Laura Borràs es va reunir amb la socialista Adriana Lastra el 13 de juny i va constatar que no es donaven les condicions per facilitar la investidura de Pedro Sánchez. Ara bé, la formació encara no ha pres una decisió definitiva i, segons les fonts consultades per l’ARA, en les últimes hores s’ha abordat la possibilitat d’una abstenció. Dimecres al migdia hi va haver una reunió de coordinació de la cúpula de JxCat, amb presència del president, Quim Torra, i ahir el grup parlamentari de Madrid es va desplaçar al centre penitenciari de Lledoners per parlar-ne amb els diputats presos Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull. Els tres parlamentaris, que van arribar dimecres a la tarda procedents de la presó de Soto del Real, defensen l’abstenció dels diputats a Madrid per facilitar la investidura del líder del PSOE -segons diverses fonts consultades per aquest diari-, la primera votació de la qual es preveu aquest mes de juliol. De fet, fins i tot van fer arribar una carta a la cúpula de JxCat explicitant-ho, com va avançar ahir el Nació Digital. Segons les fonts consultades per l’ARA, en aquest document de treball, de set pàgines, hi havia tant arguments pel no com per l’abstenció, opció per la qual s’acabaven decantant en segona volta si hi havia un acord amb Podem. El principal motiu que exposen Sànchez, Turull i Rull és “no quedar-se fora de joc” i al marge de qualsevol negociació, ja que al seu parer l’abstenció els dona, almenys, possibilitats d’obrir un diàleg.

Després del 'no' definitiu de la CUP a Artur Mas i amb unes eleccions al març com a escenari més plausible, la CUP insisteix aquest dilluns que Junts pel Sí mogui peça. En una entrevista a 'El matí de Catalunya Ràdio', la diputada Anna Gabriel –que ahir no tenia dret a vot al consell polític– ha proposat que Oriol Junqueras –o un altre independent com podria ser Raül Romeva– sigui el candidat a la presidència de Junts pel Sí per evitar unes eleccions al març. Gabriel, que és una de les cares representatives del 'no' a Artur Mas, ha dit que vist el resultat del consell polític de la CUP –també de l'assemblea de Sabadell– "és el moment de fer un moviment [per part de Junts pel Sí] i posar un altre candidat".

Amb el 'no' de la CUP a la investidura d'Artur Mas i descartada ja la convocatòria d'un ple d'investidura, els partits de l'oposició ja se situen en un escenari de noves eleccions al març.

'La Vanguardia': "Eleccions, l'oportunitat de corregir"

El 'no' de la CUP a facilitar la investidura d'Artur Mas ha provocat les primeres reaccions de forma immediata. La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha estat dura a l'hora de valorar la decisió de l'esquerra anticapitalista. A través de Twitter ha assegurat que "sempre havia pensat que la CUP ajudaria a fer realitat el mandat democràtic del 27-S", però que amb el 'no' d'avui a la investidura reconeix que es va "equivocar".

Les cares llargues dels cupaires en sortir de la reunió ho deien tot. El procés sobiranista va trencar el PSC, va desfer CiU, va desdibuixar ICV i ara tensiona al màxim la CUP. A l’assemblea de Sabadell ja es va veure que la formació estava totalment dividida a parts iguals entre els partidaris i els contraris de fer Artur Mas president. La diabòlica xifra dels 1.515 partidaris de cada opció es tradueix ara en una divisió del grup parlamentari que arriba a la màxima expressió quan, després que la formació hagi anunciat el seu 'no' a la investidura de Mas, Antonio Baños, cap de files de la CUP, ha traslladat als altres diputats la intenció de dimitir.

El PSOE insisteix: votarà en contra de la investidura de Mariano Rajoy i de qualsevol altre membre del PP. Així ho ha dit aquest dimarts el secretari d'Organització del PSOE, César Luena, just després de la compareixença del president en funcions en la qual ha demanat un govern amb els socialistes i Ciutadans. El dirigent socialista ha subratllat que Rajoy representa "immobilisme, imposició i desigualtat", i que per això ha de començar a assumir "que comença a formar part del passat".

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha considerat que la dimissió del ministre de Finances grec, Iannis Varufakis, després del 'no' rotund al referèndum a Grècia demostra que "el govern grec, algunes coses no les ha fet prou bé". En el marc de la seva intervenció al ple del Parlament d'aquest dimarts, Mas ha dit que respecta l'elecció democràtica del poble grec, però ha deixat clar que cal "equilibrar judicis per no fugir excessivament de la realitat".

El tot o res a què va voler jugar el primer ministre britànic, David Cameron, ha acabat imposant-se a les urnes d'Escòcia amb la victòria del no. Londres es va negar a acceptar la pregunta de si els electors volen més autonomia com a alternativa a la independència. Finalment, aquest caixa o faixa ha tingut efecte, malgrat que en un principi es va acusar Cameron d'haver comès un error d'estratègia política quan va cedir a les demandes del líder escocès, Alex Salmond, de celebrar una consulta vinculant. El primer ministre ja ha confirmat aquest matí que al novembre s'obriran les negociacions per ampliar l'autonomia escocesa.

El baròmetre del CEO publicat aquest dimecres és el primer que inclou la pregunta sobre el sentit de vot en la consulta si aquesta es formulés segons les preguntes pactades pels partits sobiranistes. Segons els resultats del sondeig, el 'sí-sí' seria la primera opció amb el 47,1% dels vots. Una xifra que pot generar confusió, però que en cap cas implica que les opcions contràries a la independència sumin més suports de forma conjunta. De fet, aquest 47,1% és sobre el conjunt dels enquestats independentment de què votin o no. De fet, un 11,5% del total no es decanta per cap opció de vot perquè té clar que s'abstindrà o no podrà votar, un 11,2% encara està indecís i no sap per quina es decantarà i fins i tot un 0,8% votaria en blanc i un 0,1% ho faria nul.

Els residus resultants de la neutralització de l'arsenal químic sirià no seran finalment destruïts a Catalunya. L'empresa Sita Spe Ibérica, amb seu a Martorell, era una de les 14 preseleccionades per l'Organització per a la Prohibició de les Armes Químiques (OPAQ) per fer-se càrrec de la destrucció, però finalment l'organisme de l'ONU s'ha decantat per una empresa finlandesa i una altra dels Estats Units.

La campanya de protesta per la visita del Papa a Madrid durant la Jornada de les Joventuts va deixar imatges per a la posteritat, com també va succeir durant la visita del pontífex a Barcelona per consagrar la Sagrada Família. Però altres mostres de crítica al màxim representant del catolicisme van passar desapercebudes. És el cas de la mostra de fotografies 'No proyectado sobre el Papa', dels fotògrafs Santiago Sierra i l'alemany Julius von Bismarck. Aquest últim és l'inventor del 'fulgurator', una càmera de 35 mil·límetres especial que aconsegueix projectar imatges quan el flaix d'una altra càmera es dispara. L'ull humà no distingeix les projeccions en directe, però aquestes sí que es veuen en la fotografia.

Malgrat haver retallat de 7 a 5 punts la diferència amb el Barça, l'entrenador del Reial Madrid, José Mourinho, ha assegurat que no canvia el seu discurs respecte la setmana passada: “5 punts em continuen semblant moltíssims. És un avantatge que ja m'agradaria tenir”, ha dit.

L'entrenador del Barça, Pep Guardiola, s'ha mostrat resignat després d'empatar a 1 al camp de l'Sporting de Gijón, en un partit que ha tingut dues cares, una primera favorable als asturians, i una segona pels catalans.

L'anglès Chris Ashton ha estat el protagonista de la victòria britànica contra l'equip transaplí. El jove jugador, que està a punt de complir 24 anys, ha anotat 4 assajos en un partit que el marcador reflexa clarament la diferència entre els dos equips.