El món econòmic sol practicar la discreció en termes polítics per tal de mantenir una certa neutralitat que no perjudiqui els seus interessos. Però estem immersos en moments incerts i algunes empreses comencen a manifestar-se per defensar els valors que les han vist néixer i créixer, els valors fundacionals de la democràcia europea.

Empreses i inversors han començat aquest dilluns amb l'ai al cor i amb la mirada posada en les borses europees i, especialment, en el sector bancari. Al tancament de la sessió d'aquest dilluns, les notícies són bones: el Deutsche Bank ha rebotat un 6,15%, després de la dura caiguda de divendres, quan tancava amb un 8% de descens després d'haver assolit un enfonsament de fins al 14%. En conseqüència, el conjunt de la banca europea també se'n surt prou bé: BNP, l'entitat francesa que més ha patit en els últims dies, també ha tancat en verd, amb una pujada del 2,62%. L'Íbex-35 espanyol, el CAC-40 francès i el DAX-30 alemany comencen la setmana amb pujades, com també ho ha fet el mercat britànic.

El Deutsche Bank ha caigut aquest divendres un 8%, després de viure moments en què es deixava més del 14% del seu valor a les borses. Conseqüència directa: totes les borses europees cauen, i especialment els bancs. Els valors que més han caigut a l'Íbex-35 han estat Bankinter, BBVA, Sabadell i Unicaja, amb baixades del preu de l'acció d'entre el 4% i el 5%.

Els esdeveniments recents que han colpejat el sector financer han provocat un augment de la desconfiança en els bancs, un sector on cada inversor mira amb lupa qualsevol indici de dubte que pugui generar una entitat. L’índex de referència del sector bancari, l’EUROSTOXX Bank Index, ha experimentat una caiguda del 10% aquest mes, però, a priori, les ràtios bancàries no han canviat i continuen mostrant la mateixa solidesa que abans de la tempesta.

El principal banc alemany, el Deutsche Bank, està al centre de la polèmica. Aquest dimarts la Comissió Europea ha conclòs que tant l'entitat alemanya com l'holandesa Rabobank haurien format un càrtel "per distorsionar la competència" en el mercat de deute sobirà entre el 2005 i el 2016, mitjançant l'intercanvi d'informació sensible i altres pràctiques contràries a les normes antimonopoli de la Unió Europea.

Un de cada deu treballadors ha patit en algun moment de la trajectòria professional assetjament laboral a Espanya, segons dades de la Unió Europea. Darrere d’aquesta xifra, sovint silenciada, s’hi amaga un calvari de la víctima que acaba amb diagnòstics d’ansietat, depressió, tractaments mèdics i psicològics, a més d’inhabilitar-la per a qualsevol activitat laboral durant anys. Aquestes víctimes tenen noms i cognoms i una d’elles és l’Emma Navarro. “M’han expulsat del mercat laboral, m’han destrossat l’autoestima i la meva seguretat, necessito que es faci justícia”, explica a l'Emprenem amb una barreja de ràbia i d’emoció: “Si puc ajudar alguna persona que es vegi reflectida en la meva situació, ja haurà valgut la pena denunciar judicialment i públicament el meu cas”.

“El Deutsche Bank afronta una investigació criminal per rentat de diners”. Aquest titular del New York Times va ser l’última mala notícia d’una altra setmana complicada per al banc privat alemany més gran. Segons el diari, l’FBI l’investiga per presumptes activitats il·legals en transaccions fetes per empreses entre les que destaquen les de Jared Kushner, gendre del president dels Estats Units, Donald Trump.

Després de mesos de rumors, finalment el consell d'administració del banc alemany Deutsche Bank ha confirmat que l'entitat ha iniciat les negociacions per fusionar-se amb el seu gran rival, Commerzbank.

Les autoritats alemanyes han escorcollat aquest dijous diverses instal·lacions del Deutsche Bank, inclosa la seu de l'entitat, en el marc d'una investigació per presumpta col·laboració en el blanqueig de capitals per part de treballadors del banc alemany, que va sortir a la llum arran dels documents dels Offshore Leaks i els 'papers de Panamà'.