Més de 3.500 actuacions, unes 200 cançons i quasi 50 anys de trajectòria: aquestes són algunes de les xifres que defineixen Cucorba, el grup d’animació infantil que des de 1977 s’ha convertit en una peça clau de l’imaginari de diverses generacions d’illencs. Ho confirmen les peticions que ja han rebut per reservar entrades per a la seva darrera actuació, que tindrà lloc dia 4 de gener de 2027, coincidint amb el 50è aniversari de la formació. Abans del comiat, trauran un darrer disc, que publicaran de forma gratuïta a través de les xarxes. En parlam amb dos dels seus fundadors i membres actuals, Francesc Aguiló i Gabriel Gamundí.

L’estiu és contradictori. Per un cantó, la calor esgota, el sol crema i el vestuari acaba sent una dubtosa combinació de xancletes, samarretes i pantalons pirata. L’ambient que ens aclapara ens desdibuixa. I per una altra, és el temps en què, deslliurats de la roda frenètica de cada dia, l’estat d’ànim té l’oportunitat d’asserenar-se fins a fer-se receptiu a la bellesa d’un vers, d’una posta de sol, d’una esgarrifança de màniga llarga quan fresqueja al capvespre o de la fiblada pel record sobtat d’altres estius de la nostra vida. L’estiu viu entre l’excés sense gràcia i la gràcia de viure sense presses.

El nom d'Àlex Ocete va lligat a diferents qüestions i cap s'entén sense l'altra: música, política, barriada i afició. El resultat de tot desemboca en Xarxa, un dels grups de música reivindicativa en català de referència a les Balears. Ell n'és el vocalista i, des de fa 11 anys, el seu projecte musical compartit amb set companys d'escenaris i de vida.

La indústria discogràfica va tocar fons el 2014. Els ingressos que es van generar aquell any per la venda de música gravada eren gairebé la meitat dels que s’obtenien el 2000. La raó era ben simple: la gent havia rebaixat molt la compra de música en formats físics, la pirateria colpejava el sector molt durament i l’streaming encara no era un model de negoci prou rendible. Però a poc a poc plataformes com Spotify o Apple Music van anar estenent la idea que valia la pena pagar per escoltar la seva música, i la indústria global va començar a remuntar fins a arribar als nivells de 2020, que, tot i la pandèmia, ja gairebé igualen els de fa 20 anys. Ara, però, el consum de música és bàsicament en streaming (un 62%) i amb un model de subscripció cada cop més sòlid. A escala espanyola, la tendència és similar, tot i que aquí els efectes del confinament i les restriccions van ser especialment durs. Així ho explica Antonio Guisasola, president de Promusicae, l’associació espanyola de productors de música: “La venda física es va interrompre pel tancament de comerços i el consum digital tampoc va pujar, tot i que la gent era a casa. Això va fer que el creixement que hi havia des del 2014 s’alentís. Afortunadament, el primer semestre de 2021 ja hi ha hagut un creixement del 22%”.

Un grup de músics i d'hereus de drets d'autor d'artistes, com ara els del raper Tupac i els del cantant Tom Petty, van posar divendres una denuncia col·lectiva al tribunal federal de Los Angeles contra Universal Music Group (UMG). Acusen el segell d'haver amagat de manera deliberada la importància d'un incendi que va tenir lloc el 2008, i en què s'haurien perdut fins a 500.000 enregistraments originals ("màsters"). El 'New York Times' va fer aquesta revelació a principis de juny i a partir d'aquí els músics s'han mobilitzat per presentar la denúncia.

Més de 10.000 professionals de la música de tot l'Estat s'han unit en la Plataforma Estatal per la Música (PLAM) amb l'objectiu de lluitar contra la precarietat laboral del sector. Músics, sales de concerts i de festa, festivals, promotors, empreses de 'management' i representants han presentat aquest dijous la plataforma, que busca modificar el decret que regula la contractació de músics i aconseguir així un marc laboral i fiscal "comparable al d'altres països de la Unió Europea".

Després de tants Anuaris de la Música amb xifres vermelles, les dades referents al 2017 es van resumir ahir amb un titular contundent: “La indústria musical ha sortit de la crisi reforçada i reconvertida de manera definitiva i profunda”, va sentenciar Lluís Gendrau, director editorial del Grup Enderrock. Paraules majors per anunciar que el sector creix per segon any consecutiu i per fi recupera la xifra de facturació d’abans de la crisi (189,4 milions d’euros el 2017), tot i que això vol dir que se situa a nivells de fa més d’una dècada.