Us heu aturat mai a pensar com de sovint deim ‘el’, ‘la’, ‘un’, ‘sa’ i ‘es’? O com de natural ens resulta col·locar-los davant de gairebé qualsevol nom, sense ni pensar-hi? Els articles formen part del paisatge quotidià de la llengua catalana, tant si parlam com si escrivim. Ara bé, i si us digués que hi ha moltes llengües que no en tenen cap ni un i que, malgrat això, són igualment precises i expressives?

Després de més de quatre dècades exercint de mestra al Col·legi Sant Pau Apòstol de Tarragona, Maria Isabel Soler ha notat que els darrers anys les criatures arriben a l’escola amb menys habilitats de llenguatge que anteriorment. Si abans, explica, de trenta nens uns cinc o sis no parlaven bé, ara la proporció és al revés: només cinc o sis parlen bé, pronuncien correctament tots els sons, tenen un vocabulari ric i construeixen frases completes. Soler ha detectat que els infants tenen un ventall de mots molt bàsic, sense diversitat de paraules, i amb dificultats per expressar el que volen.

“A ver, qui diu que els joves no parlem català? ¿Quién lo dice? Als joves el que ens passa és que no tenim complexes. ¿Qué pasa, melón? Que no ho entens? Pues mira que és fàcil. En el món hi té d’haver de tot. I si vols ser un tio de calle has de dominar quants més idiomes millor. I donar-li a la llengua, això mateix. En canvi, aquests sapos que corren per aquí el que tindrien de fer és callar-se més: estan tot el puto dia en plan «que si he escoltat això», «que si he escoltat allò», i «mira què ha dit aquell»... És que són lo peor. Però, mira, a mi em dona igual. Me la suda bastant. Con tal de que no em taladrin molt… Que no posem pronoms, dice… però si posem molts! Jo no soc dels pro, vale, però no me quejo. És que se’t cau tot al terra quan veus el mogollón de pronoms que has de ficar. ¡Qué palo! Olbida’t! Ells, com els fiquen de natural, mira; però jo ja li dic al profe, tu flipes! Estàs tu que faig això! L’únic que puc fer és posar pronoms random. Així de quan en quan ho clavo. Ho sé, ho sé, estic mamadíssima i voldríeu donar-me petons tot el dia, però no fa falta. No soc el vostre crush. No faig aquella olor a potingues tan seva. Qué asco. Definitivament, a mi no em va el postureo. Vinga, fem un pensa o què?”

Fins a 15 eurodiputats de 5 grups diferents del Parlament Europeu han denunciat a la Comissió Europea el cas de “discriminació lingüística” que va patir el professor de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) Xavier Casanovas, que s’enfronta a una sanció de 600 euros per parlar en català a dos policies a l’Aeroport del Prat.