"Aquest és l'últim episodi que té com a protagonista el comissari Montalbano. El vaig començar el primer de juliol del 2004 i l'he acabat el trenta d'agost del 2005. No n'escriuré cap més. Em reca molt, però a vuitanta anys és inevitable posar fi a moltes coses. A masses", va escriure Andrea Camilleri (Porto Empedocle, 1925 - Roma, 2019) quan va entregar Riccardino, l'últim episodi amb el sorrut comissari Montalbano com a protagonista, el 2005. "No el vam guardar en una caixa forta, però no el va llegir ningú, a part de la meva mare [l'editora i gran amiga de Camilleri, Elvira Sellerio, que va morir el 2010], fins al 2019, després de la mort de l'escriptor", diu l'editor Antonio Sellerio. "Quan el vam publicar el 2020 a Itàlia va ser un gran èxit, se'n van vendre 70.000 exemplars i, durant la primera setmana, va encapçalar la llista dels més venuts. Amb la mare vam publicar 60 llibres de Camilleri i encara en publicarem més", afegeix l'editor sicilià.

Si existís una novel·la negra mediterrània com a tal –Carvalho, Guido Brunetti, Salvo Montalbano o Kostas Jaritos, però també el Fabio Montale de Jean-Claude Izzo, per exemple–, amb característiques contraposades amb una de nòrdica –la que escriuen des de Camilla Läckberg fins a Henning Mankell, Jo Nesbo, Stieg Larsson o Kati Hiekkapelto, per citar només uns quants autors–, potser un dels aspectes que cridarien més l’atenció –que criden més l’atenció, de fet– és la manera diferent que tenen d’acostar-se al menjar. I és que en alguns casos gairebé ni s’hi acosten: per exemple el Kurt Wallander de Mankell, que sembla que només viu de l’aire i del cafè, sense el qual, comenta sovint, “no seria possible la feina policial”.

La ironia, com el marxisme, és una actitud vital i un mètode de coneixement, un sistema d’anàlisi i d’acarament amb la realitat. El llen­guatge és la manera de presentar, compren­si­ble­ment, aquesta anàlisi. La suma de la fórmula seria que sense ironia no hi coneixement possible, i sense el conreu i l’estimació pel llenguatge és impossible la transmissió de cap coneixement. Quan es fa literatura, sense llenguatge no hi ha res. Per això les novel·les i els relats d’Andrea Camilleri són eines quasi perfectes de descripció de la realitat, de la socie­tat en què neix i creix: en aquest cas, la Sicília "mafiosa i sòrdida", que en deia, i els éssers humans que l’habiten i la patei­xen. I és així perquè apleguen aquests pilars fonamentals: la ironia i el treball desbordant per la llen­gua, les dues grans claus de l’obra de l’escriptor. Per a qui durant dècades va ser militant del Partit Comunista d’Itàlia no hi ha millor ortodòxia que aquesta decidida voluntat d'heterodòxia.

L'escriptor, guionista i director teatral Andrea Camilleri, considerat el pare de la novel·la negra mediterrània, ha mort als 93 anys en un hospital de Roma, on estava ingressat des del 17 de juny després d'una parada cardíaca. Feia anys que l'escriptor patia ceguesa, la qual cosa no li impedia continuar en actiu: estava preparant una representació teatral que s'havia d'estrenar el 15 de juliol a les termes de Caracalla de Roma, 'Autodefensa de Caín'. Itàlia, on és un autor molt estimat i popular, està de dol per la pèrdua del seu escriptor nacional.

L'escriptor i director teatral Andrea Camillieri, de 93 anys, ha sigut ingressat a primera hora d'aquest matí a l'hospital Santo Spirito di Roma després de tenir un atac de cor i Itàlia sencera està pendent de l'evolució del seu estat de salut, que els metges qualifiquen de "crític".

Seguir el ritme editorial de l'italià Andrea Camilleri (Porto Empedocle, 1925) és una aventura arriscada. Ara per ara, passa per una setantena de títols editats, però la majoria han aparegut durant les últimes dues dècades. L'any passat va publicar sis llibres. El 2012, cinc. Un any abans havia tornat a la mitja dotzena. Aquest és el ritme de l'escriptor, tot i que al setembre farà 89 anys.

L'Ara Llegim de dissabte dedica el reportatge d'obertura a deu novetats candidates a fer passar la calor: entre els llibres seleccionats hi ha 'L'edat del dubte', d'Andrea Camilleri, 'Cinquanta ombres d'en Grey', d'E.L. James i 'Dansa amb dracs', de George R.R. Martin.