Els eivissencs Púnkis han estat reconeguts amb el premi Sant Jordi Menció Jove de l'IEE (Institut d'Estudis Eivissencs). El duet musical, format per Karlus i l’Slim Samurai, ha estat guardonat amb un premi que valora la seva tasca artística i el seu compromís amb la cultura eivissenca des d’una mirada contemporània.

La Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) investirà doctora honoris causa la lingüista Teresa Cabré (Argentera, Baix Camp, 1947), actual presidenta de l'Institut d'Estudis Catalans, el mes de març vinent. Cabré ha destacat en l’àmbit de la lexicografia i la terminologia, i és una de les personalitats que més han contribuït a la modernització de la llengua catalana des dels anys 80. En primer lloc, participant en l'actualització del Diccionari general de la llengua catalana de Pompeu Fabra, que des de la segona edició del 1954 no s'havia revisat, i del qual va sortir primer el DIEC (1995) i després el DIEC2 (2007). En segon lloc, creant i dirigint el Termcat, un centre de recerca en terminologia que és referència a Europa i que treballa perquè "la llengua catalana sigui apta per a tots els usos i tingui recursos per a tots els registres", també els acadèmics i especialitzats, defensa Teresa Cabré parafrasejant Carles Riba.

Va ser a partir d’un viatge a l’Índia quan Frederic Perers (Barcelona, 1974) va començar a pescar castellanismes. Al país asiàtic es va adonar de com n'era de present l’anglès en la parla col·loquial en hindi. "Si amb 90 anys d’ocupació britànica ja es percebia el rastre de l’anglès en la terminologia moderna, en el nostre cas, després de tres segles de desoficialització de la llengua, la influència havia de ser molt més gran", va pensar. La diferència és que detectar els manlleus en el cas del català i el castellà és molt més complicat, pel veïnatge inevitable i perquè són dues llengües que provenen del mateix tronc. Això ha fet (i continua fent) que els castellanismes passin desapercebuts i acabin sent assimilats amb facilitat.

10.378 persones han votat en la campanya d'El neologisme de l'any i un 21,4% dels vots (2.216) han estat per al fenomen meteorològic de l'any, la dana, que és una depressió aïllada a nivells alts que aquest any ha assolat el País Valencià. L’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), amb la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), el Termcat i 3Cat, han tancat aquest diumenge l’onzena edició de la campanya del Neologisme de l’Any. Les següents paraules noves més votades del 2024 són no-binari i cancel·lar.

Aprofitant la diada de Ramon Llull, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha presentat les novetats lexicogràfiques del diccionari normatiu. Aquest any hi ha 376 novetats, entre les quals hi ha 87 incorporacions i 289 modificacions. Les principals novetats fan referència a varietats dialectals, que guanyen presència al diccionari perquè "cap catalanoparlant pugui pensar que la seva única manera de dir una cosa genuïna no és bona", diu la filòloga Sandra Montserrat, i també a neologismes que s'acaben adaptant a la nostra llengua.

L’ARA i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) han organitzat aquest dimarts un debat titulat Coneixem realment el patrimoni català?, amb la participació de l’antropòleg Albert Moncusí i l’arqueòloga Marta Prevosti. “El patrimoni és un tema estrella d’aquesta casa”, ha dit la presidenta de l’IEC, Teresa Cabré, just abans de l’inici d’una conversa moderada per la periodista de l’ARA Sílvia Marimon Molas. Un dels encerts del debat era la composició de la taula, que aplegava perspectives arqueològiques i antropològiques, i punts de vista autoritzats sobre realitats materials i immaterials.

"Ets de Lleide?" Aquesta pregunta, amb la e tancada final, és una de les que més treuen de polleguera Annabel Gràcia, filòloga i investigadora de la Universitat de Girona. "D’entrada la pregunta sembla innòcua. La gent ho fa per fer la gràcia, com quan comencen a salar i a dir Ses Illes. La primera vegada passa, però quan hi insisteixen i t’imiten... és molest que en facin mofa, i també és molt indicatiu". Indicatiu del "desconeixement de les terres de Ponent –continua–, de l’estigma del pagès que no ha sortit de casa", i tota una sèrie de prejudicis que s’han associat a una manera de parlar de segona.

