Llegeixo a l'ARA un reportatge de Sílvia Marimon que explica que “hi ha un nou despertar de la literatura eròtica femenina”. Elisabet Roig, guanyadora del famós premi de la Vall d’Albaida, diu: “De l'eròtica encara se n'ha de parlar molt des d'un punt de vista femení. Penso que és en les dones on hi ha la clau de la propera explosió d'aquest gènere literari". I per predicar amb l’exemple explica que com a autora fa “un homenatge a la vulva, al clítoris i a la masturbació femenina”, que jo crec que s’ha fet sempre i se seguirà fent: va amb el gènere. Al reportatge se’ns diu que “fa un temps potser no estava gaire ben vist que les dones llegissin literatura eròtica, i encara menys que es dediquessin a escriure’n”. I l’editora de Raig Verd, l’estimada Laura Huerga, parla del seu Premi de Literatura Eròtica No Convencional i Feminista, que “vol defugir una literatura eròtica heteropatriarcal i coitocentrista”.

"De l'eròtica encara se n'ha de parlar molt des d'un punt de vista femení. Penso que és en les dones on hi ha la clau de la propera explosió d'aquest gènere literari", diu Elisabet Roig (Barcelona, 1977), que fa dos anys va guanyar el 27è Premi de Literatura Eròtica de la Vall d'Albaida amb Tancament perimetral (Bromera). Editora de llibres infantils i juvenils, Roig explica que no li va ser gens difícil expressar el sexe a través de les paraules: "Ho volia fer de manera pausada però visual. A Tancament perimetral barrejo olors i sabors entre fruites, verdures i cossos. Havia de traspassar les pàgines i fer remoure les lectores". Fa un temps potser no estava gaire ben vist que les dones llegissin literatura eròtica, i encara menys que es dediquessin a escriure llibres eròtics. I, quan ho feien, hi havia certa sorpresa.

Ni el sexe a l'Edat Mitjana era tan morbós i violent com a Joc de trons ni tothom estava tan reprimit per culpa de l'església com farien pensar artefactes com els cinturons de castedat medievals. La historiadora britànica Katherine Harvey es dedica a enderrocar mites i prejudicis a Los fuegos de la lujuria. Una historia del sexo en la Edad Media (Ático de los Libros). A través de fonts documentals i amb molt sentit de l'humor, Harvey intenta esbrinar què passava sota els llençols. D'entrada, a l'Edat Mitjana el sexe era menys íntim, perquè sovint a les habitacions hi havia molta concurrència. De fet, abunden les denúncies de veïns i testimonis sobre comportaments inadequats. D'altra banda, si a algú se li hagués demanat què era el sexe, segurament hauria tingut una resposta molt diferent de la que donaria una gran majoria al segle XXI.

A mitjan anys seixanta, en ple desenvolupisme econòmic, el franquisme deixà tastar als ciutadans les mels de la llibertat. Ho feu a través de l’erotisme. L’historiador Tomeu Canyelles s’acaba de capbussar en aquella època de libido soterrada amb el llibre Tacats de desig. Oci i erotisme a les Illes Balears (1940-1980), publicat per Lleonard Muntaner. “Durant la postguerra i els primers anys cinquanta –assegura– l’oci nocturn estava mal vist. Amb el temps, però, la dictadura fou més permissiva i les sales de festa s’atreviren a programar espectacles sexy, que ja es feien a la resta d’Europa”.

Just Jaeckin, el fotògraf reconvertit en cineasta eròtic que va dirigir Emmanuelle, ha mort als 82 anys a la Bretanya acompanyat per la seva dona Anne i la seva filla Julia, segons han confirmat fonts familiars. La seva carrera al cinema va ser curta però intensa –només hi va treballar entre el 1974 i el 1984– i marcada per l'èxit descomunal de la seva opera prima: prop de 9 milions de francesos van veure Emmanuelle, que es va mantenir tretze anys en cartell en un cinema dels Camps Elisis. Fora de França també va ser un gran èxit comercial i va popularitzar l'erotisme softcore en el cinema dels anys 70.

Els regals de Sant Valentí solen ser un sopar, un pack “escapada romàntica” o dos clauers amb la meitat d’un cor cadascun. Tots correctes, però ja molt vistos. Un regal innovador per a una parella -per als seus dos membres...- poden ser alguns gadgets o accessoris que serveixin per explorar conjuntament nous territoris sexuals. Molts d’aquests regals, a més, podran resultar útils també per a solters, als quals no semblarà tan trist no tenir parella per Sant Valentí.

L'actriu Agata Lys, símbol eròtic de l'Espanya del destape, va morir als 68 anys el novembre passat a Benalmádena, segons ha informat Cinemanía citant la guionista Valeria Vegas i altres fonts del seu entorn. La notícia no ha transcendit fins que aquest dijous s'ha estès per les xarxes socials, i no es coneixen encara les causes de la mort.

Fugint de la concepció tradicional dels ‘sex shops’ i d’alguns estereotips que s’hi associen, les botigues eròtiques estan fent un canvi per adaptar-se a les necessitats de la clientela i opten per tractar la sexualitat amb normalitat. L’imaginari col·lectiu aboca a pensar principalment en aparadors foscos, llums vermells i enormes vibradors en forma de penis. Però hi ha molt més. A més, d'una àmplia gamma de joguines sexuals per a tots els gustos, graus d’experiència i models sexoafectius, també s’està apostant per oferir-hi tallers i activitats per complementar l’experiència i ajudar a trencar tabús.

Una copa atenenca pintada a mà de l’any 470 aC en què apareix un home madur tocant els genitals d’un adolescent és la primera obra que veiem a les pàgines de The art of the erotic, un estudi de l’art eròtic que arriba fins a l’actualitat (l’última de les 170 obres ressenyades és del 2016: Hysterical sexual, de l’escultor Anish Kapoor). La portada del llibre, publicat aquesta setmana per Phaidon en una luxosa edició, s’inspira en els suggeridors talls de les pintures de Lucio Fontana. Moltes imatges de l’art grec, com la de la mencionada copa, avui aixecarien una gran polèmica. Aquest és, precisament, un dels aspectes més interessants de The art of the erotic, que a més de l’evolució dels cànons de bellesa, permet contemplar un libidinós retrat social de la sexualitat i de les pulsions més fosques d’èpoques diverses. Només cal pensar en l’impacte de Freud en artistes de tot Europa. L’autora del pròleg, Rowan Pelling, exdirectora d’ Erotic Review, no esquiva el debat sobre la frontera entre l’erotisme i la pornografia. Pelling defensa que les claus de l’erotisme són la imaginació i la capacitat evocadora i fa un repàs al paper omnipresent que ha jugat en la història de l’art, des de ser l’expressió d’una fantasia sexual fins a presentar-se com un gest subversiu. O, en definitiva, com va dir Picasso: “Sexe i art són el mateix”.

L'editor Jean-Jacques Pauvert (1926–2014), conegut a França sobretot per haver publicat algunes obres mestres de la literatura eròtica, que li van implicar a més de popularitat processos judicials i moltes polèmiques, ha mort als 88 anys en un hospital de Toló a conseqüència d'un vessament cerebral.