Any 1965. Diumenge, 10 d’octubre. Fa un dia radiant de tardor, ben assolellat. I l’alegria acaba de ser completa del tot quan la família Salord i Ripoll, de Ciutadella, rep la notícia que ha arribat al món la petita de cinc germans: l’ara coneguda escriptora Maite Salord i Ripoll. La filleta vingué just quan el germà gran, Pere, amb qui es duen 17 anys, deixava l’illa per anar-se’n a estudiar a Barcelona. Fina Salord, la germana d’enmig, amb qui es duen 10 anys i amb qui comparteix la passió per les lletres i la filologia, ens explica la infància de la menor de la casa.

Una va néixer als inicis de la postguerra; l’altra, a punt de començar el segle XXI. Una ha escrit un llibre sobre una dona que a la seixantena decideix finalment empoderar-se, i una altra ha coordinat una antologia de poesia feminista en català. I totes elles coincideixen a subratllar que en els darrers temps la situació de la dona escriptora ha viscut canvis importants i potser en algunes coses fins i tot gosen dir que és millor que no abans. Tanmateix, però, les escriptores Antònia Vicens (Santanyí, 1941), Maite Salord (Ciutadella, 1965), Maria Antònia Massanet (Artà, 1980) i Aina Fullana (Manacor, 1997) també coincideixen en una altra cosa: queda encara molt camí per recórrer.

He llegit d’un glop l’última novel·la de Maite Salord, El temps habitat. És una història amb un to marcadament intimista sobre una dona menorquina que viu una jornada de comiat de la casa familiar, que s’ha venut a uns francesos.

Retornes a la casa de camp que has habitat cada estiu des que tens memòria. Camines d’esma pel cordó de terra que separa les roques de la marina. Només la lluna plena i tu, i el penya-segat que per moments és massa a prop. La llanterna del mòbil t’il·lumina un parell de passes i, més enllà, tot és fosc. No vols recordar la darrera vegada que vas fer aquest camí de nit. Fa massa temps d’aquell estiu en què els pares van decidir, com si fos possible, protegir-te de la vida.

“Amb la meva terra perduda, jo ja no seré ningú”, escriu l’algerià de família menorquina Albert Camus, premi Nobel de Literatura, el 1958. Encara no l’havia perduda del tot, però intuïa el desastre que arribaria només quatre anys més tard, el 1962: la independència algeriana i l’èxode de prop d’un milió d’africans d’origen europeu, entre els quals desenes de milers de ‘maonesos’, d’ascendència balear. Camus no ho veuria, ja que morí en accident de trànsit el 1960.

El retorn a la literatura de Maite Salord (Ciutadella, 1965) ha estat per la porta gran: El país de l'altra riba es va emportar el III Premi Proa de Novel·la. Salord havia aparcat els últims set anys l'escriptura, perquè la política en primera línia l'havia absorbit completament. Va estar al Consell Insular de Menorca durant 16 anys, institució que va arribar a presidir entre el 2015 i el 2017, des de la formació econacionalista Més per Menorca. El llarg parèntesi, però, no li ha fet oblidar allò que més l'apassiona, com es viu la història de portes endins i com la viuen aquells que la pateixen.

Que Maite Salord (Ciutadella, 1965) tenia la intenció de deixar la política era un secret sabut per tothom a Menorca. La sorpresa ha arribat aquesta setmana quan l’actual vicepresidenta i consellera de Medi Ambient i Reserva de la Biosfera anuncià la seva renúncia prevista per a aquest dimecres. Gairebé tothom donava per fet que Salord esgotaria la legislatura per deixar pas a la nova fornada de Més per Menorca.

La consellera i vicepresidenta del Consell de Menorca, Maite Salord, ha anunciat aquest dimarts la seva retirada de la política després de 16 anys en actiu, els darrers dels quals liderant el projecte de Més per Menorca. La partida de Salord significa un punt i a part a l'estratègia del partit soqbiranista, que ho ha fet públic primer en una comunicació interna i posteriorment als mitjans de comunicació. La ciutadellenca ha assenyalat que el pròxim dimecres renunciarà als càrrecs de consellera i vicepresidenta de la màxima institució insular.

La vicepresidenta i consellera de Medi Ambient i Reserva de Biosfera del Consell de Menorca, Maite Salord, ha presentat aquest dilluns a Madrid l'Estratègia Menorca 2030, el full de ruta per a la descarbonització del sistema energètic de l’illa, a la Comissió de Transició Energètica del Senat.

Cala Macarelleta és la imatge escollida per la prestigiosa revista National Geographic per il·lustrar el mes d'agost en el calendari que ha editat per al 2021. La publicació aquest any se centra en el lideratge mundial de l'estat espanyol pel que fa a Reserves de la Biosfera. El text que acompanya la imatge de Macarelleta, situada al costat de Cala Macarella (Ciutadella, Menorca), destaca que l'illa té "una gran diversitat ambiental".

