El vidre bufat de Gordiola ja és Patrimoni de la Humanitat de la Unesco. L'organisme internacional ha donat llum verda a la declaració com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat d'aquesta tècnica de tractament del vidre que es manté únicament a Vidres Gordiola (Algaida) i a la Real Fábrica de Cristales de la Granja (Segòvia). A les xarxes socials, Gordiola ha celebrat la inscripció de la tècnica: "Estam plens de felicitat i agraïment cap als mestres vidriers que han preservat la nostra tècnica al llarg dels segles i al Ministeri de Cultura per la seva dedicació en aquest èxit tan significatiu".

La Menorca Talaiòtica ha estat declarada aquest dilluns Patrimoni Mundial per la Unesco. L’excepcionalitat de la candidatura Menorca Talaiòtica és que representa un llegat de gran riquesa en un territori insular. A Menorca tothom pensa en l’ocasió de preservar els monuments prehistòrics i els paisatges associats per a les generacions futures. Entrar a la llista de Patrimoni Mundial significa posar de manifest aquesta riquesa patrimonial i el compromís de la societat i les administracions illenques per la seva conservació.

Qui aquest estiu hagi viscut una festa major a qualsevol poble de les Terres de l’Ebre deu haver constatat que la jota és una dansa i una música viva i arrelada a les comarques del sud del Principat. “La gent balla la jota espontàniament. Passa en pobles com Paüls o Benifallet i en tants llocs més. En alguns casos, fins i tot, es balla durant hores, com un ritual. És una expressió que pot adoptar formes molt diverses: va des d’un toc de dolçaina fins a concerts de banda i xaranga, passant per cants improvisats acompanyats d’una rondalla”, explica Arturo Gaya, professor de l'Aula de Músiques de la Terra de la Casa de la Jota de Tortosa i cara més visible del grup de música tradicional i popular Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries.

La rumba catalana ha topat amb un escull per ser candidata a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco: ser "catalana". La Plataforma per la Defensa de la Rumba Catalana denuncia que el ministeri de Cultura els ha proposat que intercanviïn el gentilici catalana per espanyola per tal de recollir adhesions d'altres comunitats autònomes, segons ha avançat El Periódico i ha confirmat l'ARA. "Ens diuen que és inviable, que la paraula catalana és inviable", afirma Amadeu Valentí Amaya, president de la plataforma, que parla d"'imposició" del concepte de "rumba espanyola". La proposta del ministeri també passava per ajuntar la rumba catalana amb la flamenca i aixoplugar-les totes dues sota el paraigua "flamenc". "Això encara és més gros", sentencia Valentí. El ministeri ha explicat a l'ARA que va mantenir dues reunions amb els membres de la plataforma a petició seva i que només es va limitar a informar de requisits i procediment, i els va advertir de "la conveniència de sumar suports en l'àmbit autonòmic i internacional per assegurar l'èxit de la proposta". "El ministeri de Cultura només tramita les candidatures, no les decideix", subratllen.

Els paisatges rurals de Catalunya (i fins i tot alguns entorns més urbans) estan esquitxats de construccions fetes amb pedra seca, un patrimoni que és herència d’una tècnica ancestral que ha tingut en la sostenibilitat i la funcionalitat els seus grans trets característics. Les construccions de pedra en sec es poden englobar en el que es coneix com a arquitectura vernacular, que recull aquelles construccions pròpies d’un indret determinat que aprofiten els materials propers –com la pedra, la fusta, el fang, la palla i/o la combinació d’aquests– per resoldre, normalment amb pocs recursos, diferents necessitats. La tècnica utilitzada és l’heretada de generacions passades, transmesa oralment, sense estar condicionada per unes regles d’estil, proporcions o formes determinades. Parlem, doncs, d’una tècnica que ha permès, al llarg dels segles, elevar construccions a partir únicament de l’apilament de pedres, generalment sense fer servir cap altre material de construcció, més enllà de terra seca en algunes ocasions o d’elements vegetals. Construccions variades, vinculades a les zones rurals, i que, malgrat la seva aparent senzillesa, aconsegueixen una estabilitat estructural única gràcies a una feina artesana que passa per una acurada selecció i col·locació de les pedres. 

