Arantxa Mejías diu haver rebut un regal de Nadal per avançat després que el 5 de desembre el Tribunal Suprem confirmés que els llogaters d’uns pisos de protecció oficial que la Comunitat de Madrid va vendre a un fons voltor els poden comprar al mateix preu. "És una gran fita després de molts anys de lluita, i per això estem contents", expressa Mejías en una conversa amb l’ARA. Ella és una de les afectades que ha liderat la batalla judicial, tot i que el seu cas encara està pendent de resoldre’s. La sentència del Suprem, però, és un baló d’oxigen: "Suposa un precedent per a moltes famílies", assegura la veïna, que xifra en un centenar les llars que es podrien beneficiar de la decisió.

A les grans empreses nord-americanes no els fa res carregar-se la democràcia, o això sembla. Stephen Schwarzman, de Blackstone, el conglomerat d'inversió immobiliària i capital privat, és tan sols l'últim líder empresarial a donar suport a la candidatura de Donald Trump a la presidència. Els CEO de les principals empreses petrolieres han fet el mateix, i Jamie Dimon, president i CEO de JPMorgan Chase, va comentar no fa gaire que les opinions de Trump sobre l'OTAN, la immigració i moltes altres qüestions crucials són “força encertades”.

Quan la música para, s’acaba la festa. I, en economia, si la música i la festa paren es reobre la ferida sagnant de la crisi del 2008. Aquesta és la metàfora que fa servir un inversor per explicar per què la roda de l’economia segueix girant –sense parar– amb els mateixos actors i els costums de sempre malgrat les successives crisis. L’últim exemple que res ha canviat es va fer públic a l’abril. La Sareb, més conegut com el banc dolent (l’entitat que es va crear per comprar tot el totxo tòxic als bancs durant la crisi i sanejar-los) va decidir adjudicar "la gestió i la venda” de bona part d’aquests actius provinents de la crisi a dos grans fons d’inversió bastament coneguts al sector: Blackstone i KKR. 

Corria el mes de març, faltaven poc més de dos mesos per a les eleccions municipals, i una cinquantena de persones de l’establishment barceloní es van congregar per celebrar un sopar de suport a Manuel Valls, candidat a l’alcaldia. Allà hi havia alguns dels empresaris i directius que més han acompanyat Valls durant el seu intent de ser alcalde de Barcelona. També n’hi havia d’altres de menys habituals, així com la seva parella actual, Susana Gallardo, l’hereva dels laboratoris Almirall. A algunes de les persones que van assistir al sopar els va quedar una imatge gravada: a mesura que Manuel Valls els anava saludant, alguns dels assistents obrien la cartera i li donaven diners en mà al candidat per finançar-li la campanya.