Els mòbils, els mals resultats educatius, la falta de disciplina... Educar els infants és un repte cada cop més difícil i els obstacles no fan més que acumular-se. Educar als infants mai havia estat tan difícil com ara? És el que han intentat respondre aquest dimarts la geògrafa i pedagoga Pilar Benejam i el pedagog Xavier Besalú en una conversa moderada pel director adjunt de l'ARA, Ignasi Aragay, a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC).

Caterina Valriu i Llinàs s'incorpora com a nou membre de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). Així ho ha anunciat l'IEC en un missatge a les xarxes, en què també ha indicat que Valriu s'adhereix a la Secció Històrico-Arqueològica. Aquesta secció es va crear el 1911 i els seus àmbits de recerca són l'arqueologia, la història, la història de la literatura, de les arts, de la ciència i del dret, centrades en l'estudi dels territoris de llengua catalana.

La covid va sacsejar el món a tots els nivells; una crisi sanitària sense precedents en la història moderna que ha deixat aprenentatges i, sobretot, deures pendents als països i els seus sistemes sanitaris. La comunitat científica coincideix que la pregunta que cal fer-se ara ja no és si hi haurà una altra pandèmia d'aquestes característiques, sinó quan i com serà. Malauradament, ningú té una bola de vidre per respondre a aquestes incògnites, però sí que hi ha claus que cal tenir en compte per fer-hi front un cop arribi la pròxima. La coordinació entre estats és un dels exemples que l'epidemiòleg de l'Hospital Clínic i degà de la Facultat de Medicina de la UB, Antoni Trilla, i la física i investigadora del BIOCOM de la UPC, Clara Prats, han destacat aquest dimarts com a aspectes a millorar davant d'aquest futur incert. També han assenyalat la necessitat de disposar de bases de dades més extenses i crear estructures compartides per donar una resposta conjunta als problemes sanitaris del futur, segons han assegurat en el primer debat del cicle que organitza l'Institut d'Estudis Catalans i l'ARA "Qüestions IEC: Interroguem, entenem, conversem".

"Sapigueu que tindria gran desig de tenir-vos al lloc del marit, amb la condició que m'atorguéssiu fer tot el que jo voldria", declarava en una cançó la Comtessa de Dia a finals del segle XII. No tenim pràcticament cap detall sobre la vida de la Comtessa de Dia, però sí que ens han arribat alguns dels seus versos. Era una noble i una trobairitz, un mot occità que vol dir trobadora, i que descriu les dones que cantaven els seus versos a les corts occitanes entre 1170 i 1260. Segurament ni la Comtessa de Dia ni altres trobadores com Garsenda, Alamanda, Castelhoza o Almucs de Castelnou haguessin reconegut aquest mot. La paraula trobairitz apareix per primer cop a una novel·la occitana del segle XIII, titulada Flamenca, que narra els amors clandestins d’un cavaller i una noble dama segrestada per un marit gelós. "Es tracta d’una novel·la preciosa i molt divertida poc coneguda entre el gran públic. Hem d'agrair a la cantant Rosalía, que va dir que s’hi havia inspirat per escriure l’àlbum El mal querer, que s'hagi popularitzat en els darrers temps", assenyala Meritxell Simó, professora de filologia de la UB i directora de l'Institut de Recerca en Cultures Medievals.

Era una reclamació popular, així que les previsions s'han complert: tiet/tieta ha estat escollida com a neologisme de l'any en la categoria de paraula corrent, al costat de viralitzar, que ha estat la més votada en la categoria de paraula nova en el concurs del Neologisme de l'Any. Hi han participat 14.034 persones. Tots dues paraules han estat, de lluny, les més votades des del primer dia entre les 10 finalistes de cada categoria: el 28% ha votat viralitzar i 1 de cada 3 votants ha triat tiet-a.

L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) barra el pas al llenguatge inclusiu. Per tant, manté fora de la normativa alguns usos lingüístics que buscaven un ús més inclusiu del gènere o que intentaven que la llengua mostrés empatia amb identitats no binàries. Aquesta és la conclusió del document aprovat per la Secció Filològica de l'IEC en la reunió plenària del 20 d’octubre del 2023: ni totis, ni totes ni tots/totes.