La candidatura de Menorca Talaiòtica a Patrimoni Mundial ha rebut el vistiplau de l'institut ICOMOS, que recomana al seu informe final a la Unesco la inclusió a la llista definitiva. Després d'aquest últim pas, serà el comitè de Patrimoni Mundial qui en decidirà finalment la inscripció durant la 45a sessió que se celebrarà a Riad, a l'Aràbia Saudita, el mes de setembre. Les decisions del comitè es prenen sobre la base dels informes i les recomanacions d'ICOMOS, i tot apunta que la distinció no s'escaparà.

L’any 1923, durant els treballs de construcció de la fàbrica de tabacs de Tarragona, es van descobrir unes restes arqueològiques d’una importància cabdal per entendre com eren i com van viure els habitants de la Tàrraco romana. S’hi van trobar les restes d’una extensa necròpolis (amb més de 2.000 enterraments documentats) que s’havia format al llarg dels segles III i V dC a la vora del riu Francolí. Com explica Ester Ramon, arqueòloga i conservadora de difusió, educació i exposicions del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), "era només una part de tot un suburbi de la ciutat de Tàrraco, fora muralles, que connectava la ciutat amb el territori que l’envoltava" i que va tenir diferents usos al llarg del temps, com ara zona agrícola o residencial. Gran part de les excavacions arqueològiques van ser dirigides per mossèn Joan Serra i Vilaró, un arqueòleg a qui devem la preservació de tot aquest patrimoni i que va lluitar fins a aconseguir que avui, 100 anys després, encara puguem contemplar una part de la necròpolis i algunes de les seves peces més destacades, com la lauda sepulcral d’Òptim o el sarcòfag dels Lleons. 

Si des de l’espai del Fòrum Provincial es gestionava tot allò que tenia a veure amb la província tarraconense, des del Fòrum de la Colònia (o Fòrum Local) s’administrava tot el que estava relacionat amb l’activitat quotidiana de la ciutat, ja que era punt de trobada i de reunió i l’espai des d’on es gestionava la vida pública des del punt de vista social, polític, religiós, judicial i econòmic. Al Fòrum Local hi conduïen els carrers principals i estava situat a la part baixa de la ciutat romana, dins l'àrea residencial, a mig camí entre l'espai administratiu provincial i el port. Com explica Cristòfor Salom, historiador i director del Museu d’Història de Tarragona, "ja en època republicana, al voltant del segle II aC, va sorgir tota una zona residencial a la part baixa de la ciutat, una zona que posteriorment es va monumentalitzar en època augusta i juli-clàudia, quan es construeix el fòrum de la ciutat. Totes les ciutats tenen el seu fòrum, i aquest seria el fòrum de Tàrraco. Hem de pensar que era el nucli social i polític de la ciutat i que tot l’espai era molt més complex del que ara ens podem imaginar amb el conjunt monumental que s’ha pogut preservar".

De la fructífera relació professional que van establir Eusebi Güell i Antoni Gaudí en van sorgir algunes obres que avui són patrimoni universal, entre les quals la cripta de la Colònia Güell, ubicada en el marc de la colònia industrial de Santa Coloma de Cervelló. En aquest espai singular es conserva un important patrimoni històric i artístic que és un exemple magnífic d’arquitectura modernista, amb trets tan característics del moviment com la utilització del maó vist com a reivindicació d’una arquitectura popular i tradicional catalana, a més de la incorporació de noves tècniques i nous materials constructius com el ferro o el trencadís de ceràmica.

A l’entrada del Museu Nacional Iraquià, el xivarri i les corredisses de desenes d’estudiants de primària i secundària contrasten amb la seriositat dels guardaespatlles amb intercomunicadors a l’orella que vetllen per la seguretat d’una comitiva de l’OTAN. La confluència dels dos grups crea una atmosfera estranya: mentre molts adolescents són aliens al 20è aniversari de la invasió liderada pels Estats Units i representen el futur del país, el seguici de diplomàtics i militars remeten a l’ocupació i la posterior col·laboració internacional en la lluita contra l’Estat Islàmic.  

