El 29 de març Beyoncé va presentar el seu nou àlbum, Cowboy Carter, de clara influència country, i ho va fer triomfal al llom d’un cavall i vestida de vaquer. Un fet que podia haver honorat aquest sector de la música estatunidenca, donada la gran repercussió de la cantant, però, ans al contrari, Nashville com a capital del country no ha deixat de mostrar-hi recel. La mateixa Beyoncé ha manifestat que aquest viratge musical és una reacció al rebuig manifest que va patir quan, el 2016, va actuar als Premis de l’Associació de Música Country. Però ¿com s’explica aquesta hostilitat?

Direcció: Tom Harper. Guió: Nicole Taylor. 101 min. Regne Unit (2018). Amb Jessie Buckley, Matt Costello i Jane Patterson.

Ara fa dos anys que Marta Delmont (Barcelona, 1997) era aquella fanàtica festivalera que esperava amb ànsies el dia de sortida de l'abonament al Primavera Sound, fins i tot sense conèixer el cartell. En els seus plans de futur no hi hauria entrat pensar que en uns mesos seria ella la que seria dalt de l'escenari: "Veure'm al cartell em va deixar bocabadada, sense paraules", recorda la cantant, que presenta el seu segon disc, 'Landlords' (Great Canyon Records), aquest divendres a la sala Barts de Barcelona en un concert en què comparteix cartell amb Joana Serrat.

A un concert de Lambchop s'hi ve amb la jugada comentada des de casa. Cal saber-ho, sobretot quan un es disposa a veure la banda de Kurt Wagner en directe, i no només perquè ja per si mateix a aquests espectacles s'hi va a escoltar música i no a activar la xerrera, sinó perquè la banda de Nashville toca molt més fluix del que estem acostumats. Si el motiu de la visita és presentar el seu nou disc, 'Flotus', encara cal parar-hi més l'orella, ja que és un treball en què la veu és més sinuosa que mai gràcies al continuat ús de l''auto-tune' i el 'vocoder'.