Una bona amiga, professora, m’envia una de les preguntes de matemàtiques de les proves de competències bàsiques. Són unes proves que es fan a quart d’ESO per avaluar si els estudiants han “assolit” els mínims coneixements que se’ls hauria d’exigir per edat. Una de les preguntes comença amb aquest enunciat: “En Mario té 7 anys. Dissabte a les 21.00 h els seus pares han detectat que té febre. Des d’aleshores, li han pres la temperatura diverses vegades. El gràfic següent mostra en quines hores ho han fet i la temperatura obtinguda”.

El franquisme no apareix als currículums d’Història d'ESO de la LOMLOE. Tampoc hi apareix un apartat específic dins els sabers bàsics que faci referència a aquesta etapa. No surt als nous currículums que ha introduït el Govern del PP aquest curs, però tampoc ho feia als del Pacte. La causa és que el decret estatal que desplega els currículums no situa el franquisme a ESO, sinó que l'introdueix a Batxillerat. Aquest fet, per tant, obre la porta al fet que un estudiant pugui acabar l'educació obligatòria sense tractar en cap moment la dictadura.

Quan comencen el curs, els infants de primer de primària de l’escola Turó del Cargol de Barcelona s’han de familiaritzar amb una novetat, l’agenda escolar, que va i torna cada dia del centre a casa a les seves motxilles. És, a més, una agenda especial, que elaboren conjuntament vuit escoles del districte de Gràcia. Cada any, entre totes escullen un tema que cadascuna treballa internament. D’aquesta feina n’acaben sortint uns textos i dibuixos, fets per alumnes, que es reparteixen pels diferents mesos i setmanes de l’agenda i que, per tant, després poden veure els infants de tots els centres implicats.

Èxit de la vaga dels estudiants d’ESO i Batxillerat de l’IES Politècnic per protestar contra el tancament del centre anunciat per la Conselleria d’Educació, per convertir-lo en un Centre d’FP. Podien fer vaga els alumnes de tercer i quart d’ESO i els de Batxillerat. Segons fonts del centre, només un estudiant ha acudit a classe. Una representació dels vaguistes s’han manifestat aquest matí a les portes de l’institut, al crit de “el nostre centre no es tanca”. Els estudiants, en un to crític, però en un ambient alegre, han pintat pancartes amb missatges diversos dirigits a la Conselleria. “Ens tanquen el futur”: “L’educació pública no es toca”; “Aules col·lapsades, butxaques plenes”: “Save IES Politènic”, deien alguns dels rètols. El tancament del centre suposarà la supressió de 300 places públiques.

Espanya és el quart país de l'OCDE on més alumnes repeteixen algun curs de l'ESO. Així ho mostra l'informe Education At Glance 2024 que aquest dimarts ha fet públic l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). L'estudi, que es fa anualment, mostra com l'any 2022 fins a un 7,8% dels alumnes espanyols que feien entre primer i tercer d'ESO van repetir curs, un percentatge que, tant al conjunt de països de l'OCDE com als de la Unió Europea no supera el 2,2%.

Subratllar els apunts amb fluorescent diverses vegades o explicar-se els continguts a un mateix, en veu alta i autoavaluant-se: què funciona millor a l'hora d'estudiar i treure bones notes? Els resultats de la primera investigació a l'Estat –i la més gran feta fins ara al món, amb més de 3.400 alumnes de secundària de Catalunya– sobre mètodes d'aprenentatge són clars: només els mètodes que permeten entendre el que s'estudia (i no només replicar-ho) es relacionen amb un nivell més alt d'aprenentatge i unes millors notes a l'ESO perquè són "cognitivament més exigents” que els mètodes més estesos entre els infants i els joves, com ara rellegir un text o memoritzar-lo.

"Els hem de repetir les coses massa vegades", "Els costa moltíssim seguir la lliçó", "És gairebé impossible que estiguin atents durant una hora"... Aquests comentaris són el pa de cada dia quan preguntes com van les classes a docents de secundària i, la major part de les vegades, la conversa acostuma a acabar amb un "Els costa molt més concentrar-se que abans". Tot i que aquesta és una sensació generalitzada entre els professors d'institut, el neurobiòleg i director de la International Science Teaching Foundation, Hèctor Ruiz, adverteix que aquesta és una veritat a mitges. "No podem dir que la capacitat de concentrar-se dels adolescents ha minvat, perquè biològicament no és cert", argumenta Ruiz, que explica que la capacitat de parar atenció és una funció cognitiva que forma part de l'estructura bàsica del cervell i que evolutivament no pot haver canviat. "El que ha canviat és l'entorn perquè en poc temps han sorgit moltes distraccions, i això desafia la nostra capacitat d'atenció, que continua sent la mateixa".

