Mar Bosch Oliveras ha guanyat el 52è Premi Joan Crexells de Narrativa amb L'edat dels vius, una novel·la distòpica sobre una societat perfecta. S'inscriu així en el palmarès de luxe del guardó històric de l'Ateneu Barcelonès, atorgat a l'obra publicada l'any anterior, que compta amb Mercè Rodoreda i Josep Maria de Segarra en la primera etapa (1928-1938) i amb noms com Pere Calders i Jesús Moncada a partir de la seva recuperació el 1982. El premi s'entregarà aquesta tarda en un acte que comptarà amb una entrevista d’Eva Piquer a la guanyadora i una lectura a càrrec de Carme Elias.

El premi Crexells, que cada any atorga l’Ateneu Barcelonès a la millor novel·la publicada l’any anterior, torna a Mallorca en la seva 90a edició al guanyar-lo l’escriptor Melcior Comes (sa Pobla, 1980) amb Sobre la terra impura (Proa). El 2016 el va guanyar Joan Buades amb Crui. Els portadors de la torxa, que seguia l’empremta dels nazis a l’illa, una edició polèmica perquè el llibre -publicat per una petita editorial illenca- no estava distribuït per les llibreries del país. L’any passat també va haver-hi enrenou per un sistema de vot participatiu i la convocatòria va quedar suspesa. Per aquest motiu, el president de l’Ateneu, Jordi Casassas, es va afanyar a dir que la del 2019 és una edició de “normalitat”.

Després de la polèmica amb l'edició d'enguany del premi Crexells –que va desembocar en la retirada de tots els finalistes del guardó–, l'Ateneu Barcelonès ha escollit Joan Maluquer com a nou vicepresident primer de l'entitat. Maluquer substitueix Gemma Calvet, que va dimitir arran de la controvèrsia del Crexells, i serà l'encarregat de coordinar la reflexió i reorientació del guardó, així com la programació cultural de l'Ateneu.

El premi Crexells, que pretén escollir quina ha estat la millor novel·la en llengua catalana publicada l'any anterior, inicia una nova etapa amb un canvi de jurat i modificacions en les seves bases. Segons la vicepresidenta de l'Ateneu Barcelonès, Gemma Calvet, les novetats obeeixen al "fràgil moment que estan vivint la llengua i la cultura". A més, els canvis busquen "mantenir el prestigi i l'origen del guardó perquè continuï sent un premi de referència per a la llengua catalana", afegeix Calvet.

El trajecte que ha fet 'Gegants de gel', segona novel·la del valencià Joan Benesiu, ha superat les expectatives de l’autor i de l’editor de Periscopi, Aniol Rafel, que va apostar pel llibre tot i saber que diverses editorials havien rebutjat el manuscrit. Benesiu ha recordat aquesta tarda –coincidint amb la notícia que acabava de guanyar el 45è premi Crexells de l'Ateneu Barcelonès– la peculiar història del llibre:“Després d’escriure’l l’havia intentat col·locar en alguns llocs però no vaig tenir sort. A Edicions 62 em van arribar a proposar d’incloure’l en una col·lecció de títols autoeditats”. El llibre, 'Els passejants de l’illa de Xàtiva', va arribar a sortir en una petita edició de 200 exemplars que es va finançar l’autor. “Vaig fer diverses presentacions –ha continuat l’autor–. Sabia que la novel·la tenia els dies comptats però així i tot somreia”.

El premi Crexells de novel·la, un dels més veterans de les lletres catalanes –que enguany arriba a la 45a edició– ha recuperat la dotació de 4.000 euros després que en l'any passat es "quedés temporalment" sense recompensa econòmica. Enguany, els tres finalistes són Joan Benesiu, amb 'Gegants de gel' (Periscopi), Jordi Cussà, amb 'Formentera Lady' (LaBreu) i Daniel Palomeras, amb 'Hollister 5320' (L'Altra). Tots tres llibres han estat publicats per petites editorials.

El Premi Crexells, un dels més veterans de les lletres catalanes –enguany arriba a la 44a edició– ha perdut la dotació econòmica "temporalment", segons han confirmat fonts de l'Ateneu Barcelonès a l'ARA. Entre l'any 2005 i el 2013, el Crexells oferia 6.000 euros a la novel·la que el jurat –i els socis de l'Ateneu– escollien. Les dues últimes edicions, la dotació ja havia estat reduïda: va passar de 6.000 a 4.000 euros.

El recorregut de 'Sense alè', l'última novel·la de Josefa Contijoch (Manlleu, 1940), ha estat del tot imprevisible i dóna un punt d'optimisme a l'ecosistema literari en llengua catalana. Fins que Josep Cots, d'Edicions de 1984, es va decidir a posar-lo en circulació, el llibre havia passat per alguna altra taula d'editor sense que mai s'arribés a pronunciar sobre l'interès en una història que explica, de manera fragmentada i amb exigència, l'efecte que l'assassinat d'una dona provoca en una amiga seva. Deu mesos després que arribés a les llibreries, 'Sense alè' ha estat reconeguda amb tres premis a obra publicada: el primer, el Ciutat de Barcelona de Literatura Catalana, va arribar al febrer;el segon, el Serra d'Or de narrativa, just després de Sant Jordi. El tercer ha estat el Crexells, dotat amb 4.000 euros i una escultura d'Antoni Llena.

Abans de publicar cap llibre, Joan Agut es va dedicar al món de l'edició durant més de 35 anys: primer a Bruguera (1953-1973) —on va obrir una línia d'edició en català–, a Edhasa (1977-1979) o a Barcanova (1990-1994), editorial que va fundar; amb posterioritat, ja com a propietari, va crear l'editorial Thassàlia (1995-1997).