La pregunta és simple i directa: humans o robots? Aquesta ha estat la primera qüestió que s'ha llançat aquest dimarts a la Sala Pi i Sunyer de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), plena de gom a gom. De fons, una projecció amb una cinquantena de fotos de persones –aparentment– humanes: la meitat són avatars creats amb intel·ligència artificial, detall francament difícil de copsar. Com ens hem d'imaginar el futur? On situem els límits ètics en l'evolució tecnològica? ¿Arribarem al punt en què un humà no sigui un Homo sapiens? La dicotomia entre l'avenç tecnològic i l'evolució humana ha estat el que han abordat els biòlegs de l'IEC Martí Domínguez i Cristina Pujades en un debat moderat pel director adjunt de l'ARA, Ignasi Aragay.

Seducció o confrontació? Quina és l'actitud que cal tenir amb els detractors del català, els indiferents i els potencials parlants? Aquesta és la pregunta que ha captat l'atenció durant la conferència organitzada per l'Institut d'Estudis catalans i l'ARA, que ha comptat amb l'escriptor i periodista Màrius Serra, que s'ha mostrat més exigent, i la lingüista Maria Josep Cuenca, més propositiva, en una conversa moderada per l'especialista de Llengua d'aquest diari, Laura Serra.

Després de quinze anys de feina, el català té des d'avui un nou diccionari consultable en línia, el DEIEC, el Diccionari essencial de la llengua catalana que ha elaborat la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). Es tracta d'un diccionari més restringit que el normatiu, perquè perd més de 30.000 entrades de llenguatge especialitzat o paraules en desús, però, en canvi, guanya en profunditat en cadascuna de les entrades. El que en el Diccionari de la llengua catalana (DIEC) podia ser poc transparent per als parlants o ambigu per als especialistes, aquí queda resolt.

De la pandèmia al ChatGPT. De volar a la panerola domèstica. Són elements que, en més o menys mesura, provoquen pors i una sensació d’amenaça incontrolada. La por és una reacció natural de totes les espècies animals, que ha ajudat la humanitat a fugir de perills i, en definitiva, a sobreviure. Però alhora sovint és un fre a sortir de la zona de confort de cadascú. La dicotomia entre la por i el progrés ha estat la qüestió sobre la qual ha girat el primer debat del cicle organitzat per l’ARA i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). La subdirectora de l’ARA Carla Turró modera els debats.

Som en l'any 145 de l'era einsteiniana. Aquí on hem estat convocats, els anys es compten així. Una figura de xocolata immensa en forma l'Albert Einstein presideix l'imponent claustre de l'Institut d'Estudis Catalans. A banda i banda del geni fet cacau, hi trobem Teresa Cabré, presidenta de l'IEC, i Antoni Roca Rosell, membre de la Secció de Ciències i Tecnologia, comissari de l'exposició 100 (anys) d’Einstein a Catalunya i autor del llibre Quan Albert Einstein passejà per la Rambla (1923) (UPC, 2023). Van armats amb una massa i un martell i es disposen a trencar la figura que ha fet el xocolater Enric Rovira perquè ens la puguem menjar entre tots. Els sap greu i al final l'esmicolen tota menys el cap, que un company del càtering treu amb cura. Esberlar el cap a Albert Einstein no entra en els plans de ningú en una vetllada en el que es vol és commemorar la visita del geni en terres catalanes i, en especial, l'original sopar que li va retre Rafael Campalans a casa seva, al carrer Rosselló.

Les cartes dels restaurants sovint són un camp de mines per a la salut arterial i per a la correcció lingüística: que si torrijas, tocinillos, reposteria... De tant veure formes incorrectes o variables podem acabar dubtant de com es diuen les menges més elementals. A més, en els darrers anys, entre l'assortiment de cuines exòtiques que s'han obert als nostres barris i l'allau de productes que arriben amb avió, s'ha incrementat la quantitat de plats que ens podem menjar però no podem pronunciar o escriure. Sovint el diccionari normatiu no ens ajuda i els mitjans tiren per la via directa. La filòloga i terminòloga del Termcat Montserrat Serra ens ajuda a sortir de dubtes i errors amb aquestes 15 paraules.