Iniciar l’institut és un canvi vital en la vida d’un infant. Amb només 12 anys, alguns encara amb 11, deixen la zona de confort que és l'escola, on han estudiat durant anys amb els mateixos amics i mestres, per un altre espai que potser és més lluny, potser han d’agafar transport o potser no hi coneixeran pràcticament ningú. "És un moment d’incertesa: hi aniran els meus millors amics? Estaré sol? Hi haurà molts deures? Com seran els professors? La metodologia serà la mateixa?", reflexiona Victòria Gómez, presidenta del Col·legi Oficial de Pedagogs de Catalunya (COPEC). A això s'hi han d'afegir els canvis físics de l'edat, en què es passa de la infància a la pubertat. "Es va configurant la seva pròpia personalitat i les idees pròpies", afegeix Gómez. El resum, apunta Jordi Perales, professor de psicologia i ciències de l'educació de la UOC i de secundària, és que aquests joves no viuen només un canvi de centre sinó molts canvis en una mateixa edat: "Com ens sentiríem si canviéssim de cotxe, de casa, de feina o de municipi alhora?"

L'IES Porreres ha participat en diverses activitats en el marc del projecte Erasmus+ d'ençà que el centre va aconseguir l'acreditació. Una de les col·laboracions ha estat amb un centre d’Erkrath, a Alemanya, amb el qual s'ha desenvolupat el Work and travel for a healthier lifestyle ('Treballa i viatja per una vida sana'). Durant el curs 2022-23, l'alumnat d'ambdós centres ha treballat conjuntament fent dues mobilitats, que han permès una presa de contacte entre els participants, cosa que potencia les relacions socials entre l'alumnat de diferents països, l'ús de l'anglès i les habilitats socials dels participants.

A les Balears hi ha només quatre centres educatius públics que ofereixen la possibilitat de cursar-hi les etapes de Primària i ESO. Són els coneguts com a escola-institut, i hi estan escolaritzats 1.246 alumnes. La resta es divideixen en centres d’Educació Infantil i Primària (CEIP) i instituts de Secundària (IES). Aquest model de canvi de centre en funció de l’etapa esdevé un trasbals per als estudiants, que es veuen immersos en un procés d’adaptació accelerat que no sempre s’assoleix amb èxit, amb metodologies diferents de les conegudes fins al moment. De fet, a les Illes la taxa d’abandonament escolar prematur va ser del 18,2% el 2022, segons dades de la Conselleria d’Educació. En aquest context es fa la prova pilot als quatre centres integrats, per estudiar si la continuïtat entre etapes en un mateix centre és eficaç per lluitar contra l’abandonament escolar, com s’ha comprovat. 

Per primera vegada des que es va fundar el 1965, cinc noies han començat l’educació secundària al Col·legi Bell-lloc de Girona. Fins ara, el centre, vinculat a l'Opus Dei era només per a nois –excepte a les etapes d’educació infantil–, però després que la Generalitat no renovés els concerts a les escoles que segreguen per sexe aquest any han engegat la transició cap a un model mixt. Des del centre viuen amb normalitat la nova realitat, malgrat que tant el claustre com les famílies lamenten que hagi sigut una decisió "imposada". "Em dol perquè algunes famílies i algunes nenes s’haurien pogut estalviar el tràngol. Tenim la sensació que s’ha passat per sobre de la voluntat de les persones", diu el director, Ramon Homs. I la presidenta de l’AMPA, Marta Riera, afegeix: "Creiem que no s’ha respectat la nostra llibertat d’escollir una educació diferenciada, i no estem d’acord amb el fet que se’ns imposi un model mixt". "Però ho respectem i ho acceptem, evidentment".

Els resultats de les proves d’avaluació de 4t d’ESO fetes a Catalunya al març, que s’han fet públics aquesta setmana, són dolents. I cal dir-ho sense embuts. Ho són en les xifres del 2022, i ho són en l’evolució dels darrers anys. Seria bo ser-ne conscients i actuar en conseqüència. No per tirar-nos els plats pel cap, ni per identificar un únic factor com a responsable. Però de cap manera podem caure en el cofoisme, i cal actuar. Un país que es vol desenvolupat i inclusiu ha de centrar importants esforços i recursos en millorar el nivell educatiu de la població. I sobretot, insistir en tancar bretxes.