L’Observatori Mediambiental de Menorca (OBSAM) elaborarà un estudi per avaluar les pressions i les amenaces que afecten el medi marí de l’illa, amb l’objectiu de crear una nova línia de seguiment per monitorar les pressions que s’exerceixen sobre la mar i millorar l’estat de conservació dels ecosistemes marins per reduir-hi l’impacte. El cost de la iniciativa és de 16.000 euros, finançats per l’OBSAM, la Fundació Marilles, l’Agència Menorca Reserva de la Biosfera i la Fundació per a la Preservació de Menorca.

L'empresa M. Polo SL ha iniciat les obres de la primera fase de condicionament interior i d'accés a la cova de l'Aigua de Cala Blanca, a Ciutadella, un projecte que s'executarà per un import de 346.867,17 euros i possibilitarà l'obertura al públic d'aquest espai. El Consell de Menorca i el Govern Balear, a través de l'Agència d'Estratègia Turística de Balears (AETIB), assumiran la inversió.

El Consell de Menorca invertirà gairebé 20 milions d’euros a l'illa de Llatzeret, segons el Pla arquitectònic, fet públic aquest divendres pel director insular de Projectes Sostenibles, Isaac Olives. El director insular explica que “el document fixa les direccions que han de ser valorades pel seu grau de prioritat; la gestió de l’obra, materials i residus seran importants per limitar-ne el cost”.

El Consell de Menorca aprovarà en el ple del pròxim dilluns el nou Pla de residus per a l'illa. El document encara la recta final de la tramitació després de superar, favorablement, la comissió tècnica assessora d'Urbanisme i Ordenació del Territori, així com la comissió d'Economia i Serveis Generals. La consellera de Medi Ambient i Reserva de la Biosfera, Maite Salord, ha destacat, durant la presentació del pla, la importància de gestionar d'acord amb uns criteris sostenibles, en línia amb la Reserva de la Biosfera.

L'illa del Llatzeret del port de Maó acollirà del 20 al 22 d'octubre la cinquena edició del Congrés d'Ecoturisme de l'estat espanyol. L'esdeveniment servirà per informar de les tendències i les perspectives del sector en l'àmbit estatal i internacional. Durant els tres dies s'estudiaran mesures de suport i desenvolupament de l'ecoturisme a les petites i mitjanes empreses, així com els autònoms. També es donaran a conèixer plans, programes i accions per impulsar-lo.

El Consorci de Residus i Energia de Menorca ha anunciat aquest dimecres l’adjudicació per un import de 124.000 euros del projecte per al segellament, la restauració ambiental i la posterior construcció d’una planta fotovoltaica a l’antic abocador de Milà I, a Maó. L’empresa adjudicatària, Lurgintza Enginyeria Geològica SL, en redactarà el projecte i en dirigirà l’obra. Els treballs preveuen el confinament estable dels residus i la minimització de les emissions de gasos i lixiviats, així com la instal·lació de plaques solars de 3 MW de potència sobre la coberta de l’abocador.

El Consell de Menorca, la Societat Historicoarqueològica Martí i Bella i l'empresa Ceconat han anunciat aquest dimarts l'acord per a l'ampliació del parc fotovoltaic de Son Salomó, a Ciutadella. El projecte s'ha reduït de les 170 hectàrees inicials a 68, però mantindrà la mateixa potència, uns 49,8 megawatts. La consellera insular de Medi Ambient i Reserva de la Biosfera, Maite Salord, ha recordat que la instal·lació suposarà assolir els objectius del full de ruta Menorca 2030: "Mantenim la mateixa potència i implicarà una producció d'energia renovable d'un 20% del total de la demanda insular".

El Consell de Menorca ha aprovat els nous estatuts de l'Agència Menorca Reserva de la Biosfera, l'organisme que depèn de la institució insular encarregat dels projectes de Menorca i que impulsa el compliment dels objectius del programa MaB de la Unesco.

L'organització internacional Green Destinations ha inclòs Menorca entre les 100 destinacions turístiques més sostenibles del món. La consellera insular de Medi Ambient, Maite Salord, ha recollit la distinció en el marc de la cinquena edició de les Jornades mundials de destinacions verdes, que se celebra aquests dies a l'illa de Mali Losinj, a Croàcia. El congrés aglutina les destinacions i organitzacions gestores ecoturístiques més importants del món. La idea del jurat del Top 100 de destinacions sostenibles 2019 és reconèixer els esforços que fan les zones turístiques per avançar cap a un model sostenible.

La presidenta del Consell de Menorca, Susana Mora; la consellera de Reserva de la Biosfera, Maite Salord, i el conseller de Transició Energètica del Govern balear, Juan Pedro Yllanes, han signat aquest dilluns el conveni de col·laboració per a la creació de l’Oficina d’Impuls de l’Estratègia Menorca 2030. Aquesta té l’objectiu d’informar i instar la ciutadania a participar en el procés de descarbonització i transició energètica a l’illa.