La crema de sol és un element bàsic que la majoria de les persones duen dins la motxilla quan van a la platja. Ara bé, no fa tants anys, quan la gent anava a la mar s’untava amb crema hidratant o amb oli. “Ens posaven crema Nivea, la que és oliosa, moltes capes, i literalment ens fregíem”, explica Marga Darder, que té 53 anys. Els anys han passat i les tecnologies i la conscienciació han evolucionat a mesura que s’han conegut els riscos de la radiació. Però la pell té memòria i recorda el mal que se li ha fet.

Abans de néixer, a l'úter de la mare, la nostra pell ja està poblada de cèl·lules immunitàries que apareixen de manera innata i que, davant de qualsevol ferida, tenen la capacitat de cicatritzar sense deixar cap marca. Fins ara es desconeixia si aquestes cèl·lules tenien únicament la funció de protegir-nos, com un element més del sistema immunitari, o si participaven en altres funcions relacionades amb el nostre desenvolupament biològic. Ara investigadors britànics de l'Institut Wellcome Sanger i la Universitat de Newcastle han elaborat un atles de la pell humana prenatal (entre les 7 i les 17 setmanes després de la concepció) i han observat com aquestes cèl·lules immunitàries interaccionen amb d'altres de no immunitàries en diferents processos essencials. En concret, estan implicades en la formació de fol·licles pilosos, que és la part de la pell que permet el creixement dels cabells, la cicatrització de ferides i també la formació de vasos sanguinis de la pell, un fenomen que es coneix com a angiogènesi cutània.

Les característiques climatològiques del nostre país, amb un índex elevat de dies assolellats l’any, ens permeten gaudir més temps dels beneficis del sol. És una font de salut i benestar que intervé en la síntesi de la vitamina D necessària per fixar el calci i prevenir el raquitisme, actua en el tractament d’algunes malalties de la pell, alhora que participa en una sèrie de processos fisiològics essencials per al desenvolupament de l’organisme. El sol per si mateix no és perjudicial, però cal evitar la sobreexposició a les radiacions solars. "Si la pell pogués parlar, diria ai cada vegada que et bronzeges”, assegura Maral Skelsey, dermatòloga de la Universitat de Georgetown. De fet, Skelsey diu que la pell bronzejada és el resultat d'una lesió cutània: la pigmentació extra és un intent de la pell de protegir-se d'un dany més gran.

La pell atòpica és la malaltia inflamatòria més freqüent durant la infància. La simptomatologia comprèn pell seca i èczemes o ronxes vermelles que provoquen una picor que interfereix en el son dels nadons i nens. Tal com apunta Asunción Vicente, dermatòloga de l'Hospital Sant Joan de Déu, aquests símptomes solen aparèixer abans de l’any.

No és una crosta fruit d’una caiguda, ni tampoc un herpes... Tot i que s’hi pugui assemblar, l’impetigen és una altra afecció. Concretament, una infecció bacteriana superficial de la pell. I, malgrat que acostuma a ser lleu, pot ser molt contagiosa i s’estén fàcilment a altres zones del cos. És més freqüent en infants d’entre 2 i 5 anys. Tant la humitat com la calor n’afavoreixen l'aparició. Per tant, a principis de tardor, i també a l’estiu, és més habitual. L’Staphylococcus aureus està al darrere de la majoria de casos i, en grau més baix –només un 10%–, l’Streptococcus pyogenes.

Aquesta és la història d’una dona que coneix el secret per tenir la pell més fina de totes. L'hi van confiar a la seva Casablanca natal i ara el difon des d’un poble petitíssim de l’Ebre: la Pobla de Massaluca, allà on s’abracen les aigües abundoses del riu Ebre i les del Matarranya. 

A l’Episodi V de la saga cinematogràfica de Star Wars, el protagonista, Luke Skywalker, perd la mà en un duel d’espases làser amb Darth Vader. Això, que inicialment sembla un gran drama, s’acaba solucionant ràpidament quan, poc després, li implanten una mà prostètica que funciona tan bé com l’original. En l’escena veiem que la mà fins i tot reacciona quan la punxen, cosa que demostra que també és capaç de respondre al tacte i al dolor.

Es coneixen moltes malalties, més de 8.000, que afecten un nombre molt reduït de persones arreu del món, motiu pel qual s’anomenen rares. Tot i que més de la meitat tenen efectes greus i invalidants, de la majoria se’n tenen molt poques dades i no es disposa de tractaments efectius. Una d’aquestes malalties rares és l’epidermòlisi ampul·lar congènita. Es caracteritza per alteracions cutànies i comporta la formació espontània de butllofes i ferides que es poden infectar amb facilitat. Per això també se la coneix popularment com la pell de papallona. Als països occidentals afecta només el 0,000135% de la població, és a dir, 1,35 persones per cada milió d’habitants, però implica una càrrega molt onerosa per a qui la té. A més, incrementa molt la probabilitat que les persones afectades desenvolupin infeccions generalitzades i processos cancerosos. Ara mateix no hi ha cap tractament per guarir-la.

Tot comença a l'úter. Una massa de cèl·lules es divideix i d'una sola capa de teixit embrionari en neixen dos sistemes aparentment separats, però intrínsecament interconnectats: el cervell i la pell. Encara que no sempre ho tenim en compte, estan destinats a anar junts sempre més. Exemples? Quan l'un sent vergonya, l'altre es posa vermell. Quan l'un sent dolor, l'altre el processa. I quan un porta a sobre el pes d'una pandèmia, discussions polítiques, racisme sistèmic i els efectes del canvi climàtic… a l'altre li surt un gra.

Sabies que a la província de Barcelona estem exposats a més de 2.500 hores de sol a l’any? Aquesta xifra ens indica dues coses. D’una banda, que és molt important prendre mesures per prevenir el càncer de pell, un dels més freqüents al nostre país: segons dades del Departament de Salut del 2016, a Catalunya, com a tot Europa, la incidència de melanoma cutani augmenta, amb 10,2 nous casos anuals per 100.000 habitants. D’altra banda, també ens indica que cal fer una bona fotoprotecció durant tot l’any i sempre que es faci qualsevol activitat a l’aire lliure.