El govern espanyol ha notificat als concessionaris dels escars del Port des Canonge –coneguts localment com a alcoves– que no se'ls renovarà la concessió i que s'han d'esbucar aquestes construccions, mentre que l'any 2021 l'Adminstració renovà les de Valldemossa. En concret, el text emès pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic en data de 18 d'agost de 2022 diu que:

La declaració de la candidatura Menorca Talaiòtica a Patrimoni Mundial de la Unesco ha quedat en suspens després de l'ajornament del 45è comitè que havia de celebrar-se a Kazan (Rússia) del 19 al 30 de juny, a causa de la invasió russa a Ucraïna.

Stefan Pavluk, acadèmic de l’Acadèmia Nacional Científica i director de l’Institut Nacional Etnològic d’Ucraïna, s’enfila, als seus 74 anys, fins a dalt de tot d'una llarga escala. Envoltat de set treballadors, col·loca planxes metàl·liques per protegir les finestres del Museu Etnològic, que conserva una valuosa col·lecció de 100.000 objectes de porcellana, mobles i rellotges.

L’aeroport que rebrà els turistes internacionals directament a la regió del Machu Picchu, al departament de Cusco (Perú), se situa en un poblat amb cases de fang. Es diu Chinchero. És a més de 3.700 metres sobre el nivell del mar i té uns 10.500 habitants, per a la majoria dels quals l’espanyol és la segona llengua (la primera és el quítxua). La seva economia es basa en l’agricultura i el turisme, perquè és un dels poblats més icònics de la Vall Sagrada dels Inques gràcies al seu parc arqueològic.

Menorca acull dijous i divendres la 89a reunió del Consell de Patrimoni Històric, organitzada pel Ministeri de Cultura, que comptarà amb la participació de representants de totes les comunitats autònomes.

Menorca Talaiòtica ha iniciat el compte enrere per ser declarada Patrimoni Mundial per la Unesco. Un representant del Consell Internacional dels Monuments i Llocs Històrics (Icomos) ha avaluat la candidatura aquesta darrera setmana, segons ha informat el Consell de Menorca. A petició d'aquest organisme assessor de la Unesco, l'avaluació presencial s'ha fet en la més estricta confidencialitat, amb l'objectiu que el representant d'Icomos, després de llegir i estudiar l'expedient de Menorca Talaiòtica durant els darrers mesos, conegués de primera mà i sense interferències la proposta insular. La visita de l'avaluador va ser acceptada per un representant d'Icomos Espanya.

Vuit edificis de l'arquitecte nord-americà Frank Lloyd Wright (1867-1959) han sigut declarats Patrimoni Mundial per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (Unesco).

Risco Caído i el paisatge cultural de les Muntanyes Sagrades de Gran Canària han estat declarats aquest diumenge Patrimoni Mundial de la Unesco durant el 43è Comitè de Patrimoni Mundial de l'entitat, que té lloc a Bakú (Azerbaidjan). Es tracta d'un dels primers béns astronòmics i religiosos que reben aquesta consideració. Els jaciments arqueològics prehispànics que responen a assentaments troglodites tenen clares connotacions astronòmiques.

17 obres de Le Corbusier en set països van ser reconegudes com a Patrimoni de la Humanitat el 2016. Com que segons la normativa de la Unesco van ser reconegudes en conjunt, un projecte urbanístic al barri sud de Marsella, on hi ha la Ciutat Radiant de l'arquitecte, podria provocar que totes les obres de Le Corbusier perdessin la categoria de Patrimoni de la Humanitat, segons la Fundació Le Corbusier: "És un problema important, perquè no és fàcil entrar a la llista de la Unesco", afirma la responsable d'arquitectura i restauració de la Fundació, Bénédicte Gandini.

Austràlia ha anunciat aquest diumenge l'enviament de més ajuda a les illes Salomó per frenar el vessament de petroli d'un vaixell de càrrega que amenaça l'illa de Rennell, l'atol de corall més gran del planeta, segons la Unesco, que ha catalogat com a Patrimoni Mundial de la Humanitat el terç meridional de l'illa.