Ajuntament de Manacor demanarà 18.000 euros al Consell de Mallorca per poder afrontar la redacció d’un Pla d’emergències que protegeixi tot el municipi i protocol·litzi de manera clara tot allò que s’ha de fer en el cas que arribi, per exemple, una nova torrentada. Així ho ha anunciat aquesta setmana el regidor local de Medi Ambient, Sebastià Llodrà, que explica que sol·licitaran la redacció a través del Pla d’obres i serveis del Consell durant aquestes setmanes. 

La tragèdia a València ha obert els ulls a molta gent que fins ara desconeixia els perills d’una inundació, també a la classe política. El Govern, que fa pocs mesos havia aixecat la prohibició de construir en zones inundables en rústic, ha sortit al pas de les crítiques i ha dit que rectificarà. També ha promès mesures per protegir els habitatges ja construïts en aquests llocs. La “reflexió” –com va dir el vicepresident, Antoni Costa– sobre la pròpia situació que s’ha fet després de la commoció per les víctimes del País Valencià, també ha implicat prendre consciència que està força descontrolada. Es desconeix si els milers de cases –moltes a Palma i nuclis urbans– a zones de risc tenen sistemes de protecció extra. La ciutadania que hi viu de vegades ni tan sols ho sap, ni ha rebut formació sobre com ha d’actuar davant un fort temporal.

Almenys 150.000 persones viuen en una zona inundable a les Illes. És una xifra no oficial. Segons els càlculs de Joan Estrany, geògraf i director de l’Observatori Balear de Riscos (RiscBal), resulta d’afegir les 123.000 que hi ha només als termes de Palma i Marratxí a les dades que ofereix el Ministeri per a la Transició Ecològica a la seva plataforma de zones inundables. L’Estat classifica les àrees de risc i es refereix a “les zones del territori on s’ha arribat a la conclusió que existeix un risc significatiu d’inundació”. Aquestes àrees es coneixen com a ARPSI –zones amb potencial clar d’inundació– i a les Balears n’hi ha 43.

Sóller i Bunyola han estat dos dels municipis més afectats per la pluja d'aquest dijous. De fet, a primera hora de l'horabaixa, la carretera de Sóller ha estat tallada al trànsit pel nivell de l'aigua, que feia pràcticament impossible la circulació per carretera.

Auxili en lloc d’oblit. Suport i afecte en lloc de desemparament. Escombres i pales per netejar en lloc de les canyes que va transportar el barranc del Poio i que molts veïns van usar per fugir de la devastació que assolava les seves cases. Els municipis de la comarca valenciana de l’Horta Sud han rebut aquest divendres una mostra històrica de solidaritat. Milers de persones han travessat el riu Túria per demostrar que els habitants de les localitats afectades pel pitjor temporal del segle a l’Estat no estan sols. Els ho han dit sense paraules, però amb fets. Saben que costarà mesos, potser anys, recuperar-se, i que el record de les víctimes serà una ferida que no acabarà mai de curar-se, però que la catàstrofe ha estat col·lectiva i que només l’ajut mutu permetrà superar-la.

Amb un balanç de víctimes mortals i desapareguts encara incert, les autoritats han confirmat aquest dissabte la mort d’almenys 211 persones a causa del devastador pas de la gota freda al País Valencià. A tot Espanya són 214, sumant la víctima d’Andalusia i les dues de Castella-la Manxa. Són xifres esfereïdores que encara poden augmentar en les pròximes hores o els pròxims dies, atès que encara hi ha moltes famílies que no han pogut localitzar els seus parents. Les tasques de rescat continuen als pobles més afectats de l’Horta Sud, com Paiporta i Alfafar, i a Xiva, a uns cinquanta quilòmetres de València. Coincidint amb el primer dia del pont de Tots Sants, les carreteres cap a aquestes poblacions s'han omplert de ciutadans amb voluntat de desbrossar i netejar els carrers enfangats, i el govern espanyol ha enviat reforços militars amb la previsió que demà hi hagi 2.200 efectius de la Unitat Militar d'Emergències (UME) sobre el terreny.

