El Barça continua liderant la Lliga tot i la suspensió del seu duel de dissabte contra l'Osasuna. El triomf del Reial Madrid davant del Rayo Vallecano (2-1) significa que els dos equips queden empatats a punts, però amb els homes de Hansi Flick per davant amb un partit menys. L'Atlètic de Madrid, que tenia l'oportunitat de situar-se primer en solitari, ha perdut de forma sorprenent al camp del Getafe en un partit que guanyava per 0-1 a 15 minuts del final. La vermella a Ángel Correa, que no podrà jugar aquest pròxim cap de setmana precisament contra el Barça a la Lliga, ha estat l'inici de l'enfonsament dels matalassers, que han concedit dos gols en cinc minuts, tots dos de Mauro Arambarri (2-1).

Era el minut 91 quan Iván Martín va estripar-ho tot amb una paràbola a l'escaire. Tota la ciutat va celebrar el gol. Martín va córrer cap a la cantonada, genolls a la gespa, entre les rialles dels seus companys, que se'l tiraven al damunt sense pietat. I Montilivi va acabar botant d'alegria al signar un triomf brillant i al límit contra l'Atlètic (4-3) en una oda al futbol a Girona, una ciutat que s'havia quedat sense el títol honorífic de campió d'hivern però que mai no s'hauria imaginat que abans de començar el seu partit estaria pendent del resultat d'algú (en aquest cas ho va estar del Madrid) per saber si ho seria. Dos pals previs del Mallorca van provocar pensaments impurs, però Rüdiger, a dotze minuts del final, va recordar quina sol ser la realitat quan el conjunt blanc està implicat en la trama. En qualsevol cas, els de Míchel han tancat colíders una primera volta gairebé perfecta amb 48 punts, un menys que en tota la temporada passada.

El Barça va sumar contra l'Atlètic de Madrid un triomf que el col·loca líder en solitari de la Lliga gràcies a la derrota de dissabte del Madrid a La Ceràmica. Victòria, tot sigui dit, més treballada que lluïda. A continuació, uns apunts en calent.

"Amb el VAR hauríem guanyat la Lliga", es queixa Jorge Pautasso. En l'última jornada de la temporada 2013-14, el Barça i l’Atlètic de Madrid es jugaven el títol al Camp Nou. 90 minuts per decidir qui seria el campió. Un gol de Diego Godín i un error arbitral de Mateu Lahoz, que no va donar com a vàlida una diana de Lionel Messi, van fer que fos Diego Pablo Simeone qui sortís guanyador d’aquell duel entre tècnics argentins. Va ser l'últim partit de Gerardo Martino com a tècnic blaugrana. Hauria pogut acomiadar-se amb una Lliga, però va marxar amb la cua entre les cames. "El Tata ja havia decidit que marxaria del Barça aquell estiu, no hauria canviat res obtenir el títol. Però ens va fer mal. Vam plorar, aquell dia al Camp Nou", recorda Pautasso, membre del cos tècnic de Martino. Amb bona fama a l’Argentina, on és tot una llegenda al club del qual és aficionat Messi, el Newell’s Old Boys, Gerardo Martino sent que no el van tractar bé, al Barça. No en vol parlar gairebé mai, de fet. Pautasso, que després ha agafat un altre camí i ara treballa a Mèxic, no es treu de sobre la sensació que "aquella temporada tot anava tan malament al Barça que molts van assumir com a natural perdre la Lliga a casa amb una errada arbitral".

Leo Messi, criticat cada vegada que vesteix la samarreta de l''albiceleste', sembla viure un calvari sense final. En una gàbia sense sortida o un pou infinitament profund. El jugador blaugrana és el centre de totes les mirades en cada derrota argentina, i tot el pes dels errors col·lectius recau en la seva figura. La primera derrota, contra Colòmbia (0-2), en la Copa Amèrica que se celebra al Brasil ha tornat a provocar crítiques contra Messi. Futbolistes de gran renom com el colombià Radamel Falcao i entrenadors reconeguts com l'argentí Diego Pablo Simeone han sortit en defensa del capità de l'Argentina.

Diego Pablo Simeone ha repassat aquest dijous la temporada del seu Atlètic de Madrid en una entrevista al portal Goal. El tècnic valora el rendiment a la Lliga i els KO a la Lliga de Campions i la Copa del Rei des del seu particular punt de vista, contextualitzant el rol i les aspiracions del club matalasser. "Quan toca perdre amb un equip menor, apareixen les crítiques. Però, a la llarga, els equips arriben al punt que marca el seu pressupost. Dic tot això per deixar clar que ser campió no és fàcil. L'Atlètic va ser-ho el 96 i, 25 anys després, amb mi a la banqueta, va repetir títol de Lliga. El que espero és treballar per ser campió cada cinc o sis anys. Hem de treballar per ser segon, tercer, segon i tercer", explica.

El Comitè de Disciplina de la UEFA ha obert un procediment disciplinari a l'entrenador de l'Atlètic Madrid, l'argentí Diego Pablo Simeone, "per conducta impròpia" en el partit d'anada de vuitens de final que el conjunt matalasser va disputar davant el Juventus dimecres passat.

“Diego Costa ens genera entusiasme”. No diu gols. No diu lluita. Parla d’emoció, d’energia. És cert que entusiasme no sona gaire futbolístic però pot ser una paraula clau en un esport d’equip, i especialment en un club com l’Atlètic de Madrid. Diego Pablo Simeone beneïa d’aquesta manera l’arribada del seu davanter fetitxe, l’únic 9 a qui no ha de modelar a contracor, l’únic 9 que completa el seu pla de joc, per essència i per convenciment. Diego Costa és la seva torre fortificada, el punt des d’on construir l’Atlètic inexpugnable que competeix per tot, que ni permet als adversaris acostar-s’hi ni els perdona una distracció. Ell és el canó que protegeix l’estructura. I no és literatura, és una realitat numèricament demostrable: l’Atlètic és un altre des de la tornada del seu davanter al gener, i s’ha convertit, de totes totes, en el gran adversari del Barça a la Lliga, i més encara després de les últimes dues golejades contra el Leganés i el Sevilla.