El Consell de Govern ha aprovat aquest dilluns els decrets dels currículums d'Infantil, Primària, Secundària i Batxillerat de les Illes Balears, adaptats a la nova Llei d'educació LOMLOE. El pròxim curs 2022-2023 es començaran a aplicar a tots els cursos d'Educació Infantil i als cursos senars de Primària, ESO i Batxillerat, i el 2023-2024 s'incorporaran a la resta de cursos.

L'accentuació és el punt feble dels estudiants a l'hora d'escriure en català. La plataforma Dictapp, un projecte de diversos filòlegs i docents, ha comptabilitzat 1.181.380 faltes d'ortografia entre el setembre del 2019 i el desembre del 2021 i les ha classificat en quinze categories diferents. Més d'una tercera part dels errors, un 36%, corresponen a problemes d'accentuació: una cinquena part de les faltes d'ortografia detectades (el 20,4%) corresponen a errors en l'accentuació en general, és a dir, a col·locar o no l'accent en el lloc que pertoca; un 8,9% són errors en el grau d'obertura dels accents (obert o tancat), i un 6,7% són errades en l'accentuació de diacrítics.

Després de quatre dècades a les aules i a les direccions de dos instituts, Ramon Grau va acceptar el 2019 dos encàrrecs: escriure Educar per a la vida, que s'acaba de publicar, i fer de subdirector general d'Ordenació Curricular al departament d'Educació, des d'on ha preparat els futurs decrets dels currículums que es desplegaran el curs que ve tal com marca la nova llei d'educació.

Lizeth Vallejo: "La meva experiència a l'ESO va ser catastròfica; en tinc molt mal record. Acabava d'arribar de Colòmbia i no vaig rebre mai un tracte individual ni em vaig sentir acompanyada". Héctor Pujol: "Anava a l'insti per escapar dels problemes de casa, però allà també vaig començar a ser un problema i em van apartar de classe". Nerea Castilla: "Em va costar molt el canvi de primària a l'ESO. Va ser dur perquè em vaig quedar sense ajuda i sense algú que m'escoltés. Em van apartar a un nivell més baix i em vaig sentir rebutjada". Leyre Fernández: "Els tutors de l'institut em veien malament, però hi havia molts profes que passaven de mi. M'hauria agradat molt que algú em preguntes què em passava". Són quatre nois i noies que es consideren damnificats de l'ESO actual, "víctimes" d'un sistema d'educació formal que consideren "profundament injust, que no els representa, no els reconeix, no els cuida" i els fa sentir que "l'escola no és per a ells". Tots van abandonar els estudis abans d'hora.

Canvis a l'ESO. El govern espanyol ha eliminat aquest dimarts els exàmens de recuperació, que permetien examinar-se de nou al juny o al setembre de les matèries suspeses i, així, provar d'evitar la repetició de curs. Però s'ha constatat que el que no s'ha après durant tot el curs és molt difícil d'aprendre-ho en els pocs dies o setmanes que passen entre els exàmens finals i les recuperacions i, per tant, molt sovint els joves que van a la recuperació tornen a suspendre. Així doncs, a partir d'aquest curs seran els claustres de professors els que decidiran si un alumne passa de curs encara que tingui matèries suspeses.

Gairebé nou de cada 100 alumnes de l'ESO repeteixen curs a Espanya (8,7%). És la taxa més elevada de tots els països de l'Organització de Cooperació i de Desenvolupament Econòmics (OCDE), integrada per una trentena de països, entre els quals hi ha els Estats Units, Colòmbia, Mèxic, Rússia i Corea del Sud. La dada crida l'atenció perquè és quatre vegades més elevada que la mitjana de l’OCDE (1,9%), segons l'informe anual que ha publicat aquest dijous l'organisme internacional. El segon país amb més repetidors és Bèlgica (5,8%), seguit de Portugal (5,6%). A Espanya, el 60% dels alumnes repetidors són nois, una tendència molt similar a la resta de països. Entre els joves de 25 a 34 anys, un 28,3% no ha completat ni la segona etapa de secundària. És el doble que la mitjana de l'OCDE (14,8%).