El lema "l'aigua és vida" resumeix la importància de l'accés a l’aigua. No som capaços d’imaginar cap classe de vida sense aigua. Però només un 0,5% de l’aigua mundial és dolça i està disponible. I l'emergència climàtica dels últims anys ha empitjorat la situació. Aquesta situació de crisi va portar a l'Assemblea General de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) a declarar "el dret a l’aigua potable i al sanejament com un dret humà essencial" i, el 2015, l'organisme va convertir aquest dret en un dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’agenda 2030.

La ruptura d'un tub de l'aire condicionat ha inundat tres plantes de l'edifici Avingudes a Palma, si bé no se n'ha vist afectada la planta d'atenció al públic, de manera que els usuaris podran realitzar les seves gestions amb normalitat. L'Ajuntament de Palma ha informat que la ruptura d'un aire condicionat situat a la cinquena planta de l'edifici Avingudes, on hi ha la Regidoria d'Urbanisme, ha provocat una inundació que ha afectat la tercera, quarta i cinquena planta de l'edifici.

El teatre Principal de Ciutat es va vestir de gala, la de les grans ocasions, per acollir l’estrena mallorquina de Zona inundable, coproduïda amb el TNC. La peça escrita per Marta Barceló, ho és, i segurament també ho serà, fins i tot una mica més, quan en dies pròxims ho faci a Artà i Sant Llorenç des Cardassar, indret el·líptic de la història, reconvertit en un fictici Sant Llis. És una manera de deixar clar que es tracta d’un relat més enllà del document, sense que deixi de ser-ho, utilitzant un fet real, i en el nostre cas proper, com a rerefons per contar moltes històries. Però també és una bona manera d’ampliar horitzons, de donar-li una dimensió universal, i convertir la catàstrofe illenca en un exemple extrapolable a qualsevol altre lloc del malmès planeta, on ben segur podríem trobar personatges molt semblants als que viuen a la Zona inundable. Dirigida per Marta Gil Polo i protagonitzada per Isabelle Bres, Marc Garcia Coté, Marc Joy, Vanessa Segura, Pepa López i Àlvar Triay. Sis actors que interpreten no sé quants personatges, des dels protagonistes principals fins als secundaris, des de les víctimes directes de la tragèdia fins a periodistes, polítics o voluntaris. Tots ells dibuixats amb precisió, però sobretot, i com no pot ser d’altra manera, els que pateixen directament les onades d’un torrent desbocat que s'endú cap enlloc tot el que troba al seu pas. Segurament si fos una pel·lícula seria de les de cinema de catàstrofes, però l’autora ho recondueix pel camí de l’intimisme, també proper, reconeixible i autèntic. En realitat, estam davant un àlbum d’històries d’amor, com és ara la d’una mare envers la seva filla morta, de dos adolescents que inicien la seva primera relació, una mare i un fill, un petit constructor i la seva furgoneta o els d’uns arxivers intentant recuperar la memòria històrica del lloc. Històries que es van entrecreuant sense fer-se nosa, embolicades amb enorme eficàcia i pintades minuciosament amb els dramàtics colors del diluvi. Marta Gil Polo fa que tot funcioni amb la fluïdesa imprescindible perquè tantes arestes brillin amb la mateixa lluminositat, la que els pertoca, de tal manera que es fa difícil dins una barreja tan complexa destacar un element per sobre de qualsevol altre. De fet, resulta del tot impossible, perquè el que predomina sempre i en tot moment és el destructiu context, l’omnipresent embolcall, que tampoc no deixa de ser l’autèntic principal protagonista, que, com els altres, també viu la seva història d’amor, a la recerca del camí que la natura li va assignar i que mai no oblida, perquè, com s’explica a l’obra, “l’aigua té memòria”, la que li volen arrabassar els humans. Els mateixos que, per una altra banda, no volen perdre la seva i per això lluiten per salvar els documents que els perpetuïn en el temps.

