El Consell de Mallorca no descarta importar els residus de Menorca a Mallorca. El vicepresident de la institució insular i també el conseller de Medi Ambient, Medi Rural i Esports, Pedro Bestard, ha assegurat aquest dijous que Menorca “encara no ha fet cap petició” per traslladar els seus residus a Mallorca, però ha assegurat que “la planta té capacitat per rebre’ls”. 

Els pressupostos del Consell de Mallorca no inclouen els 50 milions d'euros que el Govern ha de donar a la institució insular per compensar els costos ambientals de la importació de residus d'Eivissa. D'aquesta manera, el trasllat de residus entre illes penja d'un fil després que l'extrema dreta deixàs caure al Parlament el decret llei d'acceleració de projectes estratègics –amb el qual l'equip de govern volia donar cobertura al projecte.

El Martí, el meu primer fill, va néixer el 2004 i poc després vaig agafar una tuberculosi que em va provocar una crisi que em va fer sentir una responsabilitat de mare que no havia percebut fins a aquell moment. A Catalunya començava un moviment de canvi al voltant de la criança que em va portar a fer la formació de doula, i en una xerrada sobre el son dels nadons em vaig quedar amb una frase que no tenia res a veure amb el tema però que va canviar la meva vida. “Jugar al carrer és vital per als infants”.

De les mudances no se’n parla prou. Cert. Segurament perquè, com em van dir una vegada, quan s’acaben les volem oblidar com més aviat millor. Però la remoguda és considerable, a tots nivells. A casa n’hem viscudes dues en dos anys. O una per any, si s'entén millor, amb tres personetes mitjanes (que ja no petites) corrent amunt i avall.

Un home de 29 anys accidentat aquest diumenge a Ferreries quan conduïa una motocicleta ha estat evacuat a l'hospital Son Espases en estat greu, segons han confirmat fonts hospitalàries.

“És una vergonya”, “No sé per què no obrim les portes”, “Si es pensen que ens rendirem… ho tenen clar!” Aquestes eren les afirmacions que feien, indignades i empipades, algunes de la cinquanta persones que es van concentrar a la presó de Lledoners (Sant Joan de Vilatorrada) per donar suport als presos polítics que ahir al migdia van arribar a Catalunya després d’un trasllat entre Madrid i Barcelona que es va allargar, en el cas dels homes, tres dies i durant el qual van passar per sis presons: Soto del Real, Valdemoro, Zuera, Ponent, Brians i Lledoners. Un viatge llarg i feixuc que contrasta amb el trasllat de Carme Forcadell i Dolors Bassa: van sortir ahir al matí d’Alcalá-Meco i les van portar directament a Brians 2, on es va fer el canvi de custòdia entre la Guàrdia Civil i els Mossos d’Esquadra, que les van traslladar fins a les presons de Mas d’Enric (el Catllar) i Puig de les Basses (Figueres), respectivament.

Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Carme Forcadell, Dolors Bassa, Josep Rull, Jordi Turull, Raül Romeva, Joaquim Forn i Jordi Cuixart dormiran aquest dimecres en centres penitenciaris catalans. Gairebé cinc mesos després de sortir-ne per anar a Madrid a afrontar el judici contra ells al Tribunal Suprem, els nou dirigents independentistes presos tornaran a passar la nit a Catalunya. Tots nou tornaran als centres on s’estaven abans del judici. És a dir: els homes a Lledoners, Carme Forcadell a Mas Enric i Dolors Bassa a Puig de les Basses. En aquestes tres presons esperaran, doncs, el veredicte del Suprem. La sentència que ha de dirimir si el 2017 a Catalunya s’hi va cometre rebel·lió o algun altre delicte.

El ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha assegurat aquest dimarts que "no hi ha cap raó per generar desconfiança" sobre la gestió que faran els Serveis Penitenciaris del departament de Justícia de Catalunya dels presos polítics, que estan sent traslladats "sense cap incident" i "amb tota normalitat" des de Madrid a presons catalanes.

El trasllat dels presos polítics, que ja està en marxa i que de moment afecta sis dels nou reclusos independentistes –Oriol Junqueras, Raül Romeva, Carme Forcadell, Dolors Bassa, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart–, no pot ser moneda de canvi. És el mínim que es podia esperar d'un govern espanyol que assegura que vol treballar per obrir una nova etapa de diàleg. Un diàleg que –cal deixar-ho clar d'entrada– no serà realment efectiu fins que tots els presos polítics estiguin en llibertat. Fins aleshores no es podrà començar a normalitzar res. Per una simple raó: hi haurà dos milions de ciutadans de Catalunya que se sentiran agredits en els seus drets, en el seu vot, en la seva llibertat. No es pot oblidar la situació de partida d'aquesta judicialització com a resposta a un problema de naturalesa política: la presó provisional és abusiva, igual com ho són les acusacions de rebel·lió i sedició basades en una violència inexistent, inventada. L'única violència que va existir va ser la de les forces policials en el referèndum de l'1-O contra ciutadans pacífics. Ni els votants d'aquell dia ni els manifestants de la concentració del 20 de setembre davant la conselleria d'Economia, no van ser violents en cap moment. Així ho ha provat el documental de Mediapro, posant imatges i veu contra el relat d'una justícia que ha actuat escandalosament de part, al servei d'una raó d'estat que té la unitat d'Espanya com a valor absolut.

El consell d'administració de Ciments Molins ha decidit aquest divendres traslladar la seva seu social de Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat) a Madrid. A través d'un comunicat, la cimentera ha justificat la seva marxa a causa de "l'actual situació política i social que es viu a Catalunya i de la inseguretat jurídica que això provoca".

Institucions Penitenciàries ha sancionat l'extresorer del PP Luis Bárcenas a 140 dies sense passejades al pati del seu mòdul de la presó de Soto del Real (Madrid) com a conseqüència d'un expedient disciplinari obert contra ell per un enfrontament que va tenir amb diversos membres de la Guàrdia Civil.