Els pares dels adolescents tenen molts reptes en el seu dia a dia de la criança: entendre els canvis constants d’humor i de decisions, a més del desafiament o l’hermetisme selectiu a l’hora de compartir emocions amb els progenitors. Però en tenen un de màxima complexitat quan els menors s’acosten al final de quart d’ESO, desmotivats, i s’entesten a deixar els estudis. Ni batxillerat ni formació professional. Com motivar-los a seguir estudiants, amb el panorama laboral actual? Al maig, l’estat espanyol ocupava el tercer lloc al pòdium d’atur juvenil (500.000 joves sense feina), després d’Itàlia (31,7 %) i Grècia (38,2%), amb poques expectatives de trobar feines de qualitat sense formació ni titulacions. 

La bretxa de gènere entre els 'ninis' ha crescut fins a cinc punts percentuals, uns nivells rècord des de l'arribada de la crisi econòmica, el 2008. Segons dades de l'Eurostat –l'oficina d'estadística comunitària–, els joves de 20 a 34 anys que no estudien ni treballen a Espanya són un 17%, mentre que el percentatge de noies en la mateixa situació s'enfila fins al 22%.

El nou govern espanyol haurà de fer mans i mànigues per superar una de les assignatures pendents que té l’Estat: l’alt nombre de joves d’entre 18 i 24 anys que ni estudien ni treballen, coneguts com a 'ni-nis'. El 2017, Espanya va ser el setè país de la Unió Europea on més 'ni-nis' hi havia, amb un 17,1%, segons dades de l'oficina europea d’estadística, Eurostat.

"Com disfrutaria jo veient marcar el pas a aquells nens i nenes que ni estudien ni treballen i estan tot el sant dia amb el mòbil... Un, dos, un, dos! Hahahaha!". Així expressava ahir el jutge de menors Emilio Calatayud el seu al·legat a favor del retorn del servei militar obligatori.