L'Ajuntament de Palma ha indicat que va ser un desplaçament de terra el que va provocar l'avaria a la zona del Pont d'Inca, "bastant gran" i que ha causar "danys importants", tot i que per ara "no queda clar" el motiu del mencionat desplaçament. Així ho ha explicat, durant una visita aquest dilluns a la zona afectada, el president d'Emaya i regidor de Medi Ambient, Ramon Perpinyà, que ha detallat que l'avaria es va produir en una de les artèries principals de l'empresa municipal.

El Servei d'Emergències 112 Balears ha tancat tres carreteres de Mallorca per inundacions, després de la pluja d'aquest dissabte. Segons ha informat el compte d'Emergències 112 a Twitter, les carreteres afectades han estat Campos i Algaida: la Ma-6040 de Campos al km 0, la carretera de la Colònia a Campos al km 1,8 i la Ma-3131 d'Algaida. Tot i això, a hores d'ara, ja es pot tornar a circular per elles.

No és l'Atlàntida, però sí un poble perdut la que ha emergit del fons d'un llac italià. Unes tasques de reparació de l'embassament de Resia, a la província del Tirol del Sud, al nord d'Itàlia, han fet ressorgir a la superfície les ruïnes d'un poble que feia dècades que estava submergit: Curon.

El nombre de catàstrofes naturals ha anat ‘in crescendo’ des del començament del segle XX, a causa de l’increment dels esdeveniments climàtics extrems, tot i que la major part de morts les causen terratrèmols i tsunamis

L'any passat vam veure incendis al cercle polar àrtic, temperatures rècord a Lapònia, erupcions volcàniques històriques a Guatemala i Hawaii i focs mortífers a la costa de Grècia. Els desastres naturals han seguit una tendència creixent al món, esperonats principalment per un increment dels esdeveniments climàtics extrems: inundacions i grans tempestes van suposar el 68% dels 281 desastres naturals registrats el 2018. També van ser els esdeveniments que van afectar més gent: just la meitat dels 61,7 milions de persones al món que l’any passat van veure trastocades les seves vides per un desastre natural, tot i que el nombre més alt de víctimes mortals va ser causat pels terratrèmols i tsunamis. “Cap part del planeta s'ha salvat de l’impacte dels esdeveniments climàtics extrems aquest últim any. Inundacions, sequeres, grans tempestes i incendis van afectar un total de 57,3 milions de persones”, afirmava el representant especial de l’oficina de l’ONU per a la reducció del risc de desastres, Mami Mizutori, en la presentació de l’informe d’enguany. “Se’ns acaba el temps per limitar l’escalfament global a 1,5 ºC o 2 ºC. Hem de ser molt actius en l’adaptació als efectes de l’emergència climàtica, la qual cosa vol dir reduir el risc de desastre a les ciutats i evitar crear riscos nous fent un ús millor de la Terra”, afegia.

]]>

Una de les principals arteries de trànsit de Barcelona, la Ronda de Dalt, ha quedat inundada a primera hora de la tarda d'aquest dijous a causa del trencament d'una canonada a la zona de l'Hospital de la Vall d'Hebron. La fuita, que ha enganxat de ple els cotxes que circulaven per la via, ha obligat a tallar preventivament el trànsit, que s'ha reprès cap a les 17.00 h. Segons la companyia d'aigües Agbar, una baixada de tensió ha estat la causa de l'avaria que ha provocat que s'aturés de cop el circuit de l'aigua. Aquest cop d'ariet, com es coneix en l'argot tècnic, ha produït, al seu torn, que la canonada rebentés i l'aigua sortís expulsada de manera massiva. El restabliment del subministrament d'aigua s'està fent de manera progressiva, però a l'Hospital de la Vall d'Hebron ja torna a funcionar "amb normalitat", tal com ha informat Agbar.

]]>