Les vendes de llibre en català creixen un 10% del gener a l'abril del 2023 en comparació amb les xifres de l'any passat, segons les dades de l'empresa d'anàlisi GFK que ha celebrat el director editorial del Grup 62, Emili Rosales. Les vendes superen les del 2022, que ja mantenien el creixement excepcional del 2021. "Els lectors del confinament han trobat la lectura tan interessant que s'hi han quedat", ha dit Rosales, que aquest dijous també ha presentat el seu balanç editorial, que manté la quota de mercat del 31%. Confien que hi haurà un creixement constant, tot i les adversitats polítiques amb què poden topar editorials com la valenciana Bromera, incorporada al principal grup editorial català aquest gener. El filòsof i president de Grup 62, Josep Ramoneda, admet que la situació és preocupant, però que "pot generar una dinàmica resistencial".

Després d’haver tancat un 2021 excepcional, i no només de recuperació de la pandèmia sinó un veritable any de rècord –el president de Grup 62, Josep Ramoneda, parla fins i tot de “miracle del llibre”–, el 2022 presenta una “tendència clara a l’estabilització”, és a dir, amb una corba plana situada en les bones xifres del 2022. Les llibreries també estan recollint aquesta bonança, assegura Ramoneda, mentre que el comerç digital de llibres ha tornat a caure després de la pandèmia. Dins d’aquest context, Grup 62 ha celebrat la sintonia de rècord que ha aconseguit amb els lectors: el 2021 van créixer un 23,8% respecte al 2020, fins i tot per sobre del 16,7% que va créixer el sector en global. Avui un de cada tres llibres literaris que es ven al país surt de la principal editorial catalana, que és propietat del Grupo Planeta (des del 2021 sense Enciclopèdia Catalana) juntament amb alguns accionistes minoritaris. En resum, en ficció i no-ficció la seva quota de mercat és superior al 30% (segons dades de GFK). Els tres hits del Sant Jordi hauran estat la Benvolguda d'Empar Moliner, La vall de la llum de Toni Cruanyes i el premi Sant Jordi de Sergi Belbel, Morir-ne disset.

Amb tot just mig any 2019 consumit, els directius del Grup 62 ja s'atreveixen a sentenciar que "aquest és un dels millors anys del grup, per la sintonia amb els lectors i pel projecte editorial", diu el director editorial, Emili Rosales. "Amb el mercat més estabilitzat –diu el president Josep Ramoneda–, la perspectiva és d'un any molt bo en el sentit cultural i de resultats de venda de les obres", i ha concretat que la rendibilitat de la companyia és del 6%-7%. Com a exemple, hi ha els títols de Rafel Nadal (Premi Ramon Llull), que ha venut una xifra grossa d'exemplars (50.000), però també noms com Maria Barbal, Gerard Quintana, Murakami, Siri Husvedt i Ramon Solsona. I fins i tot un projecte tan singular com la 'Història Mundial de Catalunya', que ha venut 30.000 exemplars, o bé el llibre de cuina de Joan Roca, que n'ha venut 10.000. L'assaig ha tingut un gran impacte "per l'emergència conjuntural pel Procés, però es consolidarà de forma sòlida", opina Ramoneda, veient l'impacte de les memòries de Joan B. Culla o el llibre pòstum de Josep Fontana.

El Grup62 està tenint "un any molt bo", en paraules del director editorial Emili Rosales. Ha tret al mercat llibres d'un èxit comercial incontestable i, sobretot, ha millorat la seva posició en la no-ficció, gràcies al llibre 'Operació urnes', les memòries d'Antoni Bassas, els diversos assajos de Noah Yuval Harari i la novetat de Jaume Funes. "Aquests èxits formen part del nostre projecte i permeten revertir en llibres que tenen gran rellevància cultural", afegia Rosales.

Emili Rosales, fins ara editor a Destino, serà a partir de dilluns el nou director editorial de Grup 62, substituint Ester Pujol en el càrrec, que inclou la direcció de segells com Proa, Columna, Empúries, Edicions 62 i la col·lecció en català de Destino. Pujol tornarà a ser editora de Columna, on havia estat fins al 2011, moment en què va assumir el seu últim càrrec.

Minoria Absoluta i el segell Columna llancen una nova col·lecció d'humor i sàtira. El seu títol és Astrakan, perquè uneix dos condicionants indispensables: és el nom d'una ciutat de l'est d'Europa –seguint la tradició de 'Polònia' i 'Crackòvia'– i és una paraula que remet a 'astracanada', una derivada de l'humor.

GRÀFIC DE L'ENTORN DE 'PLANETA'

Les lletres catalanes sumen quasi 1.200 premis i concursos literaris, una xarxa àmplia, estesa i diversa que inclou des dels grans premis de la literatura catalana, com el Premi Ramon Llull o el Premi Sant Jordi, fins als més petits i especialitzats, com el premi de Narrativa Marítima Vila de Cambrils. La majoria van néixer en l'última etapa del franquisme o durant la transició com a símbol de la cultura catalana i estímul a la creació literària en català. Ara, però, sembla que el context els demana que esdevinguin prescriptors de lectura. Els prop de 1.200 premis constitueixen una xarxa àmplia i estesa, espontània i no organitzada, no institucional i sense cap observador extern que la vetlli.