El projecte del Hard Rock va ser l'entrebanc definitiu perquè Pere Aragonès avancés les eleccions la legislatura passada. ERC va ser incapaç de convèncer el PSC perquè renunciés al projecte i, amb el macrocasino sobre la taula, els comuns es van desmarcar definitivament dels pressupostos. Però tot ha canviat després de les eleccions del maig. Ara és el PSC qui governa i el Hard Rock ha passat a segon pla per als socialistes. Aquest dimecres ha arribat l'inici de l'adeu definitiu del projecte. En la sessió de control al Parlament, els republicans han anunciat la presentació aquesta mateixa setmana d'una proposició de llei per eliminar els beneficis fiscals del casino i el president de la Generalitat, Salvador Illa, hi ha expressat el seu suport. Tot plegat estava acordat d'entrada, ja que va ser una de les condicions dels republicans per investir Illa.

Posats a parlar en termes bíblics, com ha fet el senyor Asens, el partit polític que estigui net de culpa que tiri la primera pedra. Vull dir que el festival d’incoherències abraça tot l’arc parlamentari des de temps immemorial. Però que tots els partits hagin fet algun cop una cosa contrària a la que han dit no és un eximent de res, sinó un motiu de desafecció de la gent amb els seus polítics, sobretot els de l’esquerra per allò de l’exigència moral superior dels seus votants.

Sovint, l’il·lusionisme és un recurs de governabilitat en temps difícils, com els viscuts l’any 2011, quan Artur Mas desvià l’atenció de la confrontació social del 15-M –amb el corresponent assalt al Parlament– apujant el nivell d’exigència independentista. En un altre àmbit, l’il·lusionisme d’Eurovegas, un macrocomplex d’oci turístic i casinos, s’utilitzà per emmascarar la situació de retallades socials i d’atur no desitjat.

“Aragonès i Albiach acaben la reunió sense acord i els pressupostos s'encaminen a l'abisme”, llegeixo a l’ARA. Com ja deuen saber tots vostès, menys els que siguin al bar demanant-li a Jahvè que se’ls endugui aviat, els comuns no volen el Hard Rock, i si hi ha Hard Rock no voten pressupostos. Els socialistes sí que volen Hard Rock i, per tant, si Esquerra diu que no al Hard Roc, per tenir els vots dels comuns, llavors no tindrà els vots dels socialistes, i es quedaria sense pressupostos.

L’economia balear no para de perdre posicions en els rànquings de renda per càpita i productivitat. La comparació amb altres NUTS (Nomenclatura de les Unitats Territorials Estadístiques) europees pel que fa a mitjanes relatives i a la pròpia base de punt de partida era esperable, però no la de dins del mateix estat espanyol, tant des de les posicions inicials com respecte a les mitjanes. Ja fa molts anys que el creixement dels agregats de valor afegit de les Illes són un miratge. Es creixia en PIB però no en renda per càpita. El model econòmic i la baixa productivitat en el sector serveis en són l’explicació immediata. Val a dir que per fi es reconeix i s'identifica el problema, segons mostren les dades de l’INE, i que recentment s’estan fent esforços per revertir-lo, tot i les dificultats que provoca el curtterminisme en què es mou la política econòmica ancorada en l'statu quo.

La possibilitat d’una negociació pressupostària entre el govern de la Generalitat, monocolor ERC, i el PSC ha posat damunt de la taula, per voluntat expressa i molt intencionada d’aquest últim, tres condicions: posar en marxa el parc urbanístic i de lleure de Hard Rock a Vila-seca, completar el Quart Cinturó entre Terrassa i Sabadell i ampliar l’aeroport de Barcelona. Són tres grans projectes importants i conflictius. Importants pel potencial de foment del creixement econòmic i de creació de llocs de treball. Conflictius per les objeccions mediambientals, veïnals, paisatgístiques i, en general, de sostenibilitat. El PSC s’orienta a prioritzar els projectes pel potencial econòmic. ERC fa tot el possible per endarrerir-los i dissoldre’ls per les resistències locals que qüestionen la necessitat i la sostenibilitat mediambiental. No s’ha d’oblidar que els comuns hi són hostils, i els de Junts, força favorables. Es tracta, doncs, d’un torpede de profunditat, que aspira a canviar les aliances polítiques i a mobilitzar una part important de l’antic electorat de CiU. Tota aproximació racional s’enfronta al conflicte entre diversos interessos. No hi ha solucions senzilles ni raons indiscutibles. Dit això, em permeto oferir algunes opinions amb afany de jerarquitzar els